Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Imperi bizanti - Coggle Diagram
Imperi bizanti
Economia
Reactivar el comerç.
gràcies a la posició estratègica entre.
Àfrica.
Europa.
Àsia.
Artesania: seda, esmalts i tapissos.
Crisi econòmica al segle IV.
Característiques generals
Crisi del segle IV: inestabilitat interna i pressió externa.
Invasions i revoltes a l’Imperi Romà.
Reducció del territori de l’Imperi Bizantí després de la mort de Justinià.
Els Llombards conquereixen la Península Itàlica.
Els Visigots conquereixen la Península Ibèrica.
Els Musulmans conquereixen el Nord d’Àfrica.
Final de l’Imperi Bizantí (1453): conquesta turca de Constantinoble.
Societat
Estructura piramidal de la societat bizantina:
Basileu.
Patriarca de Constantinoble.
Alt clergat / Noblesa.
Artesans / Comerciants / Pagesos lliures.
Serfs i esclaus.
Organització politica
Emperador Teodosi (395) i la divisió de l’Imperi Romà:
Imperi Romà d’Occident (capital Roma).
Imperi Romà d’Orient (capital Bizantí: Constantinoble).
Justinià (527–565 d.C.): emperador bizantí.
Compendi legislatiu i judicial: Còdec de Justinià.
Reconquesta de territoris perduts amb els generals.
Belisari, Apol.linar i Narsés (Nord d’Àfrica, Illes Balears, territori italià).
Basileu al capdavant de l’Imperi.
Dirigia l’exèrcit i era el cap religiós.
Funcionaris i diplomàtics executaven les ordres de l’Imperi.
Fases d'expansions:
Segona edat d'or: segle IX i X.
Fase de crisi: segles XI-mitjans del XV.
Fase de decadència: segles VII i VIII.
Fase d'expansió: segle IV.
Religió
L’emperador era també el cap religiós.
unió del poder polític i religiós.
Cisma d’Orient (1054):
separació de l’església d’Orient (ortodoxa) i Occident (catòlica).
Cultura, art i arquitectura
Desenvolupament cultural durant Justinià.
Construcció d’edificis emblemàtics: Basílica de Santa Sofia.
Planta de creu grega.
Cúpula.
Mosaics.
Icones.
Centre cultural de la Mediterrània.