Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Catalunya autònoma (1931-1934) - Coggle Diagram
La Catalunya autònoma (1931-1934)
Generalitat provisional (1931-1932)
Francesc Macià: president de la Generalitat provisional.
Acord Macià – Alcalá-Zamora (21 abril 1931): Catalunya renuncia a la República Catalana a canvi d’un estatut d’autonomia.
Generalitat provisional: govern temporal fins a l’aprovació de l’Estatut.
Ponència estatutària: equip de juristes i polítics encarregats de redactar l’Estatut.
Estatut de Núria:
Redactat al monestir de Núria.
Aprovat en referèndum (2 d’agost de 1931).
Definia Catalunya com a estat autònom.
Reacció espanyola:
Fort anticatalanisme.
Oposició de la majoria de diputats espanyols.
José Ortega y Gasset: idea de «café para todos».
Manuel Azaña: únic defensor clar de l’Estatut a les Corts.
Sanjurjada (1932):
Cop d’estat fracassat del general Sanjurjo.
Fa evident la necessitat del suport català a la República.
Estatut de 1932:
Versió retallada de l’Estatut de Núria.
Articles: de 51 a 18.
Catalunya definida com a regió autònoma.
Poder de la Generalitat emana d’Espanya.
Competències compartides.
Cooficialitat del català i el castellà.
2. Forces polítiques catalanes
2.1 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)
Partit hegemònic.
Ideologia: reformisme (catalanisme + sensibilitat social).
Suport: petita burgesia, menestrals, pagesos, part de la classe obrera.
Macià, l’Avi: gran carisma i suport popular.
2.2 CNT
Ressorgiment immediat.
Ideologia: anarcosindicalisme.
Tendències internes:
Trentistes (Peiró, Pestaña): acció sindical dins la República.
Anarcosindicalistes: esperar el descrèdit de la República.
FAI: gimnàstica revolucionària (Durruti, Ascaso, Garcia Oliver).
Llei de Fugues (1931): accentua la divisió interna.
2.3 Lliga Regionalista / Lliga Catalana
Representa els interessos del capitalisme català.
Lideratge de Francesc Cambó.
Principal oposició a ERC.
2.4 UDC (Unió Democràtica de Catalunya)
Democràcia cristiana + catalanisme.
Líder: Manuel Carrasco i Formiguera.
2.5 Unió de Rabassaires
Sindicat camperol.
Proper a ERC i a Lluís Companys.
2.6 Marxisme català
Paper marginal.
Causes:
Predomini de la CNT.
Fragmentació del marxisme.
Grups:
Socialistes: USC, Federació Catalana del PSOE.
Comunistes: BOC, Esquerra Comunista, PCP, PCC.
3. Acció de govern (1932-1934)
3. Acció de govern (1932-1934)
Presidents:
Francesc Macià (fins 1933).
Lluís Companys (des de 1933).
3.1 Agricultura
Cooperatives.
Experimentació agrària.
Suport als pagesos i rabassaires.
3.2 Política social
Limitació dels arrendaments agraris.
3.3 Sanitat
Xarxa d’hospitals.
Vacunació i higiene.
3.4 Educació
Laïcisme i coeducació.
Renovació pedagògica.
Institut-Escola.
Universitat Autònoma de Barcelona (1933): autogovern de la UB.
3.5 Política lingüística
Normalització del català.
Diccionari Fabra.
Catalanització de l’escola.
27 diaris en català.
3.6 Divisió territorial (1936)
Substitució de les províncies per comarques.
Criteris:
Arrelament històric.
Practicitat funcional.
Voluntat política catalanista.
Base de l’actual mapa comarcal.