Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
MÈTRICA - Coggle Diagram
MÈTRICA
- Vers gramaticalment complet que no arriba a la mètrica habitual del poema i en trenca el ritme
- És més breu que la resta; recurs expressiu per crear sorpresa, tensió, èmfasi o pausa
- Ex.: «Ara que estic al llit / malalt, / estic força content.» (Joan Salvat-Papasseit)
- Es compta des de la primera síl·laba escrita fins a l'última síl·laba tònica del vers
- Ex.: «Com que arribàvem somrients, els lliris, / de color morat fosc, ens han rebut.» (J. Carner; 10 síl·labes cada vers)
- A l'interior d'una paraula: diftongs o hiats
- Entre dos mots consecutius: sinalefes o elisions
- S'uneix la vocal final d'una paraula amb la vocal inicial de la següent
- Funciona com un diftong: ha de tenir una i o una u àtones
- Ex.: té in-dús-tri-es, ci-gró hu-mit, hi ha-di-es
- Se suprimeix el so vocàlic del principi o del final d'una paraula en contacte amb el so vocàlic d'una altra
- Almenys una de les dues vocals ha de ser àtona; sobretot amb vocal neutra o amb dos sons vocàlics iguals
- Ex.: por-ta un-re-gal, no en tinc, ca-sa am-pla, a-se as-tut, o-a-si in-fi-nit, fem-ho ur-gent-ment
- Moltes combinacions d'una vocal àtona i un altre so vocàlic també es poden fer amb sinalefa
- Versos de vuit o més síl·labes poden tenir una pausa mètrica que els divideix en dos
- Cesura: la pausa; hemistiqui: cadascuna de les dues parts
- Molt habitual en el decasíl·lab i en l'alexandrí
- Decasíl·lab clàssic català: 4 + 6 (també 6 + 4 o 5 + 5)
-
- Efecte en el recompte: al final del primer hemistiqui només es compta fins a la darrera síl·laba tònica
- Ex.: «mes branques una a una va rompre la tempesta / i el llamp fins a la terra ma soca mig partí» (Joan Alcover; 6 + 6)
- Classificació segons les síl·labes
- Monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3), tetrasíl·lab (4), pentasíl·lab (5), hexasíl·lab (6), heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8)
- Enneasíl·lab (9), decasíl·lab (10), hendecasíl·lab (11), dodecasíl·lab (12) o alexandrí (12 síl·labes amb cesura)
- Segons la posició de la síl·laba tònica
- Masculina: el vers acaba en síl·laba tònica
- Femenina: el vers acaba en síl·laba àtona
- Ex.: «Del Llobregat veu les ribes, (femenina) / les marjades del Besòs (masculina) / que coneix per les arbredes (femenina) / com les roses per l'olor.» (masculina) (Jacint Verdaguer)
- Segons els sons que es repeteixen
- Consonant: es repeteixen sons vocàlics i consonàntics a partir de la darrera vocal tònica
- Ex.: «Vinyes verdes, dolç repòs, / vora la vela que passa; / cap al mar vincleu el cos / sense decantar-vos massa» (Josep M. de Sagarra; abab)
- Ex.: «Com un poble d'ocells, fills de la llum eterna, / des dels pòrtics del temple d'un déu abandonat, / oh cos meu, la meva ànima, sedent de claredat, / guaita enfora, a l'espai on la vida governa.» (Màrius Torres; ABBA)
- Assonant: es repeteixen només els sons vocàlics des de la darrera vocal tònica
- Ex.: «Si s'allunya i no et mira, / si t'és advers l'instant, / de plorar què en trauries? / Si et sent, neci, riurà.» (Gabriel Ferrater)
- Ex.: «Balla damunt la terra / i s'afina, la fina / esgarrifada. Brilla, / renovellada, neta.» (B. Rosselló-Pòrcel)
- Versos lliures: sense rima i sense cap esquema mètric
- Ex.: «però si poguessis obrir / totes les cremalleres / dels cervells / amb un moviment ràpid i descarat…» (Ferran Anell)
- Versos blancs: sense rima però respecten la mètrica
- Ex.: «I cal que siguis tu qui descobreixi / que solament l'espai de tu mateix / pot servir-te de càlid receptacle…» (Miquel Martí i Pol; tots de 10 síl·labes)
- Segons l'esquema dins l'estrofa
- Es marca amb lletres majúscules (art major) o minúscules (art menor)
- Creuada: estrofa de quatre versos, esquema ABBA
- Ex.: «Amau i amada sereu, / i responeu a qui us crida; / guardau que sereu medida / ab lo que mesurareu» (Joan Timoneda; abba)
- Encadenada: estrofa de quatre versos, esquema ABAB
