Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La repressió - Coggle Diagram
La repressió
5.3.1. Singularitat de la repressió franquista
No es pot justificar com un “imperatiu de l’època”. No hi ha casos comparables, ni tan sols en altres règims feixistes.
A) Persistència
No hi hagué reconciliació.
El règim continuà la guerra contra els vençuts.
Decepció davant la falsa expectativa de pau.
L’Estat mantingué una guerra contra el poble sense oposició armada.
B) Duresa
Empresonaments massius.
Tortura rutinària.
Afusellaments en massa.
En termes percentuals, més repressió que:
III Reich
Dictadura de Augusto Pinochet
Proporcionalment a la població, cap règim assassinà més que el de Francisco Franco.
C) Finalitat
No només conquerir el poder.
Destruir definitivament:
ideals democràtics
socialistes
catalanistes
Caràcter de contrarevolució.
5.3.2. Instruments repressius
Llei de Responsabilitats Polítiques (1939)
“Justícia al revés”.
Els qui no havien fet el cop d’estat eren acusats de rebel·lió.
Inversió de la presumpció d’innocència.
Llei de repressió de la maçoneria i del comunisme (1940)
Jurisdicció militar
Consells de guerra.
Denúncies de particulars
Foment de la delació.
Possibilitat d’anonimat.
Dificultava la defensa jurídica.
Tribunal de Responsabilitats Polítiques
Depuració de professionals.
Necessitat d’informes de “bona conducta”:
alcalde franquista
Guàrdia Civil
Policia
Falange
rector
persona “d’ordre”
5.3.3. Abast de la repressió
Cops exemplaritzants
Cas de Lluís Companys.
Ritme repressiu
Sevilla (maig-juliol 1939): 2.000 consells de guerra mensuals.
40.000 víctimes catalanes.
10.000 afusellats catalans.
50.000 executats a Espanya fins 1945.
280.000 presos el 1940.
Sistema penitenciari
Presons saturades.
Camps de concentració.
Batallons de treball.
Condicions:
misèria
fam
manca d’higiene
alta mortalitat (mort per fam i malaltia).
Altres mesures
Confiscació i espoli de béns.
Depuració administrativa i professional.
5.3.4. Ocupació de l’espai públic
Funció
Intimidar i sotmetre els dissidents.
Pràctiques
Misses de campanya.
Homenatges “espontanis” als caiguts.
Adhesions obligades al Caudillo.
Processons ocupant l’espai públic.
Canvis del nomenclàtor urbà:
Eliminació de noms republicans.
Imposició de noms del règim.
Obligació de dedicar la via principal a Francisco Franco.
Persecució de qualsevol dissidència.
5.3.5. Conseqüències
Implicació massiva
Sevilla: 200.000–300.000 delators.
Implicació de molts advocats.
Interès dels implicats en la continuïtat del règim.
Efectes socials
Terror + misèria econòmica → exclusió política.
Sotmetiment i imposició del silenci.
Tabú i despolitització.
Por dins les famílies.
Ignorància generacional.
Gran èxit del franquisme: silenci heretat.