Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
De la conspiració a la “guerra civil” - Coggle Diagram
De la conspiració a la “guerra civil”
1. Origen del conflicte
Sublevació militar contra la legalitat republicana.
El cop d’estat havia de ser ràpid, però fracassa parcialment.
Conseqüència inesperada: es transforma en Guerra Civil llarga.
2. El colpisme reaccionari (des de 1934)
La dreta perd confiança en la via parlamentària.
Vol eliminar la democràcia i restaurar el poder tradicional.
Unió de dretes diverses (monàrquics, carlins, feixistes…).
Forta catalanofòbia com a element cohesionador.
Objectiu: destruir la República i l’autonomia catalana.
3. La conspiració (1935–1936)
Dirigida pel general Emilio Mola (“El Director”)
Preparació:
Pla militar coordinat (Madrid i Barcelona claus).
Trasllat de l’Exèrcit d’Àfrica a la península.
Contactes secrets amb militars i civils.
Suport de:
Falange i requetès carlins (milícies)
Grans empresaris (ex: Joan March, finançament i avió per Franco)
Previsió d’ús de violència extrema.
Contactes amb Alemanya nazi i Itàlia feixista.
4. La “fal·làcia del desordre”
La dreta i la premsa exageren la violència social.
Es crea por d’una suposada revolució comunista imminent.
Dades reals mostraven menys violència que en altres períodes.
El govern coneix la conspiració però actua amb feblesa:
Destina Mola a Pamplona
Franco a Canàries
Goded a Mallorca
5. El cop d’estat (juliol 1936)
17 juliol: revolta militar al Marroc.
18 juliol: extensió de la rebel·lió (data simbòlica del règim franquista).
19 juliol: arriba a la península.
6. Justificacions dels colpistes
Dues línies de propaganda:
Mite de l’“Alzamiento Nacional”
Conspiració “judeo-maçònico-marxista”
Cop presentat com a defensa d’Espanya i del catolicisme
Culpar el Front Popular
Exageració del conflicte social per legitimar el cop
7. El fracàs inicial del cop
Resultat:Els colpistes no controlen Madrid ni Barcelona ni la flota → cop fracassat parcialment
Reacció molt lenta del govern.
Nou govern (Giral) pren mesures urgents:
Dissolució de l’exèrcit
Armes per a sindicats i partits obrers
Resistència popular clau a:
Madrid
Barcelona
País Basc
País Valencià
Barcelona: derrota militar gràcies a l’acció obrera i forces lleials.
8. Internacionalització i partició d’Espanya
Ajuda militar immediata de Hitler i Mussolini.
Pont aeri trasllada l’Exèrcit d’Àfrica.
Espanya queda dividida en dos bàndols:
Zona republicana → industrial, obrera, reformista
Zona feixista → suport de militars, Església, grans propietaris
9. Posicionament social
Amb els colpistes:
Alta burgesia, terratinents
Jerarquia de l’Església (defineix la guerra com a “croada”)
Partits de dretes
Amb la República:
Classes treballadores
Intel·lectuals
Catalanistes
Defensors de reformes i drets socials