Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
T4.ELS COMPTES DE L'ESTAT - Coggle Diagram
T4.ELS COMPTES DE L'ESTAT
1.El paper de l'estat
Quan el mercat falla:
Fallada del mercat:
conseqüència negativa de la inestabilitat econòmica de l'estat i del funcionament del mercat.
Principals fallades:
Escassetat dels béns públics:
els mercats produeixen béns privats, pero molt pocs públics.
Externalitats:
moltes activitats econòmiques generen efectes negatius en la societat i el medi ambient.
Falta de competència:
les grans empreses són dominants com per fixar preus i condicions de mercat.
Desigual distribució de la renda:
mercats distribueixen renda que perjudica als més desfavorits. En crisi, augmenta.
Inestabilitat dels cicles econòmics:
Sistema capitalista té crisis regularment, normalment per sobreproducció
La inestabilitat del cicles econòmics
Cicle econòmic:
fluctuacions de l'activitat econòmica en fases alternes d'expansió i recessió.
Fases d'expansió:
activitat econòmica i ocupació puja.
Fases de recessió:
bona part dels recursos productius romanen ociosos.
La política macroeconòmica:
conjunt de polítiques que utilitza un estat per intervenir en l'activitat econòmica per tal d'impulsar la bona marxa del país.
Tipus segons l'objectiu.
De rendes/ monetària (UE):
Mantenir estabilitat preus (deflació/inflació).
Exterior (UE):
Regular transaccions amb altres països o blocs de comerç.
Fiscal:
incrementar/estabilitzar volum activitat econòmica.
La política fiscal
Política fiscal:
actuació intencionada del sector públic mitjançant la recaptació d'impostos i l'aplicació de despeses públiques per tal d'aconseguir els objectius perseguits per l'estat.
Mesures discrecionals
Programes d'obres públiques
Variació dels impostos
Plans d'ocupació i formació
Programes de transferència
Estabilitzadors automàtics:
factors que s'adapten a la marxa de l'economia i que serveixen per estabilitzar-la tant en temps de creixement com de recessió
Impostos
Cotitzacions socials
Tipus de polítiques fiscals
Expansiva:
reducció d'impostos o augment de la despesa pública per estimular l'activitat econòmica.
Restrictiva:
augment d'impostos o reducció de la despesa pública per estabilitzar l'activitat econòmica.
Administracions
Administració local:
preses de decisions més properes i directes a la ciutadania.
Manteniment de la ciutat i pressupostos per festivitats.
Seguretat ciutadana vial
Vivenda (cas pisos de protecció oficial).
Control de l'altura (museus amb excepció dels nacionals).
Administració autonòmica
(CCAA): competències sobre els serveis de la comunitat autònoma i el personal públic de la regió.
Sanitat:
nombre d'hospitals a construir i nombre de personal requerit
Educació:
centres educatius que es necessiten per edat i personal que s'ha de contractar.
Administració central
(estatal): pressupost més alt.
Té competències en:
Legislació estatal
Defensa: manteniment de l'exèrcit
Infraestructura: cas de les vies de comunicació i transport.
Seguretat: pensions, atur, sanitat pública...
La seguretat social:
acció protectora de l'estat vers tots els ciutadans en cas de necessitat.
Què és l'atur i com funciona?
Atur:
Prestació que dona l'estat al ciutadà en cas de no tenir feina (si compleix uns requisits).
Primers 6 mesos d'atur = 70% salari anterior. A partir dels 6 mesos = 60% salari anterior.
Problemes de l'atur
Casos extrems: caiguda banca pública
Contractes temporals fan que no se't consideri apte
Salaris en negre no contabilitzen
La jubilació i les pensions
Pensió:
el que cobra una persona quan es jubila
Vocabulari
Estat del benestar:
garanteix uns drets i serveis bàsics a tota la ciutadania.
Cotització social:
aportacions periòdiques que paguen empresa i treballador perquè aquest tingui dret a determinades prestacions per part del sector públic.
Impostos:
tributs exigits per l'estat
Retenció:
diners que et treuen de la nòmina que et tornen a final d'any (o et fan pagar).
Els pressupostos generals de l'estat
PGE:
relació detallada de les despeses i les previsions d'ingressos del govern durant l'any
Sistema impositiu:
conjunt de normes que dona a l'estat la principal font d'ingressos, els tributs.
Les despeses públiques
Classificació segons el seu destí
Despeses públiques:
despeses generals per proporcionar serveis públics a la societat.
Despeses d'inversió:
per a mantenir i ampliar la capacitat productiva del país.
Transferència i subvencions:
recursos distribuits per l'estat per aconseguir més benestar per a tothom, i una societat més justa i igualitària (estat del benestar.
La redistribució de la renda:
procés mitjançant el qual l'estat redistribueix fons que prèviament van ser assignats pel mercat a ciutadans amb una capacitat econòmica més gran. Ho fa d'acord amb el principi d'equitat vertical i de solidaritat.
Impostos proporcionals: no varia el %
Impostos verticals: el % varia en funció de la renda
El saldo pressupostari
Segons com sigui el saldo, direm que és...
Equilibrat: ingressos = despeses
En dèficit: ingressos < despeses
L'estat haurà de demanar prèstecs, generant deutes. Haurà de gastar menys en el futur.
Què pot provocar que un estat tingui dèficit?
Males decisions polítiques:
en despeses públiques. Pot generar un augment del deute públic.
Arribada d'una crisi
Reducció d'ingressos:
les persones guanyen menys diners i paguen menys impostos, menys inversió estrangera, etc.
Increment despesa de l'estat:
per cobrir les necessitats de la ciutadania
Superàvit: ingressos > despeses
Pacte d'estabilitat de la zona euro
S'estableix un màxim de deute públic del 3%