Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Antoni González Moreno-Navarro (1981 - 2008) - Coggle Diagram

- - - - Secció Tècnica
      - Secció Administrativa
      - Departament de Fons Documental
        
        La renovació d’aquell departament es va gestar l’any 1984, amb la creació del Negociat d’Investigació i Documentació (sota l’única secció que hi havia, la Tècnica, dirigida per l’arquitecte Pau Carbó), que va ser comandat pel Dr. Alberto López Mullor
        
        1996: Passa a ser l’actual Secció Tècnica d’Investigació, Catalogació i Difusió
        
        Va arribar a ser constituïda per catorze funcionaris l’any 2001 i avui compta amb sis.
        
        Formada per les Unitats d’Investigació Històrica i de Documentació, dirigida per Raquel Lacuesta fins a l’any 2014, quan es va jubilar, i encapçalada per qui subscriu des del desembre de 2017
        
        S’hi va incorporar la historiadora de l’art María José Sureda, provinent del Museu Marítim de Barcelona, prejubilada el mes de maig de 2017.
        
        La plantilla del Negociat es va ampliar l’any 1985 amb la incorporació dels arqueòlegs Àlvar Caixal i Javier Fierro
        
        També la historiadora de l’art Raquel Lacuesta, com a responsable de publicacions i exposicions, i, l’any següent, la historiadora de l’art Maria Antònia Carrasco, que aleshores va ocupar una plaça d’auxiliar de biblioteca, i que ara és la cap de la Unitat d’Arxiu Documental.
        
        1988: Es va crear el Negociat de Documentació i Difusió, dirigit per Raquel Lacuesta, que el 1990, juntament amb el d’Investigació, van sumar tretze membres de plantilla.
- - - - La comprensió i la valoració equitativa de les seves tres dimensions essencials, la documental, l'arquitectònica i la significativa
      - La definició de la seva autenticitat no en funció exclusivament de l'originalitat de la matèria, sinó de la seva capacitat per garantir la permanència d'aquests valors essencials.
    - - La seva concepció com a disciplina simultàniament científica, tècnica i creativa, i social, l'objectiu genèric de la qual és garantir que la col·lectivitat gaudeixi dels beneficis derivats de la conservació del patrimoni monumental.
      - Cada acte restaurador ha de protegir el triple caràcter del monument en el qual es produeix, tot partint del coneixement profund i l'anàlisi crítica
        
        Complexa essència i de la del seu entorn —tant el físic com el social—
        
        Objectivació dels fins de l'actuació
        
        Elecció dels mitjans (les tècniques analítiques, les terapèutiques i els criteris conceptuals i projectius)
        
        Es produirà no en funció d'apriorismes ideològics, sinó partint d'aquests fins particulars ja establerts i de la seva idoneïtat i eficàcia reals per assolir aquella protecció.
- - - - El Servei de Patrimoni Arquitectònic Local ofereix als ajuntaments els recursos i la documentació tècnica necessària per tal de planificar les intervencions en els monuments de propietat municipal o privada amb conveni de cessió d’ús signat amb l’ajuntament.
      - Plans directors per a monuments declarats Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), que identifiquen, valoren i programen les actuacions que cal dur-hi a terme per tal de garantir-ne la conservació i el bon ús.
      - Estudis previs per desenvolupar la planificació del programa de necessitats i usos per altres monuments que tinguin un grau de protecció menor de BCIN, on es té en compte els antecedents històrics i es planifiquen els usos i costos del futur equipament.
    - - L’objectiu és la redacció i proveïment als ajuntaments de dos documents tècnics necessaris per a la intervenció en monuments
        
        Avantprojectes d’intervenció en monuments
        
        Definició de les línies bàsiques de la intervenció i l’aproximació de costos d’obra.
        
        Projectes bàsics i/o executius d’intervenció en monuments
        
        Amb les definicions tècniques per a l’execució de les obres.
    - - Pla Especial de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals
        
        Document normatiu que permet als ajuntaments protegir el patrimoni més significatiu del municipi.
        
        Serveixen per a la gestió urbanística i la protecció dels elements del patrimoni immoble amb valor historicoarquitectònic i del patrimoni arqueològic, així com del patrimoni natural, ambiental i paisatgístic, que s’incorporaran als plans d‘ordenació urbanística municipal (POUM).
        
        A través de fitxes individualitzades identifica els conjunts i els elements patrimonials rellevants (arquitectònics, arqueològics, paleontològics, socioculturals, etnològics, naturals i ambientals o paisatgístics) i estableix el nivell de protecció al qual estan subjectes
        
        Determinant el tipus d’intervencions o actuacions possibles d’acord amb el contingut normatiu del Pla, per tal de garantir la preservació dels valors i de les formes tradicionals d’ocupació humana del sòl.
        
        Objectius
        
        Reflexionar sobre el que han estat i han significat els llocs a través del temps, analitzant els conjunts urbans, tant des del punt de vista individual com formant part d'una unitat que defineix un paisatge
        
        Determinar la singularitat tipològica de trames urbanes, independentment del valor arquitectònic dels seus edificis
        
        Es procedeix a fer l'anàlisi urbanística del conjunt que es pretén catalogar
        
        Estudi del context urbà com a capes superposades a través del temps, tenint en compte els diferents estrats històrics i arqueològics existents
        
        Els catàlegs són una diagnosi de la totalitat dels elements amb valors històrics, artístics, arquitectònics o paisatgístics, urbans i rurals, que conformen el patrimoni del lloc estudiat i que constitueix la base per a la redacció dels Plans Especials de Protecció
        
        Els catàlegs esdevenen un instrument bàsic mitjançant el qual els municipis poden exercir la gestió urbanística pel que fa a la protecció del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental, a través de les eines que defineix la llei.
  - - - Aprovat el 25/09/2025
      - Objectiu
        
        Contribuir al finançament de la rehabilitació i millora del patrimoni arquitectònic, de manera que es garanteixi la seva pervivència i es pugui usar o se’n millori o ampliï el seu ús actual.
      - Destinataris
        
        Ajuntaments, excepte el de Barcelona, i entitats municipals
        descentralitzades
      - Imports màxims
        
        Import màxim per municipi i en cas d’edificis, edificacions, jardins històrics i espais de memòria democràtica: 275.000€.
        
        Import màxim en cas de jaciments arqueològics: 45.000€
      - Principals actuacions subvencionables
        
        Execució d’obres, despeses d’honoraris professionals per la redacció de projectes i direcció dels treballs i dels treballs tècnics necessaris, de les actuacions següents:
        
        Restauració d’edificis d’interès històric, cultural, arquitectònic o paisatgístic, i que tinguin per objecte garantir la seguretat, millorar la funcionalitat i adequació, reduir el consum energètic o implantar energies renovables.
        
        Consolidació d’edificacions o elements amb interès.
        
        Millora de l’accessibilitat a jaciments arqueològics
        
        Restauració, millora i condicionament de jardins històrics.
        
        Recerca arqueològica i consolidació de jaciments arqueològics i espais de memòria democràtica.
    - - Proveïment als ajuntaments de l'ajut necessari per finançar la direcció de la intervenció arqueològica que permeti assolir el coneixement del bé patrimonial.
      - L'ajut econòmic inclou els honoraris de la direcció de la intervenció arqueològica, però no els treballs d'execució material.
  - - - Existeixen altres no menys fonamentals
        
        La idoneïtat de la direcció tècnica facultativa de l’obra i el correcte seguiment dels treballs per la resta de membres de l’equip pluridisciplinari
        
        La correcta elecció del constructor
        
        L’acondiciament del mateix monument.