Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
MOVIMENTS OBRERS A ESPANYA DURANT LA RESTAURACIÓ - Coggle Diagram
MOVIMENTS OBRERS A ESPANYA DURANT LA RESTAURACIÓ
1-Lluita de clases
Classe obrera (proletariat industrial)
Conjunt de treballadors que treballen a les fàbriques.
Ho faran a través dels moviments obrers
Conjunt de formes organitzades de lluita que adopta la classe obrera per millorar les seves condicions de vida i laborals.
Al segle XIX, Espanya era un país agrari i el proletariat era reduÏt, concentrant-se a Astúries, el País Basc i Catalunya.
Condicions de vida
Poc a poc, al llarg del XIX, la classe obrera prendrà consciència de la seva situació, començarà a reivindicar canvis i millores
Luddisme. Crema de la fàbrica Bonaplata (1835).
Als 30 es difundiran les idees de socialisme utòpic, amb Abdó Terradas i Narcís Monturiol. Un socialisme idealista i pacifista.
Primer sindicat: Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó de Barcelona (1840).
A 1864 es crea a Londres l’AIT (I Internacional), una organització d’abast mundial que aplegava i coordinava a tots els partits i sindicats de món.
Ambre totes les ideologies obreristes, les més destacables: el marxisme i l’anarquisme.
Les dos, tot i defensar els interessos de la classe obrera i oposar-se al capitalisme, tenen profundes i incompatibles diferències.
Anarquisme
1 more item...
Marxisme
1 more item...
A 1868, l’AIT va enviar a Barcelona un representant per tal que organitzés a la ciutat una delegació, la FRE, Federación Regional Española.
Aquest representant era l’italià Giuseppe Fanelli, d’ideologia anarquista.
Fanelli va difondre entre la classe obrera catalana l’anarquisme com si fos el pensament comú i majoritari de l’AIT.
Per contrarrestar l'excessiu anarquisme, Marx va enviar el seu gendre, Paul Lafargue, a Madrid el 1871 per establir una delegació marxista de l'AIT, on va participar Pablo Iglesias, futur fundador del PSOE.
2 more items...
El fundador va ser Karl Marx.
Les Vagues proliferen entre 1840 i 50.
Primera Vaga General (1855).
Es crea Les Tres Classes de Vapor (1869), primera federació de sindicats tèxtils. Fundada a Barcelona. Incendi fàbrica Bonaplata.
Treball infantil i de les dones ambigú menos sou
Sense descant dominical, vacances ni assegurança
Llargues jornadas laborales (12-14h) ambigú salaris baixos
Alfabetisme
Condicions de treball insalubres a les fàbriques
Vàries famílies vivien en un mateix habitatge.
Alta burguesia
Minoria que té la propietat dels mitjans de producció.
Són rendistes agraris, inversors en ferrocarril, compradors de deute públic, comerciants colonials, empresaris tèxtils catalans…
Al XIX es produeix a Espanya l’ascens de la burgesia.
2-Socialisme
La Nueva Federación Madrilenya es transformarà clandestinament en el PSOE a 1879. El seu fundador va ser Pablo Iglesias.
Aquest partit tindrà poca implantació a Catalunya i Andalusia (dominada per l’anarquisme), i molta més a Madrid, Biscaia i Astúries.
El creixement del PSOE va ser molt lent: a finals del XIX no superava els 10.000 afiliats i no aconseguiria el seu primer diputat fins a 1910.
A 1886 es començarà a publicar el diari El Socialista, el mitjà de comunicació del partit.
El 1917, influït per la revolució russa, una part del PSOE es va radicalitzar i va voler seguir la via soviètica. Això va provocar una doble escissió el 1921, donant lloc al PCE i al PCOE.
A Catalunya, el PSOE també es va escindir, i es va crear USC (1923).
El propi Pablo Iglesias fundarà a Barcelona l’any 1888 la UGT, primer sindicat marxista, però va traslladar el seu organ directiu a Madrid l’any 1899.
El creixement de la UGT serà més ràpid que el del PSOE: al 1903 tenia 46.000 afiliats.
3-Anarquisme
Lanarquisme es va mantenir a la FRE, que serà il·legalitzada i canviarà de nom a 1881 (FTRE, Federación de Trabajadores de la Región Espanyola).
Aquesta organització va tenir gran implantació a Catalunya i Andalusia.
Al 1882 la FTRE arriba als 50.000 afiliats. L’anarquisme serà perseguit i reprimit, raó per la qual es radicalitzarà donant-se dues corrents:
Acció Directa (sobretot al segle XIX)
Aquest tipus d’anarquisme defensa la violència terrorista com a estratègia per despertar les consciències i desestabilitzar l’Estat.
Els seus atemptats aniran en contra dels tres pilars bàsics del capitalisme:
Estat, Església, Burgesia.
Bomba al Liceu al 1893: Un anarquista va llançar dues bombes des del 5è pis. Una va esclatar, matant a 20 persones.
Bomba del corpus al 1896: Al carrer Canvis Nous de Barcelona, durant la celebració religiosa, un anarquista francès va llançar una bomba matant a 12 persones.
Assasinat de Cánovas al 1897.
Davant l’acció directa, l’Estat actuarà amb repressió. Per exemple, després de la bomba del corpus, es jutjaran al castell de Montjuïc (1896) a 67 anarquistes dels quals seran executats 5.
Anarco-sindicalisme (sobretot a partir del segle XX)
Al segle XX, a Catalunya, l’anarquisme va abandonar la via violenta de l’acció directa i es va orientar cap a l’anarco-sindicalisme, defensant la creació d’organitzacions sindicals i l’acció vaga com a formes de lluita.
A 1907 es crea a Barcelona Solidaritat Obrera.
Al 1910, aquest sindicat ampliarà el seu àmbit a tota Espanya i passarà a dir-se CNT.
La CNT serà el sindicat principal a Catalunya i Andalusia. Els seus líders principals seran Salvador Seguí, Ángel Pestaña i Joan Peiró.
Al congrés que celebraran al barri de Sants (1918) renunciaran a l'acció directa com a forma prioritaria de lluita.
El diari de la CNT tindrà el nom de Solidaridad Obrera.
Arran de la vaga de la Canadenca la violencia social augmentarà (Pistolerisme), i degenerarà en vio encia entre patrons, sindicats i policia que s'allargarà fins al cop d'estat (1923).
Durant la Restauració, tres presidents del govern van ser assassinats per terroristes i pistolers anarquistes: Antonio Cánovas (1897), José Canalejas (1912) i Eduardo Dato (1921).