Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

10.12.1. Mancomunitat de Catalunya - Coggle Diagram

- - - - Entitat política catalana constituïda el 6 d’abril de 1914 per la unió de les quatre diputacions provincials catalanes.
        
        Organització: tres òrgans fonamentals
        
        Assemblea general
        
        Era presidida, al començament, pel president de la Mancomunitat, però, el 1919, tingué ja president propi.
        
        L’assemblea redactà i aprovà, el 28 de maig de 1914, el seu reglament, en el qual hom preveia reunions ordinàries i extraordinàries.
        
        Les renovacions s’havien de fer cada dos anys, per meitats dels districtes electorals, que eren els de les jurisdiccions judicials.
        
        Sobirana i composta per tots els diputats de les quatre províncies, 36 dels quals corresponien a la diputació de Barcelona i 20 a cadascuna de les altres diputacions.
        
        Consell permanent
        
        Una mena de govern regional incipient, que actuava com a poder executiu.
        
        Les conselleries eren, inicialment, les de cultura i instrucció, camins i ponts, obres hidràuliques i ferrocarrils, telèfons, agricultura i serveis forestals, beneficència i sanitat, política social i finances.
        
        Comissions tècniques auxiliars: el consell de pedagogia, la comissió de sanitat, la comissió forestal, la de beneficència, d’educació general, la gestora de ferrocarrils i la d’estudis jurídics i econòmics.
        
        El reglament del consell permanent de la Mancomunitat fou aprovat el 2 de juliol de 1914.
        
        Format pel president i vuit consellers, preferentment dos per cada província, amb representació de les diverses tendències polítiques.
        
        Presidència
        
        Model a seguir per a l’autonomia de Catalunya implantada amb la Segona República.
        
        Post-Gran Guerra: Període especialment convuls de les lluites socials, que arribaren a un màxim de conflictivitat amb els enfrontaments armats entre obrers i patronal, l’ocupació militar de Barcelona i una duríssima repressió contra els sindicats, clima que afavorí el cop d’estat de Miguel Primo de Rivera.
        
        En accedir al poder, substituí en la presidència de la Mancomunitat el successor de Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, pel dirigent de la Unión Monárquica Nacional Alfons Sala.
        
        Supressió definitiva de la Mancomunitat, en virtut de la disposició transitòria cinquena de l’estatut provincial de 20 de març de 1925.
        
        9 de juny de 1914: PDR funda el Servei de Catalogació i Conservació de Monuments (SCCM).
        
        Arran de la "Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments"
        
        Personal
        
        El Director [...] convindrà que sigui arquitecte amb coneixements especials de la historia de l'art català.
        
        Jeroni Martorell i Terrats (1876-1951)
        
        11 more items...
        
        El personal auxiliar haurà de saber dibuix lineal, perspectiva i fotografia
        
        Entès en arqueologia i bibliografia
        
        El 13 de febrer de 1914, Prat de la Riba, com a President de la Diputació, va dirigir-se a la Seccio Historico-Arqueologica de l'IEC en consulta respecte als procediments a adoptar per exercir a Catalunya una actuació referent a conservació i catalogació de monuments.
        
        Lliurada al ja President de la Mancomunitat el 30 d'abril del mateix any
        
        Redactada per dos membres de la Secció, Miquel S. Oliver i Jaume Massó, i publicada a l'Anuari de l'IEC, de 1913-1914
        
        El text s'estructura en tres apartats
        
        I. Necessitat del Servei.
        
        Prevenir l'enrunament que ocasiona l'acció del temps, i evitar la destrucció produïda per la ma de l'home poc escient, han d'ésser els medis principalment empleats per la conservació dels monuments
        
        «N'hi ha prou, moltes vegades, reforçant a temps els fonaments castigats per l'aigua, arreglant una teulada, rejuntant les pedres o l'esquerda d'un mur»
        
        En altres ocasions convè solament treure elements, tomar les coses al propi esser [...]. Cuidar de l'instal·lació, preparar lleis protectores que evitin l'exportació [...].
        
        Procurar que les antiguitats siguin guardades en llocs assequibles als visitants i que posseeixin les convenients condicions de seguretat.
        
