Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
2.3.7 L’imperialisme espanyol i la seva generació de nous problemes -…
2.3.7 L’imperialisme espanyol i la seva generació de nous problemes
Context general
Desastre del 1898: pèrdua de les últimes colònies.
Reaparició de l’imperialisme durant la segona fase de la Restauració.
Conseqüències: problemes per a les víctimes estrangeres i per a la societat espanyola.
Gènesi del nou projecte imperialista
Comte de Romanones
Cacic i dirigent del Partit Liberal.
Inversions mineres al nord d’Àfrica → irregularitats.
Por de perdre inversions → idea: conquerir el Marroc.
Recolzament del Partit Liberal, l’oligarquia i l’Exèrcit.
Motivació militar
L’Exèrcit volia recuperar l’honor perdut a Cuba.
Esperaven una victòria fàcil (Marroc poc desenvolupat).
objectiu
protegir els seus negocis amb el suport de l’Estat.
Difusió del projecte
Coordinació internacional de l’imperialisme espanyol
Competència imperialista: França i Alemanya també volien el Marroc.
Gran Bretanya com àrbitre
No volia una potència forta prop de Gibraltar.
Acceptava Espanya com a potència “innocua”.
Crisi de Tànger (1905) → risc de guerra europea.
Conferència d’Algesires (1906)
França obté el Marroc (colonització francesa).
Alemanya renuncia al Marroc.
Espanya rep el nord del Marroc per garantir els interessos britànics.
Invasió del Marroc (1906)
Expectatives: ocupació fàcil, sense exèrcit marroquí.
Realitat: resistència de les cabiles berbers del Rif.
Fracàs militar espanyol:
Terreny difícil, manca d’infraestructures, atemptats constants.
Prolongació del conflicte → record del desastre de Cuba.
Reclutament forçat de nous soldats.
Necessitat d’enviar més soldats → inici de la Guerra del Marroc.
Descontentament popular (1907–1909)
Causes
Abandonament de les famílies dels soldats (especialment obreres).
Alta mortalitat per manca d’higiene, alimentació i assistència.
Redempció en metàl·lic:
Els pobres hi anaven → “contribució en sang”.
Els rics podien pagar per no anar a la guerra.
La Setmana Tràgica (Catalunya, 26 juliol – 2 agost 1909)
Factors del conflicte:
Misèria i explotació de les classes treballadores.
Guerra del Marroc i injustícia social.
Espurna: arribada de dames religioses al port de Barcelona per acomiadar soldats → indignació popular.
Característiques:
Revolta espontània, no revolucionària ni organitzada.
Violència venjativa i descontrolada.
Objectius dels atacs: burgesia, Església, convents (molts cremats).
Finalització i repressió
El govern deixa fer fins que la violència s’esgota → després intervé l’Exèrcit.
Manipulació mediàtica: es presenta com a revolta separatista catalana.
Repressió dura:
Afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia (innocent).
Condemna internacional pel frau judicial.
Joan Maragall demana perdó i reconciliació (“La ciutat del perdó”) → ignorat.
Conseqüències
Trauma social i fractura entre classes.
Consolidació de la repressió estatal.
Desprestigi de la Restauració i del projecte imperialista.