Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

10.11. Modernisme, El 1844 es creà l’Escuela de Arquitectura de Madrid amb…

- - - - Va ser també el moment del redescobriment del món aràbic i la seva singular bellesa
      - Renaixença catalana, arrelada en el Romanticisme vuitcentista
        
        Bases que propiciaran, a finals de la centuria però sobretot al primer quart del segle xx, un nou ordre de coses que es manifestara tant en el vessant del pensament polític i social com en el del cultural i cívic.
      - El salvament del patrimoni medieval, afectat per les guerres a conseqüència de l’inestable equilibri polític d’aquells anys, influí en el gust del moment i en la reinterpretació de l’estil gòtic.
    - - Passada la Guerra del Francès –curiosament per a Catalunya els primers anys dels segles XVIII i XIX han estat conflictius– els neoclassicisme s’implantarà de la mà d’Agustí Cellers i de l’italià Antonio Ginessi.
        
        Moviment acadèmic del cercle de l’Escola de Llotja de Barcelona, on es formarien els primers arquitectes titulats anomenats acadèmics
        
        El 1817 es va crear una classe d’arquitectura, dins els ensenyaments que costejava la Junta de Comerç a la Llotja de Barcelona
        
        Equivalent de la «sala» d’arquitectura de l’Acadèmia de San Fernando
        
        El 1825 es va clausurar per tornar-se a obrir l’any següent fins que el 1835 es va tancar definitivament
        
        Els fruits de l’Escola de Llotja van permetre a l’arquitectura catalana d’assimilar el llenguatge internacional del neoclassicisme tardà.
        
        Arquitecte Antoni Cellers Azcona (1755-1835)
        
        La Junta va confiar a Cellers l’organització dels estudis d’arquitectura, atès que l’havia pensionat uns quants anys abans per estudiar a Madrid (1797) i a Roma (1803).
        
        Cellers desitjava canviar la imatge de l’arquitectura catalana que, tret de les excepcions inspirades pel classicisme francès i l’arquitectura dels enginyers militars, es debatia en un barroquisme tardà, molt arrelat en els vells mestres de cases, proposant «las formas simples, más bellas y de menor coste, sin detrimento de la sólida construcción, como lo atestiguan los monumentos de los antiguos y modernos Romanos».
        
        Josep Oriol i Mestres, que ha deixat una excel·lent col·lecció de projectes d’una duana, d’una presó i d’un saló de ball (1839) –conservats avui dia a l’Acadèmia de Sant Jordi–
        
        Les plantes i les seccions d’aquests projectes demostren la seguretat en l’aplicació de les proporcions així com el coneixement del llenguatge dels ordres.
        
        Palau dels marquesos d’Alós i Dou (1818)
        
        Distribució que coincideix en part amb la tradicional distribució organitzada al voltant d’una façana urbana, un pati central i una façana posterior al jardí
        
        Interpretació neoclàssica del tradicional pati català, amb el característic desenvolupament de l’escala
        
        Apareixen elements molt diversos de clares arrels clàssiques, tals com els murs i els pilars rejuntats o l’àmplia serliana sobre columnes jòniques.
        
        La façana del jardí incorpora una solució tetràstila d’ordre jònic, de proporcions esveltes
        
        La manca de més obres indueix a veure en Cellers més aviat un arquitecte especulatiu que no pas un arquitecte projectista i constructor
        
        Cellers era un lector molt àvid o almenys va tenir un gran interès a formar una bona biblioteca
        
        Estudi, ja al final de la seva vida, del temple romà de Roma, la detallada memòria del qual va presentar el 1835, l’any que va morir, a la Junta de Comerç, com a tribut de la seva pensió a Roma.
        
        Josep Mas i Vila (1775-1855)
        
        Nova façana de l’Ajuntament de Barcelona (1830).
        
        Obra de maduresa i pròpiament neoclàssica, com corresponia a un mestre experimentat
        
        La façana presenta un esquema molt estès basat a avançar l’eix central de l’edifici per compondre un element autònom, la monumentalitat del qual queda remarcada per quatre poderoses columnes jòniques les quals emfasitzen el balcó municipal.
        
        El pla mateix de la façana repeteix amb ordre i simetria els arcs de la planta baixa, com també els balcons i les finestres superiors
        
        Un àtic amb l’escut de la ciutat corona el tetràstil jònic, el qual substitueix el més ortodox frontó neoclàssic.
        
