Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
TEMA 3, La diversitat lingüística al món actual - Coggle Diagram
TEMA 3
La diversitat lingüística al món actual
Introducció
La diversitat lingüística com a riquesa cultural de la humanitat
Importància d’estudiar les famílies lingüístiques i les llengües romàniques
Necessitat de promoure el respecte i la convivència entre llengües i cultures
Marc legal
LOMLOE (2020) i Decret 175/2022 — foment del respecte per la diversitat lingüística
Decret 150/2017 — igualtat d’oportunitats i sistema educatiu inclusiu
Aproximació temàtica
La diversitat lingüística com a patrimoni immaterial de la humanitat
Cada llengua expressa una visió única del món
Objectius educatius:
Respectar i valorar la diversitat lingüística
Situar el català dins del seu context històric i cultural
La diversitat lingüística al món
Nombre de llengües
Dades de la UNESCO: 8.324 llengües documentades; 7.000 en ús
1.500 en perill d’extinció
Factors de desaparició:
Manca de reconeixement legal
Pocs parlants i pressió de llengües dominants
A finals de segle, la meitat de les llengües actuals podrien desaparèixer
Distribució de les llengües
Concentració desigual al planeta:
Àsia i Àfrica — major diversitat
Europa — menor diversitat
Exemples destacats:
Papua Nova Guinea: més de 800 llengües
Indonèsia i Nigèria: zones amb altíssima varietat
Cas europeu: França amb múltiples llengües (bretó, basc, occità, català)
Diferència entre fronteres polítiques i fronteres lingüístiques
Les famílies lingüístiques
Classificació genètica
Les llengües s’agrupen per origen comú
Exemple: cinc (cat.), cinco (cast.), cinq (fr.), cinci (rom.) → del llatí quinque
Factors d’evolució:
Canvis interns
Contacte amb altres llengües (adstrat)
Migracions i conquestes
Principals famílies lingüístiques
Dotze grans famílies lingüístiques
Família indoeuropea:
Inclou grups: germànic, cèltic, eslau, grec, romànic
Família del català
Altres famílies destacades: sinó-tibetana, afroasiàtica, austronèsica, uràlica, etc.
Les llengües romàniques
Origen
Deriven del llatí vulgar parlat a l’Imperi Romà
La Romània = conjunt de terres on es parlen llengües derivades del llatí
Romània Vella — territoris de l’Imperi (Catalunya, França, Itàlia)
Romània Nova — zones colonitzades (Amèrica, parts d’Àfrica)
Influències històriques
Substrat — llengües anteriors al llatí (iber, celta, fenici)
Superstrat — pobles conqueridors (visigots, àrabs)
Adstrat — influència de llengües veïnes (occità)
Característiques comunes
Gèneres: masculí i femení
Nombres: singular i plural
Riquesa verbal amb temps i modes
Simplificació de la declinació llatina
Classificacions
Històrica:
Iberoromànic — català, castellà, gallec, portuguès
Gal·loromànic — francès, occità, retoromànic
Italoromànic — italià, romanès, dàlmata (extingit)
Segons línia Spezia–Rimini:
Bloc oriental — romanès, italià, dàlmata
Bloc occidental — català, castellà, gallec-portuguès, francès, occità, sard
El català a la Romània
Distribució geogràfica
Espanya — Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Franja de Ponent, El Carxe
França — Catalunya del Nord
Itàlia — L’Alguer (Sardenya)
Andorra — llengua oficial
El català com a element cohesionador d’una comunitat cultural comuna
Evolució històrica
Relació amb Occitània (fins al s. XIII)
Influència trobadoresca i literària
Ausiàs March introdueix l’ús del català literari
Influència castellana (segles XIV–XVIII)
Incorporació d’elements morfosintàctics i lèxics castellans
Debat sobre la classificació del català
Identificació amb l’occità — Friedrich Diez (inicialment)
Caràcter gal·loromànic — Meyer Lübke
Filiació iberoromànica — Menéndez Pidal
Teoria de la “llengua pont” — Coromines, Sanchis Guarner, Badia i Margarit
Estudi de Germà Colom (1993): caràcter gal·loromànic
Arguments:
Coincidències lèxiques amb occità i francès
Vincles històrics amb Occitània
Romanització intensa i escassa arabització
El català com una llengua fidel al llatí vulgar
Conclusions
La diversitat lingüística com a patrimoni cultural essencial
Risc de desaparició de llengües i pèrdua de coneixement cultural
El català com a exemple de llengua minoritzada però resilient
Importància de l’educació en el respecte i la preservació lingüística
El català com a llengua de cohesió i identitat dins la Romània
Aplicació didàctica
Nivell: 3r d’ESO
Marc normatiu: Decret 175/2022 i Decret 150/2017
Competències:
CE1 — comprendre i valorar la diversitat lingüística
CE5 — produir textos escrits i multimodals
CC — competència ciutadana: respecte i convivència
Repte inicial:
“Som una classe amb moltes llengües: com podem donar a conèixer la riquesa lingüística i el lloc del català dins la Romània?”
Producte final:
Reportatge digital per a la revista del centre:
“Les llengües del món i el català dins la Romània”
Contingut: textos, entrevistes, mapes i comparacions lèxiques
Fases del treball:
Sensibilització — debat i pluja d’idees sobre llengües en perill
Investigació cooperativa — recerca i creació de mapes digitals
Producció — redacció i edició del reportatge
Transversalitat:
Geografia i Història — romanització i difusió de llengües
Educació en valors — convivència i igualtat
Competència digital — ús responsable d’eines TIC
Inclusió i DUA:
Materials audiovisuals subtitulats
Tasques diversificades i ampliades
Participació equitativa i perspectiva de gènere
Avaluació:
Formativa i formadora
Rúbriques de treball i producció escrita
Autoavaluació, coavaluació i KPSI inicial i final