Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Recursos Literaris - Coggle Diagram

- - - - L'amor és vist com un foc interior
      - Origen grecollatí; habitual en tots els temps
      - Ex.: «Per vós, amor, ab una encesa flama / me té cremant, fet una brasa viva» (Pere Serafí, Epístola I)
    - - S'atribueixen a l'estimada característiques divines (puresa, saviesa, bondat…) amb efectes beneficiosos en el seu entorn
      - Neix amb l'Humanisme (segle XIV); molt usat en el Modernisme (inicis segle XX)
      - Ex.: «Deixa qu'admire les mans teues, / tes mans claríssimes i suaus» (Eduard Buïl)
    - - Descripció física de la bellesa d'una noia en ordre descendent (cabells, ulls, nas, llavis…)
      - Es generalitza al Renaixement (segle XVI), però ja existia abans
      - Ex.: «els llavis tenia vermells com corall i les dents molt blanques» (Joanot Martorell, Tirant lo Blanc, cap. 119)
    - - L'amor és etern i perdura fins i tot després de la mort física
      - Ex.: «A despit de la mort, ets meva encara. / Sempre el teu somni viu en mi.» (Josep Sebastià Pons, «Distància»)
    - - L'amor és una recerca plantejada com una cacera de la persona estimada
      - Ex.: «Ella em caça i jo la vull caçar, / mes en la caça resta'm caçat jo.» (Ausiàs March, poema CXI)
      - Els papers s'inverteixen: el caçador acaba atrapat i ferit
    - - L'amor com a malaltia mental que fa perdre la raó; contradicció entre el cap i el cor
      - Ex.: «Feroçment ens amàvem del matí a la nit.» (Vicent Andrés Estellés, Els amants)
  - - - La vida és breu: cal viure-la intensament i cercant el plaer
      - Origen grecollatí; Renaixement i Barroc (segle XVII)
      - Ex.: «Aprofita aquest moment. Oblida / els camins que t'han dut fins aquí» (F. Parcerisas, Carpe diem)
    - - Fugacitat del temps i, en conseqüència, brevetat de la vida
      - Origen grecollatí; molt present al Renaixement i al Barroc
      - Ex.: «Ves que aviat s'esfullaran / les roses.» (J. Carner, Cançó del goig peremptori)
    - - Lamentació per les coses del passat perdudes
      - Variant d'origen bíblic: el «paradís perdut»
      - Present en tots els temps
      - Ex.: «Doncs ¿què us heu fet, superbes abadies, / Marcèvol, Serrabona i Sant Miquel» (Jacint Verdaguer, Canigó)
    - - La vida com un viatge per etapes fins al destí, que és la mort
      - Semblant al tòpic vita flumen (la vida comparada amb un riu)
      - Ex.: «Camí que em menes, quan surtis de l'hort / ¿seràs encara suau com ets ara» (Clementina Arderiu, El camí)
    - - Cerca del punt mitjà entre els extrems: moderació, vida sense excessos
      - Ex.: «ara, en una illa de nocturna calma, / es sent empallegat pel seu reialme» (Josep Carner, «Beat supervivent»)
    - - La vida terrenal és font de desgràcies, llàgrimes i dolor
      - La poesia religiosa en forneix molts exemples
      - Ex.: «Cuc de la terra vil, per una estona / he vingut en la cendra a arrossegar-me.» (Mossèn Cinto Verdaguer, «Sum vermis»)
    - - Vessant il·lusori de la vida humana: tota ambició comporta angoixa i sofriment
      - Ex.: «per què, per què, enganyosa poesia, / m'ensenyes a fer mons?» (Mossèn Cinto Verdaguer, «Vora la mar»)
    - - Vida i món com a escenaris on els humans representen papers d'una obra ja escrita
      - Concepció pessimista de la vida humana
      - Ex.: «Som actors d'un drama que no entenem. / L'escenari és buit.» (Josep Palau i Fabre, «Teatre»)
  - - - L'enamorat mor o se suïcida a causa del seu amor, i això l'allibera del sofriment
      - Es generalitza a l'edat mitjana, amb la lírica trobadoresca
      - Ex.: «Poc em falta per morir, si en breu no soc guarida.» (La Reyna de Mallorques, s. XIV, trad. M. de Riquer)
    - - La mort no distingeix classes socials ni fortunes
      - Molt present a l'edat mitjana i al Barroc
      - Ex.: «Papa, rei, jove i vell, / tot ho port a un llivell» (Representació de la Mort, anònim mallorquí, s. XVI)
    - - Cada dia que passa som més a prop de la mort
      - Ex.: «Passen els dies, i pengen llàgrimes, llàgrimes, llàgrimes.» (Vicent Andrés Estellés, «Llàgrimes»)
    - - El cos que dorm té un caràcter de mort aparent
      - Ex.: «Quan ella dorm i sense fer-hi esment / tomba a les grans fondàries de l'oblit» (Bartomeu Rosselló-Pòrcel, «Sonet»)
    - - Advertència alliçonadora: al final de la vida hi ha la mort
      - Ex.: «tots hi serem al Port amb la desconeguda.» (J.V. Foix; «la desconeguda» és metàfora de la mort)
  - - - Lloc on l'home pot ser feliç i viure plenament
      - Originàriament: prat amb flors i arbres, amb una font o un rierol
      - Permet l'estil de vida del beatus ille
      - Origen grecollatí; present en tots els temps
      - Ex.: «Mirant los camps, qui en vista res no veda, / l'aigua corrent dels rius i les fonts vives» (Pere Serafí, Capítol moral)
    - - Elogi de la vida senzilla i sense preocupacions
      - Sovint en un escenari bucòlic (pastors), en harmonia amb la natura
      - Molt habitual al Renaixement
      - Ex.: «Sortós qui com un rei que donés els seus béns / se n'anava a captar, perdut i sense pàtria» (Josep Palau i Fabre, Beatus ille)
- - - - Repetició no casual d'un mateix so en diverses paraules del mateix vers, oració o estrofa
      - Finalitat: imitar un so o aconseguir musicalitat
      - Ex.: «I roda com un carro el tro de guerra» (Jacint Verdaguer; el so s'identifica amb el que s'expressa)
