Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Families en el moment carolingi - Coggle Diagram
Families en el moment carolingi
families camperoles
El grup domèstic
Tant a França com a Itàlia i alemanya, en el camp, l'estructura familiar basada en la família conjugal és clarament el predominant, com demostres les més de 2.600 famílies establides a l'abadia de Saint-German-des-Prés cap al 820.
L'estructura era conformada per: pare, mare i els fills, amb un coeficient de 5 o 6, persones, és a dir 3 o 4 nens per llar.
La dinàmica del cercle domèstic
Més enllà d'aquesta impressió del conjunt favorable, les fonts carolíngies ens ofereixen poques dades seriades com per poder definir una tendència demogràfica
De totes maneres, gràcies als políptics es pot deduir una clara prepotència de la població masculina especialment entre els joves solters. Aquesta hipermasculinitat pot ser atribuïda al matrimoni més precoç amb les dones joves (precoç entre 14 i 15 anys).
Economia de la propietat senyorial
Entre la família camperola dels segles IX i X i l'observar, la documentació sobre la propietat dels senyors ens posa pel mig una mena de filtre:
la massada.
La massada formava una unitat d'explotació concreta adaptada a les necessitats i capacitats de la família que hi residia. Hi podia haver una gran diferència entre massades, no només en mida sinó també en categoria.
Famílies aristocràtiques
En la aristocràcia de França dels segles VIII al X el nom de la persona és sempre portadora d'una gran càrrega simbòlica, és per això que moltes vegades es repetien noms. En poques paraules, el nom era a la vegada un recordatori i un projecte a futur.
Aquestes famílies carolíngies no es corresponen en res a llinatges o "dinasties", en la documentació apareixen com a grups familiars amples, i la cooperació entre ells estava assegurada gràcies a què havien de compartir un patrimoni en comú.
Cada membre estava habilitat per posseir propietats territorials o per ocupar càrrecs ja ocupats per avantpassats
Normalment, els declivis familiars anaven lligats a la ineptitud per gestionar unes bones estratègies matrimonials o per la incapacitat de preparar els seus membres per les posicions dominants.
A partir del segle IX, l'element principal d'ascensió era el fet de vincular-se amb la família real mateixa.
A diferència de les famílies camperoles les famílies aristocràtiques utilitzaven el matrimoni per raons polítiques com ara: aliances entre llinatges o assegurament d’hereus.
Ideologia del matrimoni i funcions del model matrimonial
Centralitat del matrimoni en totes les classes socials
Tant en el món camperol com en l’aristocràtic, el matrimoni és la peça clau de l’estructura familiar. En el camp garanteix els drets sobre la terra i en l’aristocràcia és una eina d’estratègia familiar i política, que busca assegurar la continuïtat del llinatge.
Construcció d’una doctrina unificada del matrimoni
Entre els segles VIII–IX es crea una doctrina coherent sobre el matrimoni a partir de Bíblia per definir què és un matrimoni legítim. A partir d’aquí es persegueixen les unions il·lícites, i el matrimoni es converteix també en instrument de cristianització.
Aquesta doctrina, però, crea molts problemes. Les normes són difícils d’aplicar, generen confusió i molta resistència social.
Es prohibeix matrimonis fins al setè grau de consanguinitat
Neix la investigació prenupcial
El període carolingi fixa un model de matrimoni cristià: únic, indissoluble i regulat per una normativa complexa, però relativament flexible per facilitar-ne l’acceptació social.
Al principi, l'incest i adulteri són jutjats conjuntament pel comte i el bisbe, però, amb el temps, el fur eclesiàstic guanya pes i es consoliden els tribunals sinodals.
Noves fonts:
el políptics han sigut una font d'informació privilegiada que ens ha donat mola de la informació que tenim avui en dia sobre la família pagesa.