Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
René DESCARTES - Coggle Diagram
René
DESCARTES
Metafísica racionalista
Realitat com a substancia
"una realitat que existeix de tal manera que nonecessita cap altre realitat per existir" (Déu unica substància, essència, substrat les altres per analogia: comparació/ participació)
3 realitats
ànima o jo
llibertat
Déu
món material
Independents
determinisme biologic
ontologia cartesiana: 3 substàncies
Atributs: trets essencials
Modes: no essencials
3
Substància infinita
res infinita
: Déu
infinitud, eternitat, immutabilitat, omnisciència, omnipotència
No en té
Substància pensant
res cogitans
: jo o ànima
per analogia (depèn de Déu. Finita i imperfecte): penament i llibertat
enteniment (concebre, imaginar, sentir: idees) i voluntat (dubtar, afirmar, negar: judicis. voler, no voler: volicions)
Substància extensa
res extensa
: món material o cosses, Rtat extramental
per analogia (depèn de Déu): extensió i necessitat
qualitats primàries
Ésser humà i moral
Antropologia (dualisme)
≠ EH i animals
singular (2 substàncies unides), pensa (no autòmat), ànima no ppi vital o del moviment (morts tenen ànima i no es mouen, animals no anima i es mouen)
relació cos i ànima
són ≠, independents (per poder ser lliure + ∃ ànima sense el cos), ppis antagònics (mecanisme i determinisme/ llibertat)
relacionades:
glàndula pineal
: en el cervell, pel sistema nerviós, fluid tènue (esperits animals). per on es comuniquen
Els moviments del cos: envien estímuls a la g.p, i d’aquí a l’ànima. L’ànima, des de la g.p, provoca moviments corporals.
Ètica: moral provisional
sentits i finalitat
moral de provisió, que proveeix, dona un conjunt de normes de
caràcte practic
per evitar indecisió, mode de vida feliç (eudemonisme) Conformisme social (moral estoica) + intel·lectualisme moral socràtic
regles
conformisme social (acceptar lleis i costums)
moderació (opinions més moderades
acomodar-se al fet de les persones d'on visqui en cada moment "allà on vagis fes el que hi vegis"
no indesició: ser ferms i decidits
Em de canviar nosaltres no el món però en de ser resalistes (acceptar amb serenitat i resignadament) en els objectius i ambicions (moral estoica)
Fi últim i millor
: dedicar la vida a la recerca de la Vtat, cultivar al raó per aprendre a jutjar correctamnt i adquirir la virtud
Coneixre el bé= practicar-lo. Resultat:
bé
i
felicitat
de l'individu
Teoria del coneixement
Dubte metodic: recerca criteri veritat (CV)
Per què?
de manera sistemàtica. Metode concret
Algún Cment resistirà: nou criteri de dubre més potent. Algún ambsolutament indubrable
Criteris
Distingir estat de vetlla i somni
Qüestionar l'existència del món material (cos i si les coses son la causa de les idees)
No podem dubtar de les veritats matemàtiques
Hipotesis geni maligne
Déu permet que m'enganyi, confongui de vegades
Dubtar de les veritats matemàtiques, existencia de Déu i la seva veracitat
Info sentits
Sentits ens enganyen
Les coses no són tal com en les mostren els sentits
No podem dubtar que existeixen
Com?
trobar el més petit motiu per dubtar dels fonaments
Aristòtil és humà. Els humans ens poden equivocar. Les teories de Aristòtil podrien ser errònies
Discurs del mètode
No hipotesis geni meligne (
Meditacions metafísiques
) sino que ens podem equivocar al raonar
Objectius
Buscar fonaments: 1rs principis evidents i indubtables; clars i distints a la ment; fermes i constants en les ciències
Com?: eliminat opnions i falses certeses
No Cment
Res segur: escepticisme radical.
Suspendre el judici (en el pensament, no l'acció-> moral provisional: 3 regles) però recordar-lo
Utilitat
alliberar-nos de prejudicis a acostumar el nostre esperit a allunar-se dels senits (fons error)
Si trobem alguna veritat serà: certa i indubtable; clara i distinta
1a certesa
"Penso, alesores existeixo"
cogito ergo sum
nou CV
"Allò que la meva raó concep clarament i distintamnt serà verdader"
Evidència recional
Reconstrucció del saber des de bases segures
Tipus d'idees
Adventícies
dels sentits, fora de mi: en dubte
Fictícies
inventades o produides per mi (combinar 2 idees): en dubte
Innates
semblen nascudes de mi, part de la meva naturalesa (en el pensamnt, s'imposen de manera immediata i evident): fiables -> font de Cment
Demostració existencia de Déu
Déu: idea innata
Argument de la causalitat
: ∃ idea ésser sumament perfecte i infinit. Ha d'∃ una causa d'aquesta afirmació. Causa última causa de si mateixa: Déu (no puc ser jo o pares pq no soc ni perfecte ni infinit)
Argument ontològic
: definició idea Déu. Déu: perfecte. ∃ la idea d'èsser perfecte. Déu ∃. "En Déu l'existència és inseparable de la seva essència"
Argument gnoseològic
: 2 suposits: "hi ha d'haver almenys tanta ralitat en la causa com en l'efecte" i "el + perfecte, el que posseeix + realitat, no pot provenir del que és menys perfecte"
Déu causa que posseeix en l'EH la idea innata d'un ésser perfecte i infinit
Com assolir noves certeses
Dubte
món material + causa idees
veritats matemàtiques
realitat com ens la mostran els sentits
Déu i veracitat d'aquest
eliminar hipotesis geni maligne: dempostra existencia de Déu i que és veraç
Eliminació hipòtesi geni maligne
Déu perfecte. Enganyar: imperfecció. Déu: verç, no vol que m'enganyi
Vtat:
matemàtiques
. Déu: garantia d'evidència racional
Em puc equivocar (error), depen de: conèixer (enteniment) i elegir (voluntat: lliures)
Què sóc jo?