        Va intervenir també en la remodelació de la plaça de Sant Jaume o de la Constitució, de què forma part la nova façana municipal davant del palau de la Generalitat.
        
        Mercat de la boqueria
        
        Enginyer militar Josep Massanes i Mestres (1777-1857)
        
        Primer eixample barceloní (1838) mai executat, però que almenys s’ha de considerar com el primer antecedent de la peremptòria necessitat de la població per estendre’s més enllà del cinturó emmurallat que constrenyia el nucli urbà
        
        Veuria la demolició de la muralla el 1854, amb què quedava obert el camí als futurs projectes de l’Eixample de Rovira i de Cerdà.
        
        Francesc Renart i Arús (1783-1853)
        
        Va substituir Cellers a Llotja, al qual també succeiria en les obres del canal d’Urgell.
        
        Dues etapes molt diferents en la seva activitat, separades per la guerra del Francès.
        
        1) Col·laboració i formació amb el seu pare, l’activíssim Josep Renart i Closes.
        
        2) Projectar i construir molts edificis particulars, com ara el de les Rambles cantonada amb el carrer del Carme
        
        Dedicació a l’ampli ram de les obres públiques, en què sobresurten els estudis i projectes per unir Barcelona amb les poblacions veïnes mitjançant futures solucions com el que arribaria a ser el Passeig de Gràcia.
        
        Defensat bàsicament per la Reial Junta Particular de Comerç des del final del segle XVIII
        
        Italià Antonio Ginesi (1789-1824)
        
        La seva heterodòxia barrejava elements clàssics grecoromans amb motius egipcis, cosa que irrità –hom pensa per motius més de gelosia professional que d’ideari estètic– Cellers.
  - - - El bisbe de Girona, Tomàs de Lorenzana (mort el 1796) fou el gran adepte de l’academicisme impulsat per Ventura Rodríguez, cosa que es palesa a la capella de Sant Narcís, afegida entre els anys 1782-92 a la Col·legiata de Sant Feliu de Girona, amb una traça d’el·lipses intersecants, que centralitza la planta.
      - Rafael Lasala, bisbe de Solsona
      - Gabino Valladares, bisbe de Barcelona
        
        Palau episcopal, que dóna a la Plaça Nova, començat pel seu antecessor Josep Climent.
        
        La façana, acabada l’any 1784, és de línies neoclàssiques, amb una acurada compartimentació presidida per un cos central lleugerament sobresortint rematat amb un frontó triangular.
        
        Les entrepilastres estaven decorades per pintures al fresc del Vigatà, semblantment al que aquest pintor feu al palau Moja.
    - - Les formes d’un tradicionalisme residual coincideixen i a vegades fins i tot són posteriors a les realitzacions del nou estil.
    - - Hauríem d’esperar a la segona meitat de segle quan, després de la crema de convents i la Desamortització, els ordes religiosos construiran els seus nous temples fora de la ciutat.
- - - - Apropiació pública dels antics terrenys militars
      - Se’n van conservar les peces centrals més representatives –el palau del governador, l’arsenal i la capella–
      - Es va aprofitar la infraestructura existent del parc projectat pel mestre de cases Josep Fontser
      - Arc de triomf
      - Castell dels Tres Dragons
        
        Cafè restaurant, símbol de l'Exposició
        
        Comparativa amb una obra protoracionalista com la Borsa d’Amsterdam, projectada per Hendrick Petrus Verlage (1897-1903).
        
        Per la seva capacitat de configurar grans paraments de fàbrica de maó amb ornamentació historicista i per l’habilitat a l’hora de definir un gran espai interior lliure utilitzant estructures metàl·liques
        
        Projectat per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner
        
        Utilització d’un llenguatge historicista lúdic i simbòlic basat en la recuperació del saber artesanal dels vells oficis per part dels ceramistes, ferrers, forjadors, estucadors, fusters, ebenistes i talladors de fusta
        
        Es convertí en un centre de recuperació de les més diverses tècniques artesanes.
        
        Equivalent català de les Arts and Crafts angleses, és a dir, del primer diàleg entre l’art i la indústria, propi del darrer terç del segle XIX, però amb un tarannà de caire pràctic
    - - Arquitectura modernista
        
        Antoni Gaudí i Cornet (1852-1926)
        
        Casa Vicens (1883-85) al carrer de les Carolines al barri de Gràcia.
        
