Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
5.6. Organització política del règim franquista - Coggle Diagram
5.6. Organització política del règim franquista
5.6.1. Factors en evolució: protagonisme al govern
1. Predomini falangista (1939-1942)
Aproximació d’Espanya a les potències de l’Eix.
Ramón Serrano Suñer esdevé figura clau del règim.
El franquisme adopta un caràcter clarament feixista i nacionalsindicalista.
D’aquesta etapa és el Fuero del Trabajo.
2. Equilibri entre famílies del règim (1942-1959)
Franco redueix el poder de la Falange.
Dona més influència a:
l’Exèrcit
l’Església
El règim es presenta com a nacionalcatòlic, conservador i anticomunista.
Lleis importants:
Fuero de los Españoles
Llei de referèndum nacional (1945)
Llei de Successió (1947)
Llei de Principios del Movimiento (1958)
Luis Carrero Blanco es converteix en home de confiança de Franco.
Aparició de la influència de l’Opus Dei.
3. Predomini dels tecnòcrates (1959-1969)
Economistes liberals vinculats a l’Opus Dei entren al govern.
Formació en universitats estrangeres.
Gestionen la crisi econòmica de 1959.
Les seves polítiques econòmiques els donen gran influència política.
4. Crisi del franquisme (1969-1975)
Retorn al poder de sectors més durs del règim.
Etapa final amb creixent inestabilitat
5.6.2. Factors inamovibles
1. Dictadura i concentració de poder
Franco concentrava tots els poders:
Cap d’Estat
Cap de Govern
Cap de l’Exèrcit
Cap del partit únic
Poder legislatiu i judicial.
2. Lleis fonamentals
El règim afirmava que funcionaven com una constitució, però no eren democràtiques.
Principals lleis:
Fuero del Trabajo (1938)
Fuero de los Españoles (1945)
Llei de referèndum nacional (1945)
Llei de Successió (1947)
Llei de Principios del Movimiento (1958)
3. Democràcia orgànica
Sistema autoritari que rebutjava partits polítics i democràcia liberal.
Existien Corts franquistes, però amb poder molt limitat.
Fins a 1966 els procuradors eren designats pel règim.
4. Control territorial
Governadors civils i caps del Movimiento controlaven les províncies.
Alcaldes eren designats, no elegits.
Existia també control militar amb capitans generals i governadors militars.
5. Corporativisme
Inspirat en el feixisme italià.
Creació dels Sindicatos Verticales (sindicat únic).
Empresaris i treballadors estaven dins la mateixa organització.
Prohibició de vaga i negociació col·lectiva.
L’Estat decidia en cas de conflicte.