Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
2.3.3. La imprevista consolidació del règim (1898-1902) - Coggle Diagram
2.3.3. La imprevista consolidació del règim (1898-1902)
Context (1899)
L’oligarquia espanyola es troba amb:
Ensorrament del crèdit polític, social i moral de la Restauració.
Interès de classe per mantenir el control de l’Estat.
Absència d’un subjecte social capaç de prendre el poder.
Solució adoptada: improvisació política.
Govern de Francisco Silvela (1899-1900)
Operació d’imatge: nomenat president el març de 1899.
Regenerar Espanya des del govern.
Escoltar la burgesia catalana i biscaïna.
Reendreçar l’Estat.
Exigir ordre i submissió.
Membre del Partit Conservador, però es presenta com a regenerador del règim.
Èxits inicials del govern
Suport de regeneracionistes conservadors: Polavieja i Duran i Bas entren al govern.
Recuperació econòmica inesperada: la pèrdua de Cuba no afecta tant com es temia.
Reformes
Reforma administrativa → modernització de l’Estat.
Reforma fiscal (Fernández Villaverde) → augment de la recaptació sense nous impostos.
Crisi i contradiccions
Manteniment del nacionalisme espanyol:
Repressió de la identitat catalana (llengua, símbols, cultura).
Conflicte fiscal a Catalunya:
Reforma percebuda com a discriminatòria.
Tancament de Caixes (1899): empresaris catalans es neguen a pagar impostos.
Conseqüències
trencament amb els regeneracionistes → dimissió de Polavieja i Duran i Bas.
aconsegueix
Guanyar temps i estabilitzar el règim.
Desaparició política de Silvela (1900).
Evitar un canvi polític real.
Confirmar la debilitat de l’oposició.
Consolidació final (1902)
Proclamació d’Alfons XIII com a rei amb 16 anys (major d’edat anticipada).
Substitució de la reina regent Maria Cristina.
Objectiu: reforçar el prestigi del règim.
Tornada del torn dinàstic (Partit Conservador / Liberal).
La Restauració (1875-1898) "sobreviu" tot i que hagi passat pel Desastre (1898).
S’inicia una segona etapa del règim