Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
El moviment obrer (1875–1898) - Coggle Diagram
El moviment obrer (1875–1898)
1. Naturalesa i significat
Societat agrària i camperola → aparició del proletariat (treballadors assalariats).
Principals focus: Astúries, Biscaia, Saragossa, València, Alcoi, Catalunya (principal).
Objectiu: alliberament obrer, justícia i progrés.
Causes de la lluita obrera:
Dependència dels fabricants → “nova esclavitud”.
Explotació laboral: enriquiment de l’empresari, misèria obrera.
Injustícia social.
Necessitat de defensar la classe obrera.
Conjunt d’organitzacions i ideals = Moviment obrer.
2. Conjuntura de finals de segle
Factors de crisi i desmoralització:
Comuna de París (1871) destruïda → desànim.
Fracàs del Sexenni Democràtic i Primera República → desconfiança política.
Èxits de la Restauració → apatia i abstenció obrera.
Obstacles principals:
Creença en la inutilitat de l’acció.
Desconfiança política.
Desmoralització.
Influència del nacionalisme espanyol i catolicisme.
3. El sindicalisme
Primers sindicats (sobretot a Catalunya).
Estructura:
Caixes de resistència.
Negociacions amb patrons.
Vagues (últim recurs).
Llei d’Associacions (1887) → legalitza entitats obreres.
Fundació UGT (1888): sindicat de classe, no només d’ofici.
Inspiració socialdemòcrata.
Poc arrel a Catalunya, més a Astúries, Madrid i Biscaia.
La socialdemocràcia
Influència de Karl Marx, però amb via reformista i legal.
Objectiu: arribar al socialisme per via electoral i reformes graduals.
Líder: Pablo Iglesias → funda el PSOE (1879).
Dificultats d’arrelament i fraus electorals → cap èxit polític (0 escons).
5. L’anarquisme
Similar al socialisme, però el problema principal = l’autoritat, no la propietat.
Ideals: llibertat, igualtat, justícia social, sense autoritat.
Organització: FTRE (1881).
Zones fortes: Catalunya, Saragossa, Alcoi.
Utilitzaven ateneus i premsa obrera per difondre idees.
Problemes: manca de suport massiu → divisió interna.
6. El terrorisme anarquista
Debat dins FTRE:
a) Acció de masses (Lorenzo, Urales).
b) Propaganda pel fet → atemptats simbòlics.
Exemple: La Mano Negra (Andalusia) → repressió i espiral de violència.
Principals atemptats:
(1893) Paulí Pallàs → contra Martínez Campos.
(1893) Santiago Salvador → bomba al Teatre del Liceu.
(1896) Atemptat del carrer Canvis Nous → repressió del Procés de Montjuïc.
(1897) Assassinat de Cánovas del Castillo.
Resultat: fracàs, violència, i desorganització del moviment obrer.