Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
ELS GÈNERES LITERARIS - Coggle Diagram
ELS GÈNERES LITERARIS
- Activitat que, per mitjà de l'escriptura, es proposa més un fi estètic que didàctic
- Són literatura els textos escrits (o percebuts pel lector) amb voluntat estètica
- Nom donat a cada manifestació formal de les obres literàries, segons una classificació que té en compte l'estructura i el contingut
- La funció poètica és la més rellevant
- També hi són presents la expressiva (típica de la poesia), la referencial (quan narra o descriu) i la conativa (quan apel·la al lector)
- Altres tipus de text dins la literatura
- Sobretot en les narracions: informe policial, notícia, text predictiu sobre l'oratge…
- Tradicional: líric, èpic o narratiu i dramàtic
- No existeix una divisió absoluta entre gèneres
- Teoria literària moderna: narració, teatre i poesia, des d'una visió nova
- Gèneres narratius: ficció narrativa més o menys versemblant
- Gèneres assagístics: exposició d'idees sobre la condició humana
- Gèneres dramàtics: representació actualitzada d'uns fets
- Gèneres lírics i poètics: transmissió subjectiva de vivències i sentiments
- Representació, davant un públic, d'uns fets concrets (l'acció) fets per uns personatges en un espai i un temps concrets
- Cal tenir en compte, a més del text escrit: l'escenari (espai escènic), la interpretació dels actors i el públic
- Conflictes greus entre personatges (reis, reines, herois, déus…) immersos en grans passions que no poden superar i els porten a un destí fatal
- Ex.: Lucrècia, Romeu i Julieta
- Conflictes quotidians i intranscendents de personatges normals, amb intenció crítica moralitzadora o satírica
-
- Ex.: Plats bruts, Burundanga
- Gènere mixt entre tragèdia i comèdia
- L'acció s'imposa a la narració
- Els personatges no estan sotmesos inevitablement al destí, el poden dominar
- Desenllaç tràgic i dolorós
- Ex.: El cafè de la Marina
- Parlaments dels personatges: diàlegs i monòlegs, en prosa o en vers
- Informacions de l'autor sobre espai, temps, acció no verbal dels personatges o posada en escena
- Van entre parèntesis i en cursiva
- Actes (normalment tres o cinc), que corresponen a introducció, nus i desenllaç
- Escenes: unitats menors dins l'acte, normalment relacionades amb canvis de personatges
- Espai, temps i acció (les tres unitats) es construeixen amb parlaments i acotacions
- En la representació, les acotacions es transformen en elements escènics (escenografia, il·luminació…)
- Figures que intervenen en la representació
- Autor o dramaturg: escriu l'obra
- Director: posa en escena l'obra, interpreta el text i coordina els elements
- Actors i actrius: interpreten els personatges
- Dissenyadors: il·luminació, escenografia o decorat, vestuari, so, utillatge, audiovisuals…
- Novel·la: d'extensió considerable
- Conte: més breu que la novel·la
- Rondalla: narració breu, normalment de transmissió oral i per a infants, que combina elements reals i imaginaris o fantàstics
- Llegenda: narració fantàstica inspirada en un fet històric que es reinterpreta
- Quadre de costums: ambients i personatge tipificats de la societat anterior a la revolució industrial
- Lineal o contínua: plantejament (exposició), nus (desenvolupament de l'acció), desenllaç (resolució dels conflictes)
- No lineal o discontínua: alteració de l'ordre temporal
- In medias res: la narració comença amb l'acció ja desenvolupada
- Analepsi o flash back: retrocés en el temps
- Prolepsi o flash forward: avança al lector un fet que encara ha de passar
- Oberta: no hi ha desenllaç; el lector imagina la resolució
- Punt de vista (perspectiva del narrador)
- Narrador extern (heterodiegètic)
- No coincideix amb cap personatge; percep l'obra com una realitat aliena
- Característica principal: objectivitat; només descriu els fets
- Omniscient: visió àmplia (360°) del present, el passat i el futur; coneix tots els sentiments dels personatges; «una mena de déu»
- Observador: només transmet el que veu o sent; no pot reproduir pensaments si els personatges no els diuen davant seu
- Narrador-editor: explica els fets a partir d'un escrit que ha trobat (ex.: La història interminable, Momo)
- Narrador intern (homodiegètic)
- És un personatge o protagonista de la història; sobretot primera persona; els fets s'interpreten subjectivament
