Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L’oposició al primer franquisme - Coggle Diagram
L’oposició al primer franquisme
Idea general
L’oposició al primer franquisme va ser principalment a l’exili.
Va tenir una influència molt limitada dins d’Espanya.
L’exili
Van marxar uns 400.000 refugiats.
Primer destí: camps de concentració a França i Nord d’Àfrica (condicions dures).
Situacions:
Alguns van tornar (enganyats per promeses).
Altres es van establir sobretot a França i Mèxic.
Participació important en la Resistència francesa (maquis).
Molts deportats a Mauthausen (alta mortalitat).
Conseqüència:
Pèrdua de capital humà qualificat → impacte negatiu en economia i cultura.
2. Institucions a l’exili
Sobreviuen partits i sindicats:
ERC, POUM, CNT
PSUC i PCE (amb suport internacional)
Govern republicà a l’exili:
Poc efectiu per falta de diners i divisions.
Generalitat a l’exili:
Josep Irla manté la institució en condicions molt precàries.
1954: el substitueix Tarradellas.
3. Fracàs de l’oposició republicana
Actuen en clandestinitat des de 1939.
Estratègia:
Unitat nacional
Vaga general
Derrocar el règim
Problemes:
Forta repressió policial (detencions i tortures).
“Caigudes” → detenció en cadena de militants.
Passivitat social:
por
cansament de la guerra
desmotivació
Esperances (1944-47):
Alliberament de França
Aïllament internacional del règim
Resultat:
El franquisme es consolida → desmoralització de l’oposició.
4. Nou antifranquisme (anys 50)
Neix una oposició diferent:
Obrers i estudiants
Sense organització clara
No vinculada a la República
Característiques:
Espontània
Poc organitzada
Encara amb poca força
Fets importants:
Vaga de tramvies (1951)
Fets del Paranimf (1957)
Cas Galinsoga (1959-60)
5. El Barça com a símbol
El Barça es converteix en:
Espai d’expressió del catalanisme
Tot i el control franquista:
Es mantenen símbols com la senyera (clandestinament)
Funció:
Mantenir la identitat i esperança
El règim el veu com un enemic simbòlic.