        Es va iniciar treballant amb el mestre de cases Josep Fontserè.
        
        Etapa de maduresa - Síntesi modernista
        
        Recerca de noves estructures lleugeres que permetin configurar grans espais, seguint la lògica estructural de l’arquitectura gòtica
        
        Per projectar totes aquestes obres Gaudí utilitzava al mateix temps l’experimentació i la invenció renaixentista i artesanal més autèntica i l’abstracció formal i matemàtica més rigorosa, prenent sempre com a referència les formes de la natura.
        
        Sagrada Família
        
        6 more items...
        
        L’obra urbana més espectacular de Gaudí és la casa per a Roser Milà, anomenada popularment la Pedrera, al passeig de Gràcia (1906-10).
        
        6 more items...
        
        Parc Güell (1900-14)
        
        5 more items...
        
        Casa Batlló (1904-07)
        
        4 more items...
        
        Deixebles
        
        Josep Maria Jujol (1879-1949)
        
        Va treballar amb Gaudí, entre el 1904 i el 1908, aproximadament, col·laborant en el disseny d’objectes, mobles i iconografia
        
        Moment del canvi expressiu més fort en l’obra de Gaudí, en el moment en què va passar de les massives formes historicistes a la lleugeresa de les formes ondulades i dinàmiques
        
        1 more item...
        
        Va intervenir especialment a la casa Batlló, dissenyant mobiliari, a la Pedrera, dirigint les obres de les xemeneies i els ventiladors de la coberta en l’absència de Gaudí
        
        Parc Güell, fent el banc de forma corba i el recobriment de trencadís.
        
        Va realitzar una obra heterodoxa, en la qual les dosis de misticisme catolicista es barrejaven amb mecanismes creatius basats en el collage, l’encaix i la cal·ligrafia, dins d’una exaltació i un esclat que podríem anomenar surrealista.
        
        Obres més espectaculars
        
        Torre de la Creu (coneguda popularment com la Torre dels Ous, 1913)
        
        1 more item...
        
        Can Negre (1915)
        
        1 more item...
        
        Casa Planells (1923-24) a l’avinguda de la Diagonal
        
        1 more item...
        
        Font de la plaça d’Espanya per a l’Exposició Universal del 1929
        
        1 more item...
        
        Decadència al període franquista
        
        Crític nord-americà Denis Dollens: Tres de les possibles raons d'una decadència prematura
        
        3 more items...
        
        Lluís Muncunill (1868-1931)
        
        La figura més destacable del Modernisme fora de Barcelona
        
        Arquitecte municipal de Terrassa
        
        Edificis tan representatius com la masia Freixa (1907-10) o fàbriques tan emblemàtiques com el Vapor Aymerich, Amat i Jover (1907-08) i la Societat General d’Electricitat (1908)
        
        Va assolir a partir del 1907 un llenguatge i una capacitat de desenvolupar estructures constructives totalment propis i característics, per mitjà del domini hàbil de la volta gegant a la catalana.
        
        Joan Rubió i Bellver (1871-1952)
        
        Va fer obres declaradament noucentistes
        
        Intervencions a la Universitat Industrial de Barcelona (1927-31)
        
        Referències heterogènies –mediterrànies i àrabs, goticistes i academicistes, naturalistes i neobarroques.
        
        Trets
        
        Edificis articulats inicialment seguint en planta la composició axial i jeràrquica Beaux-Arts però que desenvolupen en volum morfologies que prenen referències historicistes i organicistes i amb parts que assoleixen la seva pròpia autonomia
        
        Profusió en la decoració basada en el treball menut i en detall de la fàbrica de maó i dels elements ceràmics, de manera que aquests materials potencien les reculades i l’èmfasi en la petita escala i en la solució dels problemes essencials de cada detall.
        
        Permet la integració de les diverses arts aplicades en una obra global i unitària.
        
        Josep Puig i Cadafalch (1867-1957)
        
        Inicia amb les posicions neomedievalistes del Modernisme
        
        Obres com la casa Amatller (1898-1900) i la casa Terrades o de les Punxes (1903-05) a Barcelona
        
        Voluntat de fer ciutat a partir del tema de la casa i de l’escala domèstica.
        
