Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

COMPARACIÓ PLATÓ - ARISTÒTIL - Coggle Diagram

- - - - Distingeix entre dos mons: el món sensible i el món intel·ligible (dualisme metafísic). El món sensible consisteix en l'aparent, terrenal i material fet per éssers particulars i concrets, diversos, múltiples, imperfectes i corruptibles, són una còpia de les idees. El món intel·ligible és el món real, transcendent, el de les idees que existeixen de forma independent a les seves realitzacions concretes. Així, el món vertader és el de les idees i el món sensible (material) és només una còpia.
  - - - Defensa una única realitat, la physis. La divideix en dos mons, el supralunar i sublunar. El primer és el món dels astres, fet per èter, i el segon és el de la Terra, format pels quatre elements, on sí que hi ha canvi. La metafísica estudia allò que fa real a la physis. Els principis de la realitat no es troben en el món intel·ligible, sinó en el sensible. Tota la realitat natural està lligada a l’espai i el temps, i té quatre causes que condicionen la seva existència: causa material, causa formal, causa eficient o motriu i causa teleològica o final. El centre que unifica tot allò que és, és la substància (ousía), allò propi, el ser per si mateix, que no necessita res per subsistir. Un accident és allò que modifica la substància, però no és la seva essència.
- - - - Per Plató conèixer és recordar les idees que la nostra ànima ja tenia, però havia oblidat, la veritat es recorda, no s’ensenya, això és possible perquè l’ànima racional i la seva essència va preexistir en el món de les idees, i des d'allà va caure al món terrenal, i va ser atrapada pel cos i la matèria, oblidant tot el seu coneixement. És el filòsof que, a través de la maièutica, obliga el seu interlocutor a reflexionar de forma racional, fent que recordi idees que havia oblidat.
  - - - Per Aristòtil naixem com un full en blanc. El coneixement comença pels sentits, tota la informació rebuda pels cinc sentits s’unifica a través d’un sisè, el sentit comú. Un cop això, es pot elaborar una imatge a través de la imaginació. A l’enteniment agent/actiu, el que fa les coses intel·ligibles, extraient-ne la seva l’enteniment agent/actiu, el que fa les coses intel·ligibles, extraient-ne la seva forma. Abstraient la categoria general de l’objecte. Finalment, l’enteniment pacient/passiu serà el que dirà que a partir d’ara tots els objectes similars pertanyen a la mateixa categoria. És un procés d’inducció.
- - - - Defensa l’intel·lectualisme moral, si els homes arribaven a entendre què era el bé o la justícia, triarien el bé i la justícia, ningú triaria conscientment el mal, els que fan mal ho fan per ignorants. A més a més, afirmava que l’ésser era just amb si mateix quan duu a terme el rol natural de la seva ànima, amb l’equilibri entre les diferents parts de l’ànima, es pot arribar al coneixement de la idea del bé.
  - - - Trenca amb l’intel·lectualisme moral, ja que considera que el coneixement del bé és insuficient. Si volem ser justos i bons haurem de practicar la justícia i la bondat. Així es crea un hàbit. L’hàbit porta a la virtut (l’areté). Només així podem arribar a la virtut. Distingeix entre diferents tipus de bé, i el bé més gran és el bé comú, el de la polis. Deia que el fi últim de la vida era obtenir la felicitat, “la felicitat consisteix a unir sàviament la virtut, la contemplació i els béns externs”.
- - - - Exposa l’ànima tripartida a través del mite del carro alat. L’ànima racional (l’auriga) és la part més excel·lent de l’ànima humana, és immortal i de caràcter diví. I a través d’ella l’individu pot arribar a conèixer el bé. L’ànima irascible (cavall bo) tira el carro cap al món de les idees on podrà completar la idea del bé, la seva virtut és l’andreias (fortalesa). I l’ànima concupiscible (cavall dolent) estira el carro cap al món sensible i està dominada per les passions i els desitjos, la seva virtut és la sofrosina (temprança). L’ànima és eterna, no ha nascut ni morirà. Quan el cos mori, l’abandonarà per anar a parar a un altre cos, i ho explica a través del mite d’Er.
  - - - Defensa que l’home té tres ànimes: la vegetativa, la sensitiva i la intel·lectiva. La vegetativa regula les activitats biològiques, la sensitiva és la de les sensacions, apetits i desitjos i la intel·lectiva és la que fa que l’home tingui facultats cognitives superiores i que puguin raonar i emetre judicis. Amb la teoria hilemorfica, Aristòtil, explica que els éssers es componen de matèria (hyle) o substància primera, allò de què estan fets, i de forma (morphé) o substància segona, la seva essència, allò que els fa ser el que són.
- - - - Per Plató, l’estat ha de seguir la naturalesa. L’ordre perfecte de la societat es trobarà amb el desenvolupament de la virtut de cada home, depenen de la part de l’ànima que predomini en ell, per així establir la divisió social. En la polis hi ha justícia quan cada classe realitza allò que li correspon. L’estat ideal serà aquell governat per homes amants de la saviesa, el rei, filòsof (ànima racional). Els soldats seran els d’ànima irascible i els artesans els d’ànima concupiscible. El millor sistema polític per Plató és l’aristocràcia/monarquia. Les degeneracions consecutivament seran: la timocràcia, l'oligarquia, la democràcia i la tirania.
  - - - El sistema de govern que planteja Aristòtil és, per un costat, una assemblea, on el poble es farà escoltar, igual que en una democràcia, i, paral·lelament, el poble escollirà uns governants, encarregats de buscar el bé comú, tot complint les lleis, necessitant en tot moment el consentiment del poble per actuar. La felicitat humana només podrà assolir-se dins una societat, les lleis de la qual possibilitin el desenvolupament de les virtuts ètiques en els seus ciutadans. Per això, el legislador haurà de ser algú, no només amb coneixements teòrics, sinó també amb l’hàbit de la pràctica del seu intel·lecte, haurà de ser prudent.