Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
1.2. El règim de la Restauració - Coggle Diagram
1.2. El règim de la Restauració
El sistema canovista
Ostentació de flexibilitat
Intransigència en els fonaments
La monarquia
Espanya com a nació-estat
La propietat privada, explotació, desigualtat
L’estratègia canovista
La política parlamentària com a bloqueig
de les reivindicacions populars.
La política parlamentària com a fòrum de
negociació i planificació de les polítiques de l'oligarquia
El bipartidisme
Partit Conservador (Cánovas) / Partit Liberal (Sagasta)
El torn dinàstic
La Constitució de 1876
L’estat espanyol hi era organitzat com a
una monarquia parlamentària.
El paper atribuït al rei era el de
moderador de la vida política.
Sobirania compartida entre rei i nació
Principis teòrics del
liberalisme polític: parlamentarisme amb eleccions i separació de poders
Bicameralisme: parlament (anomenat
Corts Espanyoles) estaria format per la cambra alta (Senat) i la baixa (Congrés dels Diputats)
Sufragi censatari
Confessionalitat. Espanya es declarava oficialment un país cristià catòlic
Centralisme. Tots els òrgans de decisió
política es localitzarien a Madrid
La pacificació del país
Acaba amb la Tercera Guerra Carlina el 1876
Cuba. Pau de Zanjón a 1878 després de la Guerra dels Deu Anys. Guerra Chiquita (1879) pels rebels independentistes
Funció exèrcit: defensar per les armes les fronteres
d’Espanya, obeir l’autoritat del govern
El frau electoral
1885: mort del rei Alfons XII.
Maria Cristina (serà reina regent) té un fill (Alfons)
Maria Cristina, Sagasta i Cánovas acorden seguir el torn dinàstic de manera coordinada a El Pardo (palau reial) - Pacte de El Pardo.
Encasillado: graella feta pe ministre de Governació amb els resultats que haurien de tenir lloc a cada demarcació i que donaria un canvi de govern
Governador civil organitza les eleccions amb frau
caciquisme (cacic, home ric, influeix en els vots dels treballadors perque els hi dona feina)
tupinada (manipulació del cens electoral treient gent o posant morts, donar nomes butlletes per al partit que es volia afavorir, intimidar als votants amb guàrdies civils, falsificar el recompte de les paperetes...)
compra de vots
Nomenament reial: reina nomena governador al pressumpte rival
La població n’era perfectament conscient
Abstencionisme
Obra de govern / acció de govern
Espanyolització: sentiment d'identitat nacional
Recuperació econòmica de l’Església
Monopoli eclesiàstic de l’ensenyament
Catolicisme social: estat no s'encarrega del benestar de la població, ho fa l'església (almoina) amb els diners dels rics.
Llei d’Associacions, de 1887: legalitzar l’existència
d’organitzacions obreres
Abolició de l’esclavitud, 1888
Sufragi universal masculí, 1890
Els resultats
Convicció en l’eficàcia de règim a finals del sXIX
La desaparició dels cops d’estat
Un llarg període de pau.
L’estabilitat política
L’absència d’oposició política: el frau i el control oligàrquic provoquen abstencionisme no protestes d'oposició al règim
Conservació i increment del patrimoni i les fortunes de
l’oligarquia
Resultats negatius pel règim de la Restauració:
Manteniment i ampliació de l'endarreriment econòmic, tecnològic,
cultural, i de tota mena
Intensificació del descontent obrer.
Naixement del catalanisme