Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
La Dictadura de Franco a Catalunya - Coggle Diagram
La Dictadura de Franco a Catalunya
Franquisme a Catalunya
Sempre s’ha de tenir en compte com es barrejen la repressió i la demostració de fidelitat.
Posar l’atenció al voltant dels empresaris, aquells sectors productius que s’han de recol·locar dins el nou escenari.
Molinero i Ysàs
Industrials
Fins a quin punt el capitalisme català de després de la Guerra Civil és perifèric i haurà d’adaptar-se a la nova situació i que molts dels seus interessos es troben dins el sistema.
La clau de volta és que el Franquisme oferirà l’oportunitat de controlar les relacions laborals, clau per explicar certes conductes de l’empresariat en apropar-se a la Dictadura.
Diferència entre intel·lectuals, industrials a l'interior i a l'exili (carta de Carles Pi Sunyer del 1943, p. 6).
1959: Pla d’Estabilització i els Plans de Desenvolupament
Els sectors tècnics catalans faran una aposta més significativa, amb la liberalització econòmica
Debat sobre la relació que s’havien de tenir amb les autoritats europees
A partir dels seixanta, hi ha un interès en apropar-se a la CEE, disposats a pagar el preu per aquesta maniobra.
1 more item...
Els sectors que havien guanyat la Guerra arriben als últims anys de la Dictadura amb la por de saber com encetar les lluites del moviment obrer
Paper que se li donaria als empresaris en el nou escenari
Eleccions del 1977 marcaran una voluntat d’aquests sectors d’una normalització de les relacions.
Falange feble, reconversió regionalista, amb industrials i empresaris que tornen a tenir poder.
Havia sectors significatius de la societat catalana que oscil·len entre aquests dos elements
Antifranquisme a Catalunya
La política anti-franquista en el cas de Catalunya té un fet diferencial, que és la capacitat de construïr, abans que altres llocs, eines d’oposició que fossin unitàries.
1951: Vaga de Tramvies, la última batalla de la Guerra Civil
Certa evolució d’una sèrie de sectors, alguns d’ells vinculats al catalanisme catòlic.
Reconstrucció del catalanisme catòlic als anys 50
1960: Fets del Palau
Octavetes: "Us presentem al general Franco"
Pujol serà detingut i enviat a presó durant un temps, essent el naixement d’un lideratge que es perllongarà al llarg del temps.
Causa que se’n deriva cap a Jordi Pujol, que implica l’inici de la construcció d’un lideratge catalanista catòlic que donarà fruits més endavant.
A partir de finals dels 50 - inicis 60 hi haurà tota una sèrie d’iniciatives que van sota la denominació de “fer país”
Iniciatives entre lo económic i allò cultural, pre-polític, que procedeixen de sectors burgesos i moderats, però catalanistes.
Armengou, J. ([1955] 1979) -
Justificació de Catalunya
Hi ha una part de les arrels culturals a partir de les quals es va reconstruïnt aquest catalanisme catòlic, nacionalisme català de nou encuny
Es basa en una missió nacional forta i en que la idea de la Guerra Civil era una derrota, no d’alguns, sino de manera més abstracta, del conjunt del país.
Pròleg de Jordi Pujol (p. 9)
1 more item...
Cas Galinsoga, amb la censura dels improperis que havia proferit el director de La Vanguardia respecte dels catalans
1966: Taula Rodona
1969: Comissió Coordinadora de les Forces Polítiques, que integrarà tota una sèrie de partits i tindrà algunes reivindicacions molt mínimes però molt significatives.
PSUC
Catalanisme anti-franquista
Paper clau en l’elaboració teòrica de la idea de formular un país que fos suficientment obert com per integrar l’enorme massa d’immigrants que venien d’altres llocs
Dada de fet i com a oportunitat els canvis socials que es donen a partir del canvi econòmic que es dona a partir dels anys 60.
Vincle indissoluble entre la conquesta de la democràcia i l’auto-govern
Lluitar contra la Dictadura és lluitar per la Democràcia i l’auto-govern
“Un sol poble”
Els tres grans pilars de l’oposició seran el moviment veïnal, el moviment estudiantil i el moviment obrer
Procés de Burgos de 1970
Novembre de 1971: Assemblea de Catalunya
Integrant partits de la Comissió Coordinadora i sindicats, col·legis professionals… diferents moviments socials o societat civil.
Programa amb Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia
Coordinació amb les altres instàncies de la oposició arreu de l’Estat per guanyar al Règim.
1972 - 1976: Moments importants de l’Assemblea de Catalunya: Ripoll, Sant Cugat, la caiguda dels 113, que no implica l’afebliment, sinó l’amplificació de la seva batalla.
Març - abril del 1975: Cicles de conferències “Les terceres vies a Europa”
Participaran moltíssims protagonistes dels partits anti-franquistes de tot l'espectre polític catalanista
Desembre del 1975: Consell de Forces Polítiques de Catalunya
Contrapés al moviment unitari de l’Assemblea de Catalunya
Partits polítics amb un control més estret al voltant d’on havia d’anar el moviment anti-franquista.
Març de 1976: Comisión para el estudio de un Régimen especial de las cuatro provincias catalanas.
Gran paper de Samaranch
Últim intent del Règim de gestionar reivindicacions d'autonomia
11 de Setembre del 1976 a Sant Boi
La primera legal, amb autorització, però no a Barcelona, ja que el Règim encara té por de que origini problemes dins la ciutat.
Primera manifestació massiva, tolerada, on participarà moltíssima gent.
15 de juny de 1977: Primeres Eleccions generals
Les primeres eleccions donen una victòria claríssima a les forces d’esquerra (PSC, PSUC…)
L’esquerra guanya a Catalunya clarament, amb una ruptura claríssima (Mayayo, 2002)
El Pacte Democràtic de Catalunya, coalició on s’inserta Jordi Pujol, és la segona força política de Catalunya.
Tenen poc a veure amb el que passa a la resta de l’Estat, on guanya l'UCD d'Adolfo Suárez, antic militant de la Dictadura.
El resultat d'aquestes eleccions determinaria la Comissió Constituent que redactaria la futura CE 78, sotmesa posteriorment a Referèndum, amb una concurrència d'un 67%, el 92% de la qual votà a favor i el 8% en contra.
Podríem suposar que, l'abstenció d'un terç de la població (33%) + el 8% que votà en contra, suposarien un 41% en contra del Règim del 78 en el seu moment, davant un 59% a favor.
Llavors, per què Suàrez va dir posteriorment que, en un hipotètic Referèndum Monarquia - República, haguès guanyat la segona?