    - - Imitació de sons reals (animals, objectes, màquines)
      - Finalitat: reforçar l'expressivitat
      - Ex.: «Cu-cut! Cu-cut! / dues notes a penes / i un cor a punt» (Josep Palau i Fabre)
    - - Joc de mots amb dos mots fonèticament molt semblants
      - Si la coincidència és total: homofonia
      - Finalitat: efecte musical, eufònic; emfasitza el missatge
      - Ex.: «Conill, per què tems el temps?» (Pere Quart)
  - - - Repetició d'una paraula o grup de paraules a l'inici de dos o més versos, sintagmes o oracions
      - Finalitat: emfasitzar, to grandiloqüent o dramàtic, ritme
      - Ex.: «Fa molt de temps que estàs en guerra, / Fa molt de temps que vas ferit.» (Agustí Bartra)
    - - Supressió de conjuncions, generalment de coordinació
      - Finalitat: accelerar el ritme, donar contundència
      - Ex.: «desig, rellotge, orenga, plats, cor, casa.» (Maria-Mercè Marçal)
    - - L'oració comença en un vers i continua en el següent
      - Efecte: sensació de brusquedat o lectura de ritme més ràpid
      - Ex.: «Si proveu de donar cops de cap / a les parets» (Miquel Martí i Pol)
    - - Sèrie d'idees sobre el mateix objecte, persona, etc., formulades amb rapidesa
      - Finalitat: descriure exhaustivament; a vegades, sensació de saturació
      - Si els termes van en ordre creixent o decreixent: gradació
      - Ex.: «Heus ací el bar i allà la barberia. / Al Pla de Dalt, amb farigoles tendres, / el dolmen nu, gravat amb els horòscops.» (J.V. Foix)
    - - Repetició del mateix mot o fragment a l'inici i al final d'una frase o vers
      - Finalitat: emfasitzar i intensificar el significat
      - Ex.: «Tot és cendra, tot.» (Miquel Martí i Pol)
    - - Alteració de l'ordre habitual dels elements d'una oració
      - Finalitat: efecte sorpresa o d'estranyament; destacar paraules o conceptes
      - Ex.: «D'uns carboners apunta, cingles avall, la pira.» (Guerau de Liost; ordre habitual: «La pira d'uns carboners apunta cingles avall»)
    - - Estructura sintàctica que es repeteix en diverses oracions seguides
      - Finalitat: musicalitat i ritme
      - Ex.: «Fa temps d'estiu; gregalet al matí; xaloquet al migdia; garbí fluix a la tarda; terralet a la nit.» (Josep Pla)
    - - Repetició innecessària d'una mateixa conjunció de coordinació
      - Figura oposada a l'asíndeton
      - Finalitat: remarcar paraules i alentir el ritme
      - Ex.: «Té pluges i rosades i vents i llum ardenta» (M. Costa i Llobera)
    - - Inversió de l'ordre dels elements d'una construcció (estructura en creu, ABBA)
      - S'oposa al paral·lelisme
      - Finalitat: simetria i contrast, reforçar el significat
      - Ex.: «Jo visc en mi i en tu tu vius.» (Miquel Martí i Pol)
  - - - Oposició de dues oracions, sintagmes o paraules de significat contrari
      - Finalitat: transmetre una idea sorgida del contrast
      - Si inclou una contradicció aparent: oxímoron o paradoxa
      - Ex.: «Saber dir prou, saber dir encara.» (Laia Noguera)
    - - Conjunt d'idees reals expressades amb imatges de sentit figurat (encadenament de metàfores sobre un mateix aspecte)
      - Sovint conté diversos símbols i personificacions
      - Finalitat: donar profunditat i significat simbòlic
      - Ex.: «Com de farina de roses / i de puríssima llet / aquest pa tan bell s'és fet» (F.V. Garcia)
    - - Adreçar-se directament, amb to emfàtic o emocional, al lector, a una persona absent, un ésser imaginari, un objecte, una idea abstracta o un element de la natura
      - Finalitat: intensificar l'expressivitat i crear connexió emocional
      - Ex.: «Voldria ta ciència, / arbre, per al meu cor» (Josep Carner)
    - - Relació de dos termes perquè hi ha alguna semblança entre ells
      - Finalitat: ressaltar una qualitat; fer entendre allò difícil d'expressar
      - Ex.: «Xopats d'enyorament passen els dies / com un vol d'oreneta ala cansada.» (Rosa Leveroni)
    - - Adjectiu que remarca una qualitat inherent, evident o característica del substantiu
      - Finalitat: subratllar una qualitat, efecte estètic, to líric o simbòlic
      - Ex.: «La blanca neu, sota el sol, es torna aigua líquida.» («blanca» i «líquida» són epítets)
    - - Paraula o expressió amb doble sentit
      - Finalitat: ambigüitat (fer riure o crear confusió)
      - Ex.: «Jo no tinc altre mal sinó de l'aire de la mar qui m'ha tot comprès» (Joanot Martorell; «la mar» sona igual que «l'amar»)
    - - Exageració tan gran que deforma la realitat
      - Finalitat: intensificar l'expressivitat
      - Ex.: «No hi havia a València dos cames com les teues.» (Vicent Andrés Estellés)
    - - Pregunta simple (ignorància, dubte, curiositat)
      - Interrogació retòrica: la resposta és implícita o evident
      - Finalitat: commoure el lector, involucrar-lo
      - Ex.: «Què val que m'haja tret una enganyosa sort / a veure de més prop les torres de Castella» (B.C. Aribau; retòrica)
    - - Es diu el contrari del que es vol comunicar; el lector ho interpreta pel context
      - Finalitat: fer broma, burlar-se, retreure
      - Ex.: «La fàbrica us resol tots els problemes / llevat del de la mort, almenys per ara.» (Miquel Martí i Pol)
    - - Identificació d'un objecte o concepte real amb un d'imaginari que s'hi assembla
      - Mateixa finalitat que la comparació, però més rica i incisiva
      - Tipus
        
