Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El Desastre - Coggle Diagram
El Desastre
Conceptes clau
Pau de Zanjón
Aranzel Cánovas
Crit de Baire
Guerra de guerrilles
Guajiros
Camps de concentració
Afer Maine
Pau de París
Desastre del 98
Personatges principals
Antonio Cánovas del Castillo – autor de l’aranzel.
José Martí – líder independentista cubà.
Martínez Campos – general espanyol, primer comandant.
Valeriano Weyler – general repressiu.
William McKinley – president dels EUA.
Pasqual Cervera – almirall espanyol derrotat.
Randolph Hearst – magnat de la premsa.
El distanciament de Cuba
Creixement econòmic superior al de la Península.
Relacions amb EUA:
Exportacions cap als EUA.
EUA entra al mercat cubà.
Cuba s’integra més en el mercat nord-americà que en l’espanyol.
Economia cubana:
Exportació de sucre i havans.
Cuba comprava farina castellana i productes catalans.
Anomenada “Perla de les Antilles”.
Basada en ingenios (grans propietats) → canya de sucre i tabac.
Pau de Zanjón (1878): fi de la guerra; començament de prosperitat econòmica.
Provocació de la guerra per Espanya
Violació de la Pau de Zanjón.
Aranzel Cánovas (1891):
Impost a les importacions que entraven per Cuba (sobretot nord-americanes).
Beneficiava
Govern espanyol (més impostos).
Comerciants castellans i catalans.
Perjudicava:
Cubans (augment de preus).
Nord-americans (pèrdues comercials).
Reaccions:
EUA: diplomàcia per defensar interessos i voler Cuba.
Modificar l’aranzel.
Comprar Cuba.
Cubans: tres corrents:
Espanyolistes.
Autonomistes (volen autogovern parcial)..
Annexionistes (volen unir-se als EUA).
Resposta espanyola: intransigència total, refusar negociar (“Espanya és indivisible”).
Creix el rebuig cubà i nord-americà.
Context general (Espanya 1880s)
Endarreriment econòmic, tècnic i social.
Inconsciència nacional: Espanya es creia potència internacional.
Aquestes dues condicions determinen les decisions polítiques.
La Guerra de Cuba (1895–1898)
a) Inici
José Martí: crític amb totes les opcions (espanyolistes, autonomistes, annexionistes).
Defensa la independència total.
Funda el Partit Revolucionari Cubà (1893).
24 febrer 1895 – “Crit de Baire”: inici de la insurrecció.
b) Etapa Martínez Campos
General Arsenio Martínez Campos (restaurador borbònic).
Estratègia:
Força militar contundent.
Polítiques conciliadores per als sotmesos.
Reacció a Espanya: entusiasme patriòtic popular (últim cop també a Catalunya).
Resposta cubana: guerra de guerrilles.
Suport dels guajiros (campers cubans).
Fracàs espanyol → manca d’organització, subministraments i malalties.
Martínez Campos destituït.
c) Etapa Valeriano Weyler
Política de brutalitat i repressió.
Execucions, incendis d’aldees.
Camps de concentració per controlar població civil.
Tampoc aconsegueix la victòria.
1896: revolta a Filipines.
1897: Espanya ofereix autonomia tardana → rebutjada pels cubans.
Conseqüències: Pau de París (1898)
Espanya perd:
Cuba → independència.
Puerto Rico → estat lliure associat als EUA.
Filipines → passen als EUA.
Illes Marianes i Carolines → venudes a Alemanya.
➡️ Fi de l’imperi colonial espanyol.
➡️ Crisi nacional coneguda com “El Desastre del 98.”
Intervenció dels Estats Units (1898)
Premsa sensacionalista (Randolph Hearst): crea opinió pública anti-espanyola.
Afer Maine (15 febrer 1898):
Explosió del cuirassat USS Maine a L’Havana.
Origen desconegut → pretext per a intervenir.
EUA declara la guerra a Espanya.
a) Derrotes espanyoles
Batalla de Santiago de Cuba: flota espanyola destruïda (almirall Cervera).
Batalla de Cavite (Filipines): derrota total.
Exèrcit espanyol, dèbil i mal proveït, vençut ràpidament.