Cos: dubte
geni maligne
es percep amb els sentits
Ànima
Nodrir-se, créixer, caminar: dubte
fet de pensar: NO es pot dubtar
2a Vtat
"No sóc més qeu una cosa que pensa, un Enteniment o una Raó"
ánima (dubtar, concebre, afirmar, negar, voler, no voler, imaginar, sentir) ≠ & independent del cos
Existencia món extramental
si ∃ Facultat passiva: rebre idees, ∃ Facultat activa: formar i produir idees. ? origen idees (abans falses)
Gent pensa que les iddes venen de lo material. Déu no vol enganyar-nos ∴ ∃ món material (però ps no tal com les percebem pels sentits: límits
CLAUS
Revolucó científica: Ciència universal
avança amb el mètode (+ rogor i seguretat) pero amb limitacions (no global)
naturalesa: formules i proporcions -> inducció -> racional -> no cartesians
Impacte escepticisme en el Reneixement: Utilitarisme
Hel·leisme (grec) -> escepticisme (dubte de tot): no Cment,
dubte universal
, no judicis
Descartes (dogmàtic): utilitza el dubte per establir un Cment ambolutament segur
Crisis Escolàstica
CV: fe en la Vtat relevada o autoritat
Bíblia: Cment i Vtat
Pares de l'Església, Tomàs d'Aquino (Aristòtil)
Metode: sil·logisme
Passos que cal seguir per poder establir una nova veritat
Reonament deductiu. (Premissa major / menor = Conclusió)
PM: verdadera?
CV i M sense fonaments: necessitat de CANVI
Límits Cment: món com a respresentació
Idees reflex coses?
Qualitats primàries
Conegudes per la raó (clares i distintes). Qualificables. Objectives
Ex: magnituds, figura, nombre,situació, duració, moviment
Qualitats secuntàries
Conegudes pels sentits (no certesa). Qualitatives. Subjectives
Ex: colors, olors, sons, sabors...
Coneixem idees, no coses
Cment: representació mental de la realitat
Tenim idees a la ment (idealisme cartesià) i nms les quialitats primàries reflecteixen realment les coses (realisme moderat)
Vida, formació i obres
31 març 1596 (Bretanya francesa) - 1650 (Suècia)
humanitats, filosofia, lògica, física, metafísica, matematiques, jurisprudència, medicina, dret, física matemàtica, geometria, ciències aplicades
model i contingut de l'ESCOLASTICA
Discurs del mètode
(1637) i
Meditacions metafísiques
Pare filo mederna
Influeixa al recionaisme i empirisme
Creador geometria analítica
Descobreix òptica geomètrica
Metode: Origen + constitució Cment
Pq necessitem un mètode?
"no n'hi ah prou de tenir l'esperit bo, sinó que el principal és aplicar-lo bé". Mètode: assegura un bon us de la raó (sistematic, ferm i segur)
Tipus de Cment
Intuïció
"llum natural" de la raó. inmediat, s'imposa (evidencia). Concepte simple clar i distint a la raó. No dubte (certesa absoluta)
Deducció
intuïció conectada amb una altre intuïció per la memòria (error però pq és tan segura com la intuïció és certa
Pressupòsits gneseològics (racionalesme modern)
Innatisme: idees que neixen en l'EH i formen estructura de la raó. Posades per Déu. Punt de partida del Cment
Matemàtiques com a ideal de model de saber rogorós: primers principis que construeixen el saber humà.
Dubte info sentits: ens porten a l'error
Regles del mètode
III: Síntesi
de simples a complexes per deducció (connexions i relacions)
Es pot portar la seguretat dels conceptes simples als complesxes
II: Anàlisi
de qüestions generals (complexes i confuses) a simples
Límit: quan simples poden ser intuïts
IV: Enumeració
revidar i corregir errors possibles durant el procés
I: Enunciació del CV
Evidencia racional: CV
Precaucions: evitar la precipitació i prevenció
Objectiu
origen, constitució, possibilitats, límits del Cment humà (TdC)