Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Els materials combustible, Bloc2_Unitat5_pag3, CoalSites-Jun3-22, images,…
Els materials combustible
Formació
Els combustibles renovables
Es formen amb energies que es poden regenerar en uncurt periode de temps. Com el sol, el vent, el moviment de l'aigua. Es recolecta tota aquesta energía per utilitzar-la al nostre benefici
Els combustibles no renovables
Els combustibles no renovables es formen amb un interval d'uns 50.000 - 100.000 anys. Aixó implica que aquestes fonts d'energies al acabarse, ens quedarem sense. Aquestes energies són petroli, gas natural, carbó mineral i més.
Es formen despres de la mort d'animals o vegetals que es troben enterats en la terra amb molta profunditat. Al estar tan abaix, hi ha molt de calor que evacua el H2O de la vegetació. I amb els anys les mol·lecules organiques es tornen riques en C, ideal per a combustible.
Exemples de carbó:
Torba - 50000 d'anys per formaer-se, s'utilitza per assecar els ingredients del whisky. T ambé s'utilitza per a la agrícultura.
Lignit - 100000 d'anys per formar-se, s'utilitza per produir electricitat en centrals termoelèctriques. I en alguns llocs s'utilitza per calefacció.
Hulla - 150000 d'anys en formar-se, també s'utilitza en centrals termoelècriques, pero principalment s'utilitza per produir "coc" que serveix per la producció de acer.
Antracítas - 200000 d'anys en formar-se, s'utilitza en producció de calor ja que es el que crema fent la menor quantitat de fum amb el millor rendiment. També s'utilitza en alguns processos de reducciño de metalls o com a agent reductor en la fabricació de ferro i acer.
Extracció i/o procesament
Extraccio natural
Es pot trobar una font de energies com el petroli de forma totalment natural. Sols petroli sortint de la terra sense intervenció humana
Extraccio de bombeig
Es posen instalacions humanes per bombetgar les energies fora de les seves bosses per a l'us huma.
Amb el petroli obtingut, sel du cap una refineria. Despres el duen a una torre per posar el petroli a diferents condicions i temperatures per poder extreure diferents combustibles.
Transports
Es transporta el petroli dintre de barrils.
El carbó es du dintre de camions de gran tonatges, ferrocarrils, Vaixells o fins i tot dintre de transports hidràulics.
Aventatges e inconvenients
mediambientals
Aventatges: Disponibilitat immediata i facilitat de control
Desventatges: Gran emissons de CO2, fuites i vessamnets de petroli, Plastics i residus, la mineria destrueix paisatges i per impacte ambiental per les tècniques d'extracció.
econòmics
Aventatges: Cost energètic relativament baix, una generació d'ocupació e ingressos fiscals i comercials.
Desventatges: Preu molt volatil, dependència d'altres països, costos sanitaris i ambientals elevats per contaminació i infraestructura costosa.
Socials
Aventatges: Desenvolupamnet i modernització, estabilitat energètica i creació d'infraestructures.
Desventatges: Provoca conflictes geopolítics, desigualtat economica, corrupció o dependència, condicions laborals perilloses i risc d'explosions o accidents.
industrial
Avantatges: Alta densita energètica, la infraestructura ja esta establerta, versatilitat i font bàsica per a la indústria química.
Desventatges: Processos complexos i costosos, el refinament genera contaminació antmosfèrica i residus tòxics, frena la transició cap a energies renovables.
Reserves
Els combustibles es troben enterats baix anys de terra.
El petroli es troba dintre de bosses de petroli amb gas natural a la part superior de la bossa.
El carbó el trobes sedimentat debaix de molta terra i roques per capes. El carbó es troba més universalment expandit per tot el món en contra del petroli i el gas natural
Poder calorífic i aplicacions
El poder calorífic del petroli es d'uns 42 a 48 MJ/KG. S'utilitza per a l'aviació, en forma de gasolina, gasoil o querosè. Serveix per la generació d'electricitat, per calefacció i aigua calenta, fins i tot per a fabricar plastics (encara que aquest d'arrer no serveix com combustible)
El pòder calorífic del gas natural es d'uns 35 a 40 MJ/m3. Serveix per generació d'electricitat, calefacció domestica, combustible de vehicles i com a font d'energia per a processos industrials (siderúgia, vidre, ceràmica i alimentació)
Poder calorific de carbó pot variar molt, desde la torba amb un mínim de 10 MJ/KG fins uns 33 MJ/KG amb la Antracita. Serveix com a generació d'electricitat, Indústria siderúrgica (per produir coc) i producció de calor industrial
