Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
De la conspiracio a la guerra civil - Coggle Diagram
De la conspiracio a la guerra civil
4.3.3. La fal·làcia del desordre
Estratègia propagandística després de febrer de 1936:
Magnificació del “desordre social”.
Tremendisme mediàtic.
Paper de la premsa:
Exageració i invenció de notícies.
Por a una revolució comunista imminent.
Realitat:
Menys vagues i violència que en etapes anteriors.
Dades aportades per Calvo Sotelo.
Actuació del govern:
Coneixement de la conspiració.
Mesures febles:
Trasllat de conspiradors (Mola, Franco, Goded).
Conclusió:
L’assassinat de Calvo Sotelo no provoca el cop.
El discurs del desordre afavoreix l’extrema dreta.
4.3.4. El cop d’estat
17 de juliol de 1936:
Yagüe s’aixeca a Melilla.
18 de juliol:
Extensió al Marroc i Canàries.
19 de juliol:
Arribada a la Península i Balears.
Importància del 18 de juliol:
Convertit en símbol i festa del règim franquista.
La legitimació del cop
4.3.5. La legitimació del cop
A) Versió militar (Alzamiento Nacional)
Espanya vs. “anti-Espanya”.
Conspiració judeo-maçònico-marxista.
Revolució comunista imminent.
El cop com a:
Defensa legítima de la nació.
Característiques:
Discurs delirant i anticientífic.
Desacreditat a partir dels anys 70.
B) Suposat radicalisme del Front Popular
Culpa atribuïda al clima de confrontació social.
Versió més persistent i actual als mitjans espanyols.
A Catalunya:
Menys acceptada pel caràcter catalanòfob del cop.
4.3.1. El colpisme reaccionari
El Sis d’Octubre (1934) mostra a la dreta que:
La República dona drets al poble.
Les llibertats democràtiques fan el poble “incontrolable”.
Fracàs de:
Catolicisme i nacionalisme espanyol com a elements de control.
Evolució de la dreta:
Pèrdua de suport de la dreta moderada.
Ascens de la dreta reaccionària (antidemocràtica).
Objectiu:
Canviar les regles del joc.
Retornar al domini de les jerarquies tradicionals i l’oligarquia.
Unió de les dretes (alfonsins, carlins, feixistes, etc.):
Element cohesionador: catalanofòbia.
A partir de 1934:
El cop d’estat esdevé un projecte seriós.
4.3.2. La conspiració
Inici real: novembre de 1935.
Dirigent principal: general Emilio Mola (“el Director”).
Important:
Conspiració anterior a:
Assassinat de Calvo Sotelo.
Victòria electoral del Front Popular.
Tasques de Mola:
Planificació del cop
Presa de Madrid i Barcelona.
Trasllat de l’Exèrcit d’Àfrica des del Marroc.
Subversió de l’Exèrcit
Contactes secrets amb comandaments militars.
Suports civils:
Milícies feixistes (Falange, Requetè).
Alta burgesia (cas Joan March).
Característiques del pla:
Supremacia absoluta de l’Exèrcit.
Ús de violència massiva i sistemàtica.
Suport internacional:
Alemanya nazi i Itàlia feixista.
4.3.7. La partició del país
Intervenció estrangera:
Avions alemanys i italians.
Trasllat de l’Exèrcit d’Àfrica a Andalusia.
Conseqüència:
Resurrecció del cop.
Partició:
Territorial:
Zona republicana (industrial i moderna).
Zona feixista.
Social:
Elits econòmiques i Església amb els colpistes.
Classes treballadores, intel·lectuals i catalanistes amb la República.
L’Església:
Declara la guerra “croada”.
Catalans de Franco:
Empresaris i conservadors refugiats.
Col·laboradors per interessos de classe (ex. Francesc Cambó).
Col·laboradors ideològics (ex. Josep Pla).
Cas emblemàtic:
Carrasco i Formiguera:
Perseguit pels dos bàndols.
Afusellat pels feixistes per no renunciar a Catalunya.
4.3.6. El fracàs del cop d’estat
Reacció inicial del govern:
Lenta i irresponsable (Casares Quiroga).
Substitució per José Giral.
Decrets clau (19 de juliol):
Dissolució de l’Exèrcit.
Armament de sindicats i partits del Front Popular.
Resultat:
Major part de l’Exèrcit amb els colpistes.
Resposta policial desigual.
Resposta popular:
Feble al món rural.
Forta a les ciutats.
Derrota del cop a:
Madrid, Astúries, País Basc, País Valencià.
Barcelona:
Resistència obrera.
Protagonisme de la CNT.
Captura del general Goded.
Conclusions:
No presa de Madrid ni Barcelona.
No control de la flota.
Cop d’estat fracassat.