Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
2.2. Les alternatives al règim (1898-1902) - Coggle Diagram
2.2. Les alternatives al règim
(1898-1902)
2.2.1. El regeneracionisme
Moviment d’intel·lectual sorgit després del Desastre del 98, amb l'objectiu de "regenerar" Espanya moralment, culturalment i políticament, sense trencar amb el règim.
Objectius
Denunciar la decadència i corrupció d’Espanya.
Moralitzar i modernitzar el país.
Transformar sense revolució: mantenir la propietat privada i les classes socials.
Institución Libre de Enseñanza (ILE) – Francisco Giner de los Ríos
L’educació com a clau de regeneració.
Escolarització generalitzada en la població.
Renovació pedagògica i contacte amb la natura.
Laïcisme.
Inspirada en el krausisme (Karl C. F. Krause).
Joaquín Costa
Figura principal del regeneracionisme.
Crítica al conservadorisme i immobilisme.
“Cirurgià de ferro” → líder fort i savi per reformar el país.
“Revolució des de dalt” → canvi dirigit per les elits cultes.
“Tancar amb 7 claus el sepulcre del Cid” → abandonar el passat gloriós i mirar el present.
“Escola i rebost” → inversió en educació i benestar.
Foment de la petita propietat → base d’una Espanya sana i moderna.
Generació del 98
Literats i pensadors (Unamuno, Azorín, Baroja...).
Diagnòstic: ruïna moral i material d’Espanya.
Regeneració moral i espiritual (no política ni econòmica).
Espanya com a reserva espiritual d’Occident (“¡Que inventen ellos!”).
Desinterès i menyspreu cap a Catalunya i el catalanisme.
2.2.2. El catalanisme (1898-1901)
Creix la idea que Espanya és incapaç de modernitzar-se.
Catalunya s’allunya emocionalment i ideològicament d’Espanya.
Efectes del 98 sobre el catalanisme
Ruptura sentimental Catalunya–Espanya
“Ells i nosaltres” → consciència nacional catalana.
Oda a Espanya (Joan Maragall).
Catalunya com a força regeneracionista
Només Catalunya pot modernitzar el país.
Catalanisme com a motor de regeneració.
Característiques del nou catalanisme
Nacionalisme sense independentisme.
Objectiu d'alliberar Catalunya per regenerar Espanya.
Moderació ideològica: preferència pel terme regionalisme.
Èxits polítics
Candidatura dels Quatre Presidents (1901) → gran victòria electoral.
Fi del frau electoral a Catalunya.
Creació de la Lliga Regionalista (1901) – Enric Prat de la Riba.
Primer partit polític modern a Catalunya.
Organització, propaganda i implantació territorial.
2.2.3. Altres particularismes
Altres moviments regionals/nacionalistes sorgits del context post-98:
Caràcter mixt
Catalanisme
Barreja d’idees regionals i nacionals
Galleguisme
intel·lectual però poc popular.
Andalusisme
fundat per Blas Infante (El ideal andaluz, 1916), inicialment de caràcter nacionalista.
Nacionalismes
Nacionalisme basc (Sabino de Arana, PNB/EAJ)
Doctrina nacionalista i sobiranista
Defensa de la llengua i identitat basques; crítica a l’oligarquia espanyolista i el moviment obrer indiferent; vol sobirania política
Regionalismes
Aragonesisme
Moviments culturals i identitaris de caràcter local
Valencianisme
2.2.4. El militarisme
Creença en que l’Exèrcit té dret i deure d’intervenir políticament per salvar la nació. (també anomenat pretorianisme o colpisme).
Es dona lloc a partir de frustració i humiliació després del Desastre de 1898.
Causes del malestar militar
Naixement del catalanisme (vist com una traïció).
Menyspreu de l’oligarquia pels militars.
Derrota humiliant i ridicul internacional.
Desagraïment de les classes populars.
Creences adoptades després del 98
Espanya necessita una solució urgent.
La societat està corrompuda (separatistes, obrers, polítics...).
L’Exèrcit és l’autèntica encarnació d’Espanya i té dret a imposar la seva voluntat.
Conseqüències
1902: Alfons XIII i l’Exèrcit estableixen una aliança → pretorianisme monàrquic.
Ideologia militar:
Ultraespanyolisme.
Antiparlamentarisme.
Autoritarisme.
Monarquisme.
Justificació de la intervenció política.