Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
3.1.8. Sortida a la superfície del conflicte nacional - Coggle Diagram
3.1.8. Sortida a la superfície del conflicte nacional
Situació després del Catorze d’Abril
S’havia proclamat la República, però quedava pendent la qüestió catalana.
1.2. La proclamació de la República Catalana generà preocupació als polítics espanyols.
Aparició del conflicte nacional
La desaparició de l’autoritat repressiva permeté que emergís el conflicte Espanya–Catalunya
Es féu visible una tensió nacional fins aleshores silenciada.
La posició del catalanisme (Proclama Macià)
Defensava el poble català com a subjecte polític.
Proposava un estat propi per garantir la llibertat de Catalunya.
No plantejava separatisme, sinó fraternitat dins una Federació de Repúbliques Ibèriques.
La posició dels republicans espanyols
Partien del nacionalisme espanyol i de la unitat d’Espanya.
Acceptaven l’autonomia, però no el dret d’autodeterminació
Consideraven la sobirania com a exclusivament espanyola.
Valoracions del conflicte
Sovint es qualifica el catalanisme de radical i el republicanisme espanyol de moderat.
Aquesta visió és discutible, ja que el nacionalisme espanyol mantenia una actitud excloent.
Negociacions amb Macià
Els republicans espanyols pressionaren Macià perquè renunciés a la República Catalana.
Argumentaren que la seva persistència podia provocar una reacció monàrquica i la pèrdua de llibertats.
L’acord del 16 d’abril
Catalunya renunciava a constituir-se com a República
El dret d’autodeterminació quedava en suspens.
Espanya concedia a Catalunya una autonomia política
La institució d’autogovern recuperava el nom de Generalitat de Catalunya.
Conseqüències
Es manté el debat sobre si Macià es va equivocar o va actuar forçat.
El 21 d’abril Alcalá-Zamora visità Barcelona per ratificar l’acord.
La Segona República es convertí en una prova per resoldre el conflicte nacional mitjançant l’autonomia.