        Els Quatre Gats (1900) i Galeria Dalmau (1906)
        
        Focus de condensació i propagació de les avantguardes artístiques
        
        Complex industrial de la fàbrica Casarramona (1915-1939) a Barcelona, la seva principal obra.
        
        Volum similar a una illa de l’Eixample de Cerdà
        
        La configuració de tots els espais es basa en la utilització massiva de la volta gegant de maó a la catalana, sobre columnes de ferro colat i reforçada per tirants metàl·lics.
        
        Segon president de la Mancomunitat de Catalunya i de la DIBA entre el 1917 i el 1925.
        
        Més tard, Puig i Cadafalch va anar aproximant-se a les tesis noucentistes.
        
        El món clàssic anava prenent importància en un imaginari col·lectiu que havia arrencat de la mitificació medieval.
        
        Qualificada mostra d’aquesta evolució progressiva que tempera les influències medievalistes i torna a donar actualitat als mètodes i al llenguatge classicistes.
        
        1914: Inicia planificació Expo. Internacional de 1929
        
        Projecta els palaus d’exposicions d’Alfons XIII i de Victòria Eugènia (1917-23)
        
        La polifacètica activitat de Puig i Cadafalch com a arquitecte, promotor de la cultura catalana, polític i historiador formava part d’un pla coherent i unitari.
        
        Ampli projecte cultural i nacionalista per al qual era imprescindible un treball en diversos fronts.
        
        Dirigir institucions polítiques i culturals.
        
        Preparar els coneixements arqueològics i històrics per legitimar un nou art i una nova arquitectura nacionals.
        
        Realitzar obres arquitectòniques per demostrar la validesa formal d’aquests principis.
        
        Anar intervenint a la ciutat en el marc de la societat civil.
        
        Forma part dels arquitectes que assumeixen el rol d'historiadors de l'art
        
        Intenten classificar les diverses arquitectures que es produeixen des de mitjan segle XIX, agrupant-les per estils i/o per etapes, amb punts de vista diferents.
        
        Formen part de les mateixes associacions, en la restauració de monuments, en la producció de textos que tenen sovint un caràcter enciclòpedic.
        
        Articles
        
        1895: «El catalanisme i l'arqueologia». A La Renaixença
        
        La moderna reivindicació de les essències del país ha de comportar una veneració pels estils arquitectònics més compenetrats amb el passat de Catalunya.
        
        Enric Jardí (1975). Puig i Cadafalch, arquitecte, politic i historiador de l'art. Barcelona, Editorial Ariel, p. 201.: l'uniformisme del Renaixement va significar el començament de la decadència de les arts i els oficis.
        
        1896, La Vanguàrdia: conferència dictada per Puig a l'Ateneu Barcelonès sobre L'Arquitectura romànica catalana.
        
        Creença que l'obra arquitectònica revela els trets característics de l'espiritualitat col·lectiva i que en tota ella batega el missatge d'un poble, amb molta mes força que en una obra pictòrica o escultòrica.
        
        L'art que segons ell reflec tia amb més fidelitat l'esperit català era el de les construccions romàniques, que havien sorgit com una renovació artística d'aquell altre art enginyeril imposat pels romans.
        
        1902, revista Hispània
        
        Treball de critica arquitectònica dedicada a l'obra de Domènech i Montaner.
        
        Repeteix els conceptes exposats a l'epíleg de la Historia General del Arte abans esmentat, però donant, en aquest cas, noms i cognoms pel que fa a les filiacions de les tendències arquitectòniques a Catalunya
        
        Elias Rogent com el seguidor de la tendència arqueologista inspirada en el gòtic catala.
        
        Domènech i Montaner el que s'encarrega de transformar aquest estil amb una interpretació renovadora.
        
        29/12/1900, La Veu de Catalunya. Crítica al Pla Cerdà
        
        Aquesta ciutat nova feta tan a la moderna es un dels horrors mes grossos del món
        
        d'una part les lleis regulant la disposició dels edificis i inspirant les ordenances municipals
        
        per l'altra, la "sana democràcia" i la "santa igualtat" volent fer una ciutat sense cap ni peus, igual tot, sense punts prin cipals que atreguin la gent.
        
        Puig defensava un traçat de vies radials que coincidissin amb les antigues carreteres, la creació de boscos i jardins, l'aixecament d'edificis publics aïllats i monumentals, la reedificació i restauració dels nuclis antics i no la seva destrucció.
        
