Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
5.8. El desastre econòmic del primer franquisme - Coggle Diagram
5.8. El desastre econòmic del primer franquisme
Autarquia
Política econòmica
Motius:
la influència del feixisme italià
l'aïllament provocat per la Segona Guerra Mundial
ideològics (ultranacionalisme): no dependre de països de fora
Mètode:
Reglamentació i entrebanc del comerç exterior
Objectiu: substitució d'importacions per producció pròpia
Reglamentació de l'agricultura i la ramaderia (preus, quantitat i forma de producció escolits pel govern)
Manipulació a la baixa dels preus (són articles de primera necessitat, si tenen aquests no hi haurà rebel·lió)
Resultats macroeconòmics
A: Desinversió agrària
Beneficis molt baixos, surt més a compte reduir la inversió productiva o invertir en altres sectors
Disminució i pèrdua de la qualitat de la producció
B: Desviació de la producció agrària cap al
mercat negre
Preus molt baixos, producció molt baixa i demanda molt alta
Mercat negre per vendre' els productes a preus més alts, encara que sigui il·legal, aprofitant-se de la fam de la gent.
Reducció de les importacions
escassesa i encariment de matèries primeres, combustible, electricitat, i articles de consum
descens de la producció industrial.
Mercat negre,
Estraperlo
, corrupció
Imposició de preus agraris artificialment baixos = a + b
Frenada general a la modernització de l’economia espanyola, un increment del retard.
Europa (encara que va quedar pitjor després de la 2GM) va recuperar els nivells productius de preguerra en 5-8 anys
Mentre que Espanya (que va quedar menys destruida després de la guerra civil) en necessità uns 15.
Postguerra: misèria
Anys 40: pobresa generalitzada
Anys 50: recuperació econòmica lentíssima i mediocre, que acaba fracassant després
Propaganda dictadura: desastre culpa de la postguerra i la pertinaz sequía
La misèria de les classes treballadores
Indicis de la gravetat de la situació (a Sevilla):
“El año del hambre”
9.000 condemnes per robatori en una
població de 80.000 persones
prohibició d’exposar menjar o anuncis de
menjar als aparadors
camps de concentració per a pidolaires
Inflació
Provocat per la greu escassesa de tot tipus de mercaderies
Pujada de preus afecta als consumidors i als productors (necessiten proveir-se de subministraments)
Desorganització i depressió de l’economia
Recuperació dels beneficis empresarials per als qui venen productes
Diferència entre preus nominals (salaris) als preus reals.
Pugen els salaris però pugen més els preus, nivell de vida baixa
Renda per càpita 1945 = 1/3 1935.
Poder adquisitiu obrer tèxtil 1942 = 28% 1936.
Condicions de vida:
Casos excepcionals de trogloditisme (viure en coves)
Normalització i casos massius dels rellogats (llogar una habitació pq no es pot pagar un pis, famílies senceres en habitacions)
També casos de barraquisme (et fas la teva casa perquè no et pots pagar una)
Fam (es menja poc i falta de nutrients pel que es menja) + insalubritat (a la llar i a la feina) = degradació sanitària greu:
Generacions de persones baixes. Raquitisme
Reaparició de malalties que ja
semblaven superades: tuberculosi, còlera, tifus
Creixement de Taxa de Mortalitat i TM
Infantil
Disminució de creixement vegetatiu i de
l’esperança de vida (1945: homes 47,
dones 53 anys).
Foment industrial
Intervenció en el mercat, especialment en els sectors més delicats com la industria
Objectius:
garantir el funcionament de sectors estratègics per a l’Exèrcit
garantir els béns que el sector privat no proveïa
Mètode:
nacionalització d’empreses, fer-les de l'estat a canvi d'una indemnització
creació d’empreses públiques
subvenció a l’empresa privada si produeix béns necessaris
Exemples: INI (Institut Nacional d'Indústria), RENFE, SEAT, Iberia, Banco exterior de España, Endesa, Telefónica