Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El Valencià a Secundària: Capital Cultural, Desigualtat i Identitat. És la…
El Valencià a Secundària: Capital Cultural, Desigualtat i Identitat. És la llengua un ascensor social o una barrera per a l'alumnat divers?
- L'ESTRUCTURA Sociologia "macro": La societat i les classes socials
Autors
Bordieu
-
El valencià no és neutre; té un "valor de mercat". L'escola valora el capital que porten els alumnes de casa. Qui no el té (nouvinguts/castellans), parteix amb desavantatge?
Bonal
-
Les famílies tenen expectatives diferents segons la seua classe social. Influeix això en si volen que el fill aprenga valencià o no?
- L'EXPERIÈNCIA VISCUDA Sociologia "Micro" (La subjectivitat de l'alumne)
Autors
Dubet
Justícia escolar
Si l'escola no valora la diversitat, exerceix violència simbòlica sobre l'alumne nouvingut.
Com viu l'alumne l'exigència del valencià? Ho sent com una "injustícia" imposada o com una oportunitat justa? Senten que l'escola els rebutja per com parlen?
Lahire
-
Trencar estereotips. No tots els immigrants refusen el valencià, ni tots els locals l'amen. Cal mirar la història de cada alumne, no només el seu grup.
- USOS I IDENTITAT Sociolingüística (Què passa realment al pati i a l'aula)
Autors
Boix-Fuster
Norma vs. Ús Social
L'escola ensenya la llengua legítima, però al pati regeix la "llei del més fort" (o del més guai).
-
-
Buckingham
La construcció del "jo" adolescent. Si el grup de referència parla castellà, jo parlaré castellà encara que sàpiga valencià.
-
- POLÍTICA I ACTITUDS El context educatiu i ideològic
Autors
O. García
-
Crítica a les jerarquies. Com gestionem el poder dins l'aula? Es permet el translanguaging (usar recursos d'altres llengües) per aprendre valencià?
Baker
Les creences prèvies. Si la família odia o estima la llengua, això condiciona l'aprenentatge.
-
TERMES CLAU
LLENGUA LEGÍTIMA
El valencià normatiu, el que dona punts als exàmens i a les oposicions. És la "moneda oficial".
HABITUS LINGÜÍSTIC
No és només "saber" la llengua, és tindre-la interioritzada. És la manera de parlar, l'accent i la naturalitat que s'adquireix a casa, no estudiant gramàtica.
TRANSLANGUAGIN
la idea que els parlants bilingües no tenen dues llengües separades al cervell, sinó un sol repertori. A l'aula, permetre l'ús flexible de llengües ajuda a aprendre millor.
VIOLÈNCIA SIMBÒLICA
Quan l'escola imposa una manera de parlar (l'estàndard acadèmic) com a l'única vàlida i fa sentir a l'alumne que la seua manera de parlar (col·loquial, o la seua llengua d'origen) és "incorrecta" o "inferior", sense usar la força física, sinó la pressió psicològica.
MUDES LINGÜÍSTIQUES
Els moments vitals on una persona decideix canviar de llengua. Per exemple: "A primària parlava valencià, però a l'institut em faig amic d'un grup castellanoparlant i faig la muda al castellà per integrar-me"