        El 1903 l'Ajuntament de Barcelona convoca el Concurs internacional d'avantprojectes per a l'enllaç, de la zona d'extensió de Barcelona i dels pobles annexionats, entre ells i la resta dels termes municipals de Sarrià i Horta. Va guanyar el concurs el projecte Romulus de Leon Jaussely, que era el que més s'aproximava a la idea que Puig tenia sobre el tema.
        
        Puig i Cadafalch va forjar una manera científica d'estudiar la historia de l'art i que durant bona part del segle xx els seus treballs han estat de consulta inexcusable per als investigadors de l'arquitectura romànica, i gairebé els únics, llevat d'algunes aportacions monogràfiques que s'han elaborat en profunditat.
        
        Interpretació arquitectònica de causa i efecte, d'evolució lògica, d'interrelacions entre els estils i les formes constructives
        
        Treball d'investigació, de mètode, d'interpretació i de certa critica de la història.
        
        Va ser un punt de referència -més com a historiador de l'art que com a arquitecte i arqueòleg- de les generacions d'arquitectes següents que es van dedicar a la restauració monumental i a la història de l'arquitectura.
        
        Jeroni Martorell, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Josep F. Ràfols, Josep Danès i Torras, lsidre Puig Boada, etc.
        
        L'obra pràctica com a restaurador ha estat qualificada per alguns autors de contradictòria respecte a la seva pròpia teoria.
        
        En la major part de les propostes, es va primar la recuperació de la puresa perduda (la fabrica romànica fonamentalment), sacrificant qualsevol manifestació de l'art d'altres époques posteriors
        
        Va ser aquesta una línia d'intervenció que marcaria bona part de la filosofia de la restauració monumental a Catalunya al llarg del segle XX, i que ha estat considerada conservacionista (cita 102, p. 63).
        
        Puig ataca Viollet i els violletians
        
        S'alinea amb les posicions europees mes modernes pel que fa a la urbanística i al tractament dels entorns dels monuments, però al mateix temps, en les seves reconstruccions ideals, no deixa d'intervenir de manera rotunda a la recerca de la unitat d'estil
        
        El que no fa habitualment en les seves propostes es completar els edificis ni ador nar-los amb agulles o torres hipotètiques, sinó que trunca els coronaments d'aquells a l'alçada on havien quedat interromputs.
      - Pensat de manera elitista per a les classes burgeses
        
        El Modernisme com a projecte global i social es va poder construir gràcies a la petita escala del país i a les relacions orgàniques i als llaços estrets existents entre la burgesia local.
        
        Una mena de voluntat de ser i de sentiment comú, patriòtic, religiós i econòmic, que va potenciar una gran permeabilitat d’idees i propostes entre polítics, industrials, intel·lectuals i artistes.
      - El Modernisme no es pot considerar un moviment pur i unitari ja que va resultar de la barreja i l’evolució de molt diverses influències i tendències i de diferents aportacions individuals.
      - El Modernisme català mirà essencialment cap a París, punt de referència dels artistes plàstics com Santiago Rusiñol i Ramon Casas, i cap als teòrics anglesos John Ruskin i William Morris, que van començar a ser traduïts al català per Cebrià de Montoliu a partir del 1901.
    - - Remarcava la necessitat que Barcelona tenia aleshores de construir i embellir el seu nou Eixample i de reformar el seu nucli antic, com també la de fusionar-se amb les viles adjacents
- - - - Pas de les arts decoratives a les indústries artístiques o d’arts industrials.
      - Reflexions sobre quin havia de ser realment el paper de la indústria aplicat a la producció dels objectes de fabricació pràcticament manual fins aleshores i a partir d’ara amb possibilitats d’esdevenir producte de la nova mecanització.
        
        Dissenyador Owen Jones: «No tenim principis rectors»
        
        Després d’haver constatat que en un primer moment la màquina només havia servit per produir objectes que simplement volien imitar els fins aleshores fets a mà, més enllà de valorar quina podia ser veritablement l’aportació útil i positiva de la nova dimensió industrial.
      - Giedion,S. (1948) - Mechanization Takes Command. A Contribution to Anonymous History
        
        El desig d’ornamentació, connatural a l’home, en aquell moment va coincidir amb el desig de voler aparentar que les peces mecanitzades continuaven sent de confecció manual.
      - El primer rebuig de la màquina i de l’objecte que aquesta produïa va portar a l’adopció de dues postures ben contràries a Anglaterra.
        
