Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Metafisica - Coggle Diagram
Metafisica
Concepto genera
La Metafísica és la filosofia primera o ontologia.
Estudia l’ésser en tant que ésser i els atributs essencials que li pertanyen pel simple fet de ser.
És un coneixement especulatiu i abstracte.
El nom prové de tà metà tà physiká (“allò que està més enllà de la física”).
Objecte: allò que existeix pel fet de ser.
L’ésser
Concepte analògic → es diu de moltes maneres, però totes remeten a un principi comú.
Forma principal de l’ésser: la substància.
Altres formes de ser: els accidents.
Categories de l’ésser: substància, quantitat, qualitat, relació, lloc, temps, posició, estat, acció, passió.
La substància
És allò que existeix en si mateix (esse in se).
Els accidents són allò que existeix en un altre (esse in alio).
Tipus de substància:
Primera: individu concret (en Marc, na Xesca...).
Segona: espècie o gènere (home, animal...).
En sentit estricte, la substància és l’individu concret.
Tanmateix, la ciència tracta dels universals (substàncies segones).
Teoria hilemòrfica
Tot ésser concret és un compost (synolon) de matèria (hyle) i forma (morphé).
Matèria: element potencial, base del canvi.
Matèria pròxima: ja té certa forma (ex.: fang).
Matèria primera: pura indeterminació, sense forma.
Forma: essència, allò que determina què és una cosa.
La forma és eterna i comuna a l’espècie; la matèria individualitza.
Individu concret: resultat de la unió de matèria i forma.
Sense forma: potència pura (matèria primera).
Sense matèria: acte pur immaterial (Déu).
Potència i acte
Explicació del canvi i del devenir.
Potència (dynamis): possibilitat de ser o d’arribar a ser alguna cosa.
Activa: poder de produir un efecte (en l’agent).
Passiva: capacitat de rebre una forma (en el pacient).
Acte (enérgeia / enteléchia): realització o perfecció del que era en potència.
Canvi = pas de la potència a l’acte.
Exemple: l’ou de gallina és gallina en potència → gallina en acte.
L’acte té prioritat sobre la potència:
La potència només s’entén en relació amb un acte possible.
Allò actual és més perfecte que allò potencial.