        Evitar el mercadeig, el saqueig de que som víctimes.
        
        II. Antecedents.
        
        Tenir en compte l'experiència d'altres països europeus que havien estat capdavanters en la protecció i coneixement metòdic del seu patrimoni
        
        2 more items...
        
        Ill. Organització.
        
        Conservació
        
        2 more items...
        
        Catalogació
        
        3 more items...
        
        El programa cultural era ben eloqüent: glorificació de la llengua catalana, enaltiment i universalització del pensament català, vigorització i higiene de la població.
        
        La Mancomunitat impulsà també unes bases ideològiques i culturals en un programa de projecció universalista i cívica de la identitat catalana que es reflectí en el moviment del Noucentisme i tingué com a mentor destacat Eugeni d’Ors.
        
        Tractarà temes de filosofia, de religió, d'art, d'educació, en definitiva, de tots els camps de la cultura, i que anirà creant escola i estenent el seu pensament i les seves propostes entre els seus contemporanis.
        
        Amb les promocions culturals d’escoles, biblioteques, museus i hospitals de la Mancomunitat de Catalunya i amb la força cultural de certes capitals, el Noucentisme es va estendre per tota una àmplia franja mediterrània de Catalunya
      - Redactat per Prat de la Riba i aprovat per la junta de les diputacions de Catalunya el 9 de gener de 1914.
    - - Llei provincial de 29 d’agost de 1882
      - Decret de 18 de desembre de 1913
        
        Autoritzava la unió de províncies de l’Estat espanyol per a fins exclusivament administratius.
  - - - Les aportacions científiques de l'IEC al projecte noucentista van ser molt nombroses, i no nomes les que portaven el seu segell institucional, sinó també les produïdes pels seus membres de manera individual o per altres científics aliens, els estu dis dels quals sovint eren publicats als Anuaris de l'lnstitut.
        
        Llista de primers treball
        
        Corpus d'inscripcions llatines i ibèriques, i dels mosaics; els catàlegs de ceràmica i de les marques de la ceràmica sigil·lada, així com dels segells, de l'heràldica i de la numismàtica; els catàlegs dels monuments arquitectònics i d'escultura, de la pintura mural i sobre taula; es va estudiar l'art del gravat, la iconografia, els teixits, la indumentaria i el moble
        
        Bàsic per a la formació del fons documental fotogràfic i gràfic de l'SCCM, a partir del 1914.
        
        Per tal que el Servei iniciés el seu funcionament amb un mínim fons documen tal, ja es preveia a la Memòria que el primer treball a fer seria «reunir tots els elements dispersos existents, útils per a la catalogació», ja que «en publicacions referents a història de l'art català, butlletins de societats excursionistes i col·leccions fotogràfiques, se troba una bona base per aplegar. »
        
        Fons inicial de 2.538 fitxes
      - Funció d'investigació cientifica en tots els àmbits de la cultura catalana
      - En un principi, l'lnstitut només va funcionar amb vuit membres, integrats en l'uni ca secció amb la qual va començar la seva trajectòria: la Secció Històrico-Arqueològica.
        
        La comesa de l'entitat, als inicis, era «recollir i organitzar aquelles branques del coneixement humà que més havien arribat a Catalunya a un cert grau de maduració: els estudis històrics».
      - 5 de juliol: Primera sessió i presa de possessió dels vuit membres inicials
        
        Antoni Rubió i Lluch, historiador, president de l'entitat
        
        Josep Pijoan i Soteras, arquitecte, historiador i primer secretari de l'entitat (un dels elements «que secundaren amb més eficàcia aquesta obra d'En Prat de la Riba», i que també tindria un pes específic en la creació del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments, ja que sembla que en va prendre la iniciativa).
        
        1916: Historia del Arte. El Arte a través de la
        Historia, en tres volums
        
        Manual d'obligada consulta en l'Escola d'Arquitectura de Barcelona fins a ben entrats els anys seixanta
        
        1926 - 1935: Historia del mundo, en quatre volums
        
        Summa Artis
        
        Alguns dels volums en col·laboració amb Manuel B. Cossio i com a autor únic dels volums I al XVlll.
        
        Josep Puig i Cadafalch.