Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
L’arrelament social del franquisme - Coggle Diagram
L’arrelament social del franquisme
1. Els adeptos (partidaris del règim)
Franquisme sociològicConjunt heterogeni unit pel suport a la dictadura.
Tipus d’adhesió
Interessos materials de classe
Oligarquia espanyola.
Burgesia catalana.
Recuperació del poder social limitat per la República.
Adhesió ideològica
Defensa de l’ordre.
Simpatia pel feixisme.
Nacionalisme espanyol.
Catolicisme.
Falangistes.
Carlins.
Petits i mitjans propietaris agraris.
Oportunisme polític
Fer-se franquista per fer carrera.
Arribisme.
Necessitat d’afiliació per ocupar càrrecs.
Corrupció
Especialment a Catalunya.
Proximitat al règim → beneficis econòmics il·legals.
Escassetat de quadres feixistes locals.
Adhesió per complicitat repressiva
Delators.
Advocats implicats en consells de guerra.
Capellans compromesos amb la repressió.
Suport incondicional per evitar represàlies futures.
2. Els pasivos
Major part de la població.
Característiques
Voluntat d’evadir-se.
No significar-se políticament.
Prioritat: sobreviure.
Causes
Trauma de la Guerra Civil.
Terror de la postguerra.
Misèria econòmica.
Control social.
Actitud predominant
Silenci.
Tabú sobre el passat.
Desconnexió generacional.
Ocultació d’històries familiars (milicians, alcaldes republicans, camps de concentració).
Conseqüència
Extirpació de la memòria històrica.
“Lobotomia” social.
Apoliticisme heretat.
Èxit de la Contrarevolució.
3. Els desafectos
Opositors reals al règim.
Propaganda oficial
“Adhesión unánime al Caudillo”.
Mite de suport total.
Realitat (segons informes policials)
Odi al règim.
Hostilitat latent.
Principals grups
Classe obrera.
Catalanistes.
En el cas del catalanisme:
Hostilitat continguda.
Humiliació nacional.
Predomini recent del catalanisme abans de la guerra.
Actitud
Passivitat hostil.
Silenci dels vençuts.
4. Fonaments institucionals del règim
A més del suport social, el règim es basava en institucions clau:
Exèrcit
Base fonamental del règim.
Dictadura militar.
Legitimitat basada en la victòria armada.
Partit únic: FET y de las JONS
Rebatejat el 1958 com a Movimiento Nacional.
Funció: enquadrament i mobilització política.
Organitzacions del Movimiento:
Frente de Juventudes
Sección Femenina
SEU
CNS (Sindicatos Verticales)
Federacions esportives
Església
Bel·ligerància profranquista.
Adoctrinament i control moral.
Participació en la repressió.
Beneficis:
Finançament públic.
Control educatiu.
Dictat de la moral pública.