Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799) - Coggle Diagram
LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-1799)
Causes
A.Causes Polítiques:
El rei Lluís XVI havia d'afrontar problemes econòmics i va convocar els Estats Generals (després de 170 anys sense fer-ho).
Els privilegiats (Església i noblesa) es negaven a pagar impostos.
Problema de vot: Els privilegiats (3% de la població) tenien 2 vots contra 1 del Tercer Estat (97%).
El Tercer Estat exigeix el vot per persona, no per grup.
Els revolucionaris se senten els representants de tota la nació francesa (es retiren al jeu de paume).
La revolució té el seu inici en dos focus diferents:
Causes Socials:
Focus social: El conflicte esclata per la fam i l'escassetat d'aliment bàsic a causa de les males collites.
Presa de la Bastilla (símbol del feudalisme i de l'Antic Règim).
Els objectius són abolir els pilars de l'Antic Règim.
Etapes de la Revolució
a revolució es desenvolupa en tres grans etapes (1789-1799):
Monarquia Constitucional (1789-1792)
Encara hi ha el rei (monarquia), però es fa una Constitució (constitucional).
Govern dels Girondins (burgesia moderada).
Fets clau:
Abolició del feudalisme.
Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà (llibertats individuals i igualtat davant la llei).
Constitució del 1791 (separació de poders, sobirania nacional, sufragi censatari).
Creació d'una Assemblea Legislativa (nobles paguen impostos) i la Guàrdia Nacional.
Expropiació de béns de l'Església (desamortització).
Fugida de Varennes i l'amenaça de les monarquies absolutes d'Europa.
República Social o Convenció (1792-1794)
Comença quan es desposseeix el rei del govern (República)
El govern es reparteix inicialment entre Girondins i Jacobins.
Convenció Girondina (1792-1793):
El rei Lluís XVI és jutjat per traïció i executat a la guillotina (1793).
Esclat de revoltes contrarevolucionàries internes i la formació d'una coalició absolutista europea contra França.
Convenció Jacobina (1793-1794):
Govern de Jacobins (Robespierre).
Redacció d'una nova Constitució del 1793 (reconeix el sufragi universal masculí).
El govern esdevé el Comitè de Salvació Pública (Robespierre al capdavant).
Política del Terror (supressió de llibertats, tribunals revolucionaris, execucions per guillotina).
Lleis socials: preu màxim dels productes (Llei del màximum), distribució de béns contrarevolucionaris.
Acaba amb el cop d'estat del 9 de Termidor del 1794.
El Directori (1794-1799)
Govern dels Girondins al poder.
S'anul·len les lleis jacobines i retornen els exiliats.
Nova Constitució del 1795: Restableix el sufragi censatari.
El Directori (1794-1799)
Govern dels Girondins al poder.
S'anul·len les lleis jacobines i retornen els exiliats.
Nova Constitució del 1795: Restableix el sufragi censatari.
Constitucions
La Revolució Francesa va generar tres textos constitucionals principals, cadascun reflectint l'etapa política dominant:
Constitució del 1791 (Monarquia Constitucional):
Característica Clau: Va establir la separació de poders i la sobirania nacional (el poder residia en el poble).
Sufragi: Va implementar el sufragi censatari, limitant el dret de vot als ciutadans masculins amb un determinat nivell de riquesa.
Constitució del 1793 (República Social/Jacobina):
Característica Clau: Va declarar la República i va tenir un fort enfocament en els drets socials i polítics per a la gent comuna.
Sufragi: Va ser la més radical, reconeixent el sufragi universal masculí.
Constitució del 1795 (El Directori):
Característica Clau: Va revertir els principis jacobins, buscant l'estabilitat i la moderació, i defensant fermament el dret a la propietat.
Sufragi: Va tornar a instaurar el sufragi censatari per limitar la participació de les classes populars en el govern.
Característica Clau: Va revertir els principis jacobins, buscant l'estabilitat i la moderació, i defensant fermament el dret a la propietat.
Sufragi: Va tornar a instaurar el sufragi censatari per limitar la participació de les classes populars en el govern.
Grups Revolucionaris
Hi havia tres grups principals:
Girondins: Burgesos moderats. Volien un acord per tenir una monarquia parlamentària.
Jacobins: Burgesos radicals. Mantenien les seves idees al preu que fos.
Sans-culottes: Persones de la ciutat (treballadors, artesans, etc.) que actuaven pel seu compte.
Per què és important
Va ser un dels conflictes més importants de la història de la humanitat.
Va introduir nous conceptes basats en la influència de la Il·lustració i la independència dels Estats Units.
Va donar la possibilitat d'establir una sobirania popular (el poder el té el poble), una separació de poders i unes lleis més justes i igualitàries.
Va demostrar que es podia acabar amb l'Antic Règim.
Napoles
Cop d'Estat del 18 de Brumari (1799): Un jove general, Napoleó Bonaparte, fa un cop d'Estat i posa fi al Directori.
Estableix el Consolat i acapara tot el poder com a cònsol, i després s'autoproclama Emperador.
Política Interior:
Elabora un Codi Civil que modernitza l'estructura jurídica.
Promou l'educació pública.
Promou una economia liberal que beneficia la burgesia.
Saneja els comptes de França i normalitza les relacions amb l'Església.
Política Exterior (Política Expansionista):
Va aconseguir l'hegemonia al continent després de victòries com les d'Austerlitz i Jena.
Va intentar establir un bloqueig continental contra el Regne Unit, fet que el va portar a ocupar Espanya (Guerra del Francès, 1808-1814).
Derrotat a la batalla de Trafalgar (1805) contra el Regne Unit.
Derrotat en la invasió de Rússia (1812) i per la coalició a Leipzig (1813).
Final: Abandona el poder el 1814 i es deporta a l'illa d'Elba. Retorna, però és derrotat definitivament a Waterloo (1815) i deportat a l'illa de Santa Helena.
Conseqüències
La política exterior ambiciosa de Napoleó va esgotar els recursos i va ensorrar el règim que havia construït.
Malgrat la seva caiguda, altres nacions van intentar seguir el seu model revolucionari.
Després de Napoleó, Lluís XVIII (germà de Lluís XVI) retorna al tron de França (fins al 1824). Més tard, Carles X va intentar tornar a temps anteriors a la Revolució (va acabar el 1830).