        Impura: com una comparació sense nexe; apareixen terme real i imaginari
        
        Ex.: «Tu seràs un gat negre. Jo una bruixa.» (Maria-Mercè Marçal)
        
        Pura: el terme real ni tan sols apareix
        
        Ex.: «Vessen plors els cristalls del balcó» (Joan Llacuna; «plors» = aigua de la pluja)
      - Metàfores, metonímies i sinècdoques s'agrupen sota el nom de trops
    - - Designar una cosa amb el nom d'una altra amb què té relació de contigüitat
      - Casos habituals: causa-efecte, efecte-causa, continent-contingut, símbol-cosa significada
      - Diferència amb la metàfora: aquesta relaciona elements sense proximitat lògica o de significat
      - Ex.: «Beure un got d'aigua» (continent per contingut)
    - - Dues paraules de significats excloents en contacte (sobretot nom + adjectiu)
      - Finalitat: forçar el lector a crear un sentit nou
      - No s'ha de confondre amb l'antítesi ni la paradoxa
      - Ex.: «Neu ardent», «Silenci sonor», «Instant etern»
    - - Dues oracions o sintagmes aparentment contradictoris que, en una lectura atenta, amaguen una afirmació
      - Sempre consta d'una antítesi (però l'antítesi no sempre és paradoxa: els elements són contraris, no excloents)
      - Ex.: «És quan dormo que hi veig clar.» (J.V. Foix)
    - - Atribució de qualitats humanes a animals o objectes
      - Si l'animal o objecte parla: prosopopeia
      - Ex.: «La nit truca a la porta i ve ben sola.» (Maria Mercè Marçal)
      - Ex. (prosopopeia): «Campanes ja no tinc —li responia / lo ferreny campanar de Sant Martí—» (J. Verdaguer)
    - - Substituir un mot per un seguit de paraules que el defineixen o el parafrasegen
      - Finalitat: enriquir el llenguatge, expressió més bella, suggeridora o solemne
      - Ex.: «Aquell que és tot poder, tot bé, tot saber» (Ausiàs March; = Déu)
    - - Afegiment de paraules innecessàries que reforcen el significat
      - En un escrit no literari és una incorrecció lingüística
      - Ex.: «Amb llàgrimes dels ulls plora» (Jacint Verdaguer)
    - - Designar una part pel tot o el tot per una part (a vegades assimilable a la metonímia)
      - Ex.: «Avanço per rengleres de xiprers» (Salvador Espriu; = cementiri)
    - - Associació de dos elements de camps sensorials diferents (oïda–vista, olfacte–tacte, gust–oïda…)
      - Finalitat: expressar sensacions subjectives unint sentits
      - Ex.: «Quina llum tan freda i tan alta! / Quin silenci les ombres fan!» (Màrius Torres)