Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
5.2. L’arrelament social del franquisme - Coggle Diagram
5.2. L’arrelament social del franquisme
Dictadura no està aïllada de la població, està arrelat a la societat
Polícia Armada substitueix la Guàrdia d'assalt de la Repíblica
Classificava els ciutadans en tres categories segons la seva adhesió al règim
Pasivos
La gran majoria de la població
Apoliticisme i el silenci a causa del trauma de la guerra, la misèria i la por
"Tabú" sobre el passat - provoca una pèrdua de la memòria històrica i la consciència social en les noves generacions, que era l'objectiu del franquisme
Desafectos
Aquells que odiaven el règim
classe obrera
partidaris del catalanisme
Passivitat hostil i silençi dels vençuts al règim
Encara que la propaganda deia que hi havia "adhesión unánime
al Caudillo", la polícia sap que el rèim és odiat, però imposen el silenci
Adeptos (Franquisme sociològic)
Persones que donaven suport a la dictadura per diversos motius:
Ideologia (falangistes, carlins, catòlics, petits i
mitjans propietaris agraris espanyols)
Oportunisme per fer carrera política (Arribisme)
Interessos materials (oligarquia i burgesia catalana)
Corrupció (burgesia catalana)
Implicació personal amb la repressió (delators, advocats i capellans)
Els fonaments institucionals del règim.
Exèrcit
Font de legitimitat del règim basada en la victòria militar
FET y de las JONS (Movimiento Nacional des de 1958)
El partit únic encarregat d'enquadrar la societat i organitzar el suport polític
A través d'organitzacions: Frente de Juventudes, Sección Femenina, SEU, CNS, ONS, Sindicatos Verticales, Federacions esportives
Església
Militància profranquista activa, apologia de la dictadura, enquadrament parroquial de la població, partipació en la
repressió i adoctrinament
Finalitats contrarevolucionàries.
Finançament públic, el control de l’ensenyament, i el dictat de la
moral pública.