- Protagonista o autodiegètic: primera persona, responsable de la seva pròpia història; hi pot aparèixer el monòleg interior
- Testimoni: queda al marge del relat, és un personatge secundari que explica les peripècies del protagonista; utilitza la primera persona
- Ex.: el doctor Watson amb Sherlock Holmes (el detectiu no en sap més que el lector)
- A vegades explica o llegeix els fets mitjançant cartes
- Tancat o interior (ex.: una casa)
- Obert o exterior (ex.: a Venècia)
- Històric o extratextual: l'època en què passa l'acció
- Narratiu o textual: temps cronològic (hores, dies, anys) que dura l'acció
- Principals: el més important és el protagonista (ex.: Harry Potter)
- Secundaris: no són imprescindibles per a l'acció (ex.: Seamus Finnigan)
- Antagonista: el que s'oposa al protagonista (ex.: Draco Malfoy, Voldemort)
- Rodons: evolucionen psicològicament i són complexos
- Plans: no canvien i són simples
- Gènere literari en prosa, no ficcional, que es val del relat per explicar el pensament de l'autor en diversos aspectes del coneixement (filosofia, religió, art…)
- La voluntat estètica en forma part, però la finalitat prioritària és comunicar idees deixant clar l'autor
- Assaig científic i àmbit acadèmic
- L'assaig científic presenta les mateixes característiques que els textos de l'àmbit d'ús acadèmic
- Àmbit acadèmic: textos produïts o utilitzats en qualsevol procés de formació o aprenentatge, elaborats segons criteris previs per transmetre uns continguts
- Diferència amb l'assaig: l'estudi acadèmic, la tesi, el tractat o la monografia científica són textos explicatius que incorporen les fonts (bibliografia) i segueixen el procediment científic (hipòtesi inicial, verificació empírica i conclusions)
- Literaris: temes diversos amb llenguatge eminentment literari
- Científics: divulguen un aspecte cientificotècnic amb diferents nivells d'aprofundiment segons el públic
- Divulgatius: temes diversos, generalment d'actualitat, amb llenguatge planer
- Polítics: exposen idearis polítics i a vegades critiquen altres idearis o actuacions
- Per oposició a la prosa, la manera com s'escriu una obra
- Successió de síl·labes ordenades segons un nombre (metre) i un ritme, escrita en una sola línia; combinada amb altres, forma un poema
- Mesura de síl·labes d'un vers
- En català es compten totes les síl·labes fins a la darrera síl·laba tònica
- Resultat de la pronúncia oral; poden diferir de les gramaticals
- Fenòmens de contacte vocàlic
- Elisió: supressió d'una de les vocals en contacte
- Sinalefa: formació d'un diftong amb dues vocals contigües de mots diferents
- Hiat: pronunciació en síl·labes distintes de les vocals en contacte
- Versos isosil·làbics i polímetres
- Isosil·làbics: tots tenen el mateix nombre de síl·labes
- Polímetres o anisosil·làbics: el nombre varia
- Art menor: vuit síl·labes o menys
- Art major: nou síl·labes o més
- Tipus segons les síl·labes
- Monosíl·lab (1), bisíl·lab (2), trisíl·lab (3), tetrasíl·lab (4), pentasíl·lab (5), hexasíl·lab (6), heptasíl·lab (7), octosíl·lab (8), enneasíl·lab (9), decasíl·lab (10), hendecasíl·lab (11), alexandrí (12)
- Decasíl·lab clàssic català
- El vers més usat en la literatura catalana
- Té cesura que el divideix en un hemistiqui de 4 síl·labes i un altre de 6
- Cesura: pausa a l'interior d'un vers d'art major
- Hemistiqui: cadascuna de les dues parts separades per la cesura
- Repetició total o parcial de fonemes entre dos o més versos a partir de la darrera vocal accentuada
- Assonant: només concorden les vocals
- Consonant: concorden vocals i consonants
- Es parla de coincidència de sons, no de grafia
- Notació: lletra després de la xifra de síl·labes; minúscula si és d'art menor, majúscula si és d'art major
- Masculina: vers acabat en paraula aguda
- Femenina: vers acabat en paraula plana o esdrúixola
- Rima interna: les paraules rimen a l'interior del mateix vers o de versos diferents (és més comú quan hi ha cesura)
-
- Versos blancs: sense rima però amb regularitat mètrica (en la poesia catalana clàssica, els blancs decasíl·labs acabats en mots plans s'anomenaven versos estramps)
- Versos lliures: sense rima ni metre
- Grup de versos que constitueixen un període rítmic
- Pren noms diversos segons el nombre de versos i la combinació de rimes
-