- Ex.: «Vora la mar és nada l'estimada / i és olorosa de ruixim marí, / i és a la mar son ànima avesada, / i es migra tota si li'n cal partir.» (Josep Carner; ABAB)
- Creu-creuada: estrofa de vuit versos, esquema ABBACDDC
- Cadeno-encadenada: estrofa de vuit versos, esquema ABABCDCD
- Poesia catalana: gran varietat de combinacions estròfiques i mètriques; composicions de forma fixa, pròpies o adoptades de models forans
- Auca: gènere de literatura popular; narració en vinyetes amb un rodolí heptasíl·lab cadascuna; l'auca canònica té 48 vinyetes; explica una història o descriu un tema o personatge, sovint amb intenció didàctica o satírica
- Balada: composició narrativa i lírica, sovint d'origen popular; història dramàtica, amorosa, llegendària o misteriosa, normalment amb to melancòlic o tràgic; ritme musical i repeticions o tornades
- Cal·ligrama: poema visual en què la disposició gràfica dels versos forma una figura relacionada amb el contingut
- Introduït per Guillaume Apollinaire; conreat per avantguardistes com Joan Salvat-Papasseit i, més endavant, Joan Brossa
- Relacionat: el collage literari, fet d'elements manllevats de textos o objectes preexistents
- Cançó: composició lírica breu de temàtica amorosa
- Popular: mètrica i estrofa lliures, molt lligada a la música
- Culta: molt conreada en la poesia medieval (trobadoresca i en català)
- Combina estrofes amb la tornada (grup de versos rimats que es repeteixen entremig de les estrofes i la tanquen)
- Subgèneres amb vitalitat: nadales, cançons infantils, cançons de bressol
- Corranda: cançó popular breu, improvisada, sovint humorística o satírica; tradició oral; forma habitual: quarteta de versos heptasíl·labs amb rima creuada
- A Mallorca (combat poètic entre glosadors) rep el nom de glosa o glosat
- Goig: composició popular en lloança d'una verge o un sant, cantada en context religiós; versos heptasíl·labs; tornada inicial, estrofes amb tornada (o refrany) repetida i tornada final
- Haiku: d'origen japonès; tercet anisosil·làbic de tres versos de rima femenina; 17 síl·labes en total (comptant les àtones finals)
- Poema en prosa (prosa poètica): a primer cop d'ull és prosa, sense norma mètrica, però pel ritme, to i llenguatge s'acosta a la intencionalitat lírica de la poesia
-
- Ègloga: poema dialogat d'ambient camperol i tema amorós
- Elegia: plany per una pèrdua, normalment la mort d'un ésser estimat
- Epigrama: poema breu i punyent amb final enginyós
- Epitalami: poema líric en ocasió d'un casament
- Epopeia: llarg poema d'aventures heroiques amb protagonisme compartit d'homes i déus
- Oda: poema per festejar grans esdeveniments o personatges importants
- Isosil·làbica: tots els versos amb el mateix nombre de síl·labes
- Anisosil·làbica: nombre de síl·labes diferent
- Apariat: dos versos de rima consonant o assonant que rimen entre ells; sol aparèixer en textos lúdics, com les auques (el rodolí n'és un tipus)
- Tercet: isosil·làbica, tres versos, rimes molt variades
- Quartet (si són d'art menor, quarteta): isosil·làbica, quatre versos de rima consonant; sol ser de decasíl·labs o heptasíl·labs
- Quintet (d'art menor, quinteta): generalment isosil·làbica, cinc versos
- Sextet (d'art menor, sexteta): isosil·làbica, sis versos, moltes estructures rítmiques
- Octava: isosil·làbica, vuit versos, generalment d'art major (decasíl·labs)
- L'octava clàssica catalana és la cobla: decasíl·labs amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6)
- Dècima: deu versos isosil·làbics, generalment heptasíl·labs
- Romanç: composició narrativa amb una sèrie indefinida de versos isosil·làbics, generalment heptasíl·labs; rima assonant en els parells i lliure en els senars
- Sonet: d'origen italià; dos quartets i dos tercets; catorze versos, generalment decasíl·labs; els quartets presenten el tema i els tercets actuen de conclusió
- Tanka: d'origen japonès; una única estrofa anisosil·làbica de cinc versos femenins, generalment blancs; en total 31 síl·labes (comptant les àtones finals)