Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
JOSEP MARIA DE SAGARRA - Coggle Diagram
JOSEP MARIA DE SAGARRA
Primeres infltències
La finca de Santa Coloma de Gramenet, on descobreix l'amor per la natura (reflectit a Els ocells amics, 1922).
-
Neixament i família
El seu pare, Ferran de Sagarra, és historiador.
-
-
Estudis
Als 15 anys ja publica poemes i llegeix clàssics: Shakespeare, Homer, Dant, Plutarc i Ariosto.
Batxillerat entre l'Institut de Reus i els Jesuïtes del carrer Casp (comença a escriure versos religiosos i històrics en català i castellà).
Comença Dret (1910) i entra a la penya de l'Ateneu Barcelonès guiat per Quim Borralleras (tertúlies, cafès, Paral·lel).
Ingressa a l'Instituto Diplomático y Consular a Madrid (1916), però ho deixa per la literatura. Freqüenta tertúlies madrilenyes com la del cafè «Pombo» (Gómez de la Serna).
- L'etapa d'èxit i plenitud (1920–1936)
-
Viatges i insipració
Josep Pla li descobreix la Costa Brava, fet que inspira Cançons de rem i de vela.
José Ortega y Gasset li ofereix ser corresponsal d'El Sol a Berlín; viatja per Alemanya, Polònia, Txecoslovàquia i Holanda.
Teatre
Conrea també sainets, comèdies (La Rambla de les floristes), tragèdies (Judit) i revistes musicals al Paral·lel (Charivari).
Crea el model de poema dramàtic (combina drama de costums i cançó popular): La filla del Carmesí, L'Hostal de la Glòria, El cafè de la Marina.
Periodísme i sàtria
Col·labora a La Publicitat, Mirador i al setmanari satíric El Be Negre.
-
- Guerra Civil, exili i postguerra (1936–1961)
Entre 1936 i 1938 viatgen fins a Tahití i la Polinèsia, experiència que inspira La ruta blava i L’Equador i els tròpics.
Durant la Guerra Civil, els seus versos contra la FAI el posen en perill i s’exilia a França amb la seva dona, Mercè Devesa.
Torna a Catalunya el 1940 i reprèn la vida literària. Tradueix la Divina Comèdia i obres de Shakespeare.
Després de la guerra, torna a tenir èxit amb el teatre, sobretot amb La ferida lluminosa (1954). També col·labora amb diaris oficials, fet que provoca crítiques d’alguns sectors de la cultura catalana.
-