        Els primers reformadors, Cole i els seus col·laboradors.
        
        Calia atorgar a la indústria el seu veritable paper.
        
        Reorientació en l’ús de la màquina, per tal d’aturar la difusió del mal gust que semblava haver comportat el seu ús erroni fins aleshores, però reconèixer la gran aportació que significava al món de la fabricació d’objectes de tota mena.
        
        Educar els dibuixants de la nova era industrial per tal que poguessin treure el màxim profit de la mecanització imperant.
        
        Museu d’arts decoratives
        
        Centre educador, amb una finalitat clarament didàctica.
        
        El primer fou el South Kensington Museum de Londres, inaugurat el 1862.
        
        La segona postura, representada per John Ruskin i sobretot per William Morris, s’ancorà en el valor de l’artesania en contra de la màquina, però fracassà.
      - Textos impresos que esdevingueren les guies bàsiques per a les arts industrials, primers passos conscients cap a allò que avui denominem disseny industrial.
        
        Grammar of Ornament (1856), d’Owen Jones
        
        Notable recull de làmines del passat amb motius ornamentals inspirats en la natura i en estils artístics tant orientals com occidentals, com a models per a les seves creacions.
        
        Lluís Rigalt (1814-1894)
        
        Pintor, dibuixant i gravador
        
        Una de les personalitats més destacades de l’etapa romàntica pel que fa a la conservació del patrimoni arquitectònic i a la difusió de les arts industrials a Catalunya
        
        1857: Álbum enciclopédico-pintoresco de los industriales. Colección de dibujos geométricos y en perspectiva de objetos de decoración y ornato, en los diferentes ramos de albañilería, jardinería, carpintería, cerrajería, fundición, ornamentación mural, ebanistería, platería, joyería, tapicería, bordados, cerámica, marquetería, etc, con una serie de adornos de todas las épocas del arte, aplicables a las muy variadas secciones anteriores, para la correspondiente aclaración y estudio de las mismas.
        
        Guia als industrials en les seves realitzacions
        
        El rerefons teòric era, un cop més, fer patent la possibilitat de fer un art útil i bell alhora, i oferir una sèrie de models on cada estil artístic s’adequava a unes funcions determinades.
        
        Josep M. Folch i Brossa - Altres àlbums posteriors
        
        1864: Álbum de arquitectura o vignola de los arquitectos, editat a Barcelona.
        
        1885: Arquitectura práctica. Álbum de proyectos de edificios particulares desarrollados para la mejor interpretación de los que se dedican al arte de construir
        
        Dos volums intitulats Der Stil den technishen un tektonischen Künsten (1860-63), obra de l’arquitecte alemany Gottfried Semper
        
        Publicació capdavantera en pro de la reforma de les arts decoratives
        
        Propugnava l’adequació de la forma a la funció, esdevenint així també un dels grans precursors del disseny industrial modern.
      - Josep de Manjarrés (1816-1880)
        
        Un dels gran teòrics del debat art-indústria a Catalunya. La seva producció escrita sobre el tema és notable i va obtenir un gran ressò en el seu temps i exercí una influència notable.
        
        1867: Exposició retrospectiva de totes les arts, organitzada per l’Acadèmia de Belles Arts.
        
        1868: Informe de l'Exposició
        
        Defensava l’art industrial i la creació d’un museu en pro d’aquestes arts, en pro de les noves exigències socials, i continuava defensant la idea de crear museus que mostressin la producció de l’home al llarg dels segles i des de diverses cultures, amb una finalitat clarament didàctica i educadora, com s’havia fet a diferents ciutats europees.
      - Salvador Sanpere i Miquel (1840-1915), historiador
        
        Responsable o coresponsable de moltes de les exposicions, concursos i actes celebrats a Barcelona en relació amb el tema
        
        El 1870 havia viatjat per Europa pensionat per la Diputació i havia analitzat els diversos camins seguits arreu per tal de millorar la producció i la qualitat de les arts industrials.
        
        1881: Memòria "Aplicació de l’art a la indústria"
        
        Tres vies per tal de millorar aquest sector a Catalunya
        
        Creació de museus «d’aplicació artística»
        
        La finalitat del qual havia de ser educadora, tant dels dibuixants creadors com del públic en general
        
        Dues seccions ben diferenciades
        
        2 more items...
        
