Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
2.3.6. La represa del torn dinàstic (1902–1912) - Coggle Diagram
2.3.6. La represa del torn dinàstic (1902–1912)
1. Context polític (finals de 1902)
El poder torna a mans dels dirigents espanyols:
Antoni Maura
(Partit Conservador, mallorquí)
José Canalejas
(Partit Liberal)
Rei Alfons XIII
, amb 16 anys
Circumstàncies favorables per al control polític:
Persistència del
frau electoral
, excepte a
Catalunya
i iniciant-se al
País Basc
.
Manteniment del
caciquisme
com a mecanisme de control social.
Absència d’una oposició efectiva.
5. Política dels governs dinàstics (1902–1912)
Per dissimular el conservadorisme, es fan
reformes amb finalitat propagandística:
Primeres mesures de legislació laboral.
Llei de Lleves (1912).
Reforma de l’administració.
Aquestes reformes buscaven
modernitzar l’Estat
, no la societat.
Caràcter immobilista i conservador:
Objectiu: mantenir l’ordre existent i consolidar l’oligarquia.
6. Política envers Catalunya
Continuació de la
repressió contra el catalanisme:
Actuacions repressives de la
Guàrdia Civil
i els
tribunals.
Identitat, llengua i cultura catalanes considerades
enemigues de l’Estat.
4. Domesticació del regeneracionisme
Objectius dels partits dinàstics:
1
.Sotmetre definitivament el
regeneracionisme
.
2
.Millorar la imatge dels partits per reforçar el seu poder.
Estratègia:
simular adhesió
al regeneracionisme:
Afirmen que el govern portarà la regeneració “en ordre”.
Demanen
confiança i passivitat
al poble.
Maura i Canalejas declaren voler una “
revolució des de dalt
”.
Fi del moviment regeneracionista:
Joaquín Costa
apartat el
1905
per malaltia (mor el
1911
).
El regeneracionisme desapareix com a amenaça i
reforça la Restauració.
Conseqüències:
1.
Es redueix el marge dels regeneracionistes: no poden criticar una política que diu aplicar les seves idees.
2.
Es reforça el paper subordinat del poble i la dominació de l’Estat.
2. Reinstauració del sistema de la Restauració
Acord entre Maura, Canalejas i Alfons XIII
→ reactivació del
Pacte del Pardo
.
Objectiu: reprendre el funcionament de la Restauració dissenyat per
Cánovas del Castillo
.
Volien
tornar a la normalitat anterior al Desastre del 98
, ignorant-ne les causes.
Benefici principal: consolidar la
dominació de classe de l’oligarquia
.
Es pretenia una
represa definitiva
, no temporal.
3. Funcionament polític
Reprèn
l’alternança pactada
entre liberals i conservadors.
Basada en la
corrupció i el frau electoral
tradicionals.
7. Balanç del període
Revisió dels reptes pendents (segons apartat 2.3.4):
→ No es resol cap dels problemes plantejats.
La Restauració entra en una
etapa d’immobilisme polític i social
, que manté el control de l’oligarquia.