        El 1877, ell mateix, formant part d’un grup d’intel·lectuals i industrials que es proposaren de crear una associació de foment de les arts decoratives, no reeixida finalment, proposà també la creació d’un museu amb la mateixa finalitat.
        
        Altres propostes
        
        2 more items...
        
        Promoció d’exposicions i certàmens
        
        Considerades museus temporals, que podien ser itinerants
        
        1891: Exposició General de Belles Arts
        
        1892: tenia lloc per primera vegada a Barcelona una Exposició Nacional d’Indústries Artístiques.
        
        3 more items...
        
        1896: Exposición General de Bellas Artes e Industrias de Carácter Esencialmente Artístico
        
        1 more item...
        
        1898: tingué lloc novament una mostra de belles arts i industries artístiques.
        
        1 more item...
        
        Foment de les escoles de dibuix.
        
        Precedent i un model de primera magnitud en la labor duta a terme per la Junta de Comerç des de la fundació de l’Escola Gratuïta de Disseny el 1775,
- - - - A França la primera exposició pública de productes industrials francesos no tingué lloc fins al 1798.
  - - - Mostra del 1860, intitulada Exposición industrial y artística de productos del Principado
        
        Gran nombre d’indústries del país, fonamentalment barcelonines, i s’hi pogueren veure tota mena de productes per satisfer les necessitats bàsiques de la vida quotidiana.
      - Mostra del 1871 o Exposición General Catalana
        
        Organitzada per la secció barcelonina de la Societat Econòmica d’Amics del País
        
        S’hi exposaren tant productes de les arts industrials, com de l’agricultura i la ramaderia, del ram tèxtil i també de les belles arts.
      - 1877: Manifestación de productos catalanes de ciencias, letras y bellas artes, agricultura e industria a l’edifici de la Universitat de Barcelona
- - - - Pere Hereu, «davant la impossibilitat de tro bar immediatament un estil actual, apunta cap a dues sortides: l'estructuració d'un eclecticisme crític com a solució provisional i de traspàs i la recerca, a llarg termini, d'una nova arquitectura que, empalmant amb un desenvolupament interromput a finals de l'Edat Mitjana, continuï el camí de l'art cristià propi de les nacionalitats europees».
        
        Vegeu l'apartat de les Conclusions del llibre de Pere Hereu: Vers una arquitectura nacional. Barcelona, UPC, 1987, pag.147.
  - - - Palau de la Música Catalana (1905-08), va ser encarregat com a seu de l’Orfeó Català
      - Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1902-11), una gran ciutat sanitària.
      - Editorials Montaner i Simón (1879-85) i Thomas (1895-98)
        
        1886: publicació, sota la direcció de Domènech, de la Historia del arte, en vuit volums
        
        Producte de la nova industrialització i de l’avenç tècnic que experimentaren les arts gràfiques
        
        Grans làmines cromolítogràfiques i les imatges reproduïdes mitjançant la nítida tècnica de la fototipia
        
        Tres volums d’arquitectura, dos de text i un de làmines, el primer que abastava des de l’arquitectura primitiva, l’egípcia, la xinesa i fins a la caldea, obra seva
        
        El segon, de Josep Puig i Cadafalch, un altre dels grans noms de l’arquitectura modernista, que estudiava des dels fenicis, els grecs i els romans, fins al Renaixement i les «escoles modernes derivades», tal com figurava en el llibre
        
        Un només dedicat a l’escultura i la pintura, de Joaquín Fontanals del Castillo, que s’ocupa del tema fins al segle XVIII
        
        Un altre dedicat en exclusiva a l’ornamentació, vessant estretament lligat a les arts decoratives i tema que aleshores suscitava grans debats i reflexions, obra de Federico Cajal y Pueyo.
        
        Un darrer dedicat específicament a les arts decoratives, obra de Francesc Miquel i Badia i Antoni García Liansó
        
        S’ocupen, respectivament, del moble, el teixit, el brodat i el tapís, i de la metal·listeria, la ceràmica i el vidre, fins al darrer terç del segle XIX.
        
        L’arquitectura, àvida de les arts industrials aplicades, esdevé el leitmotiv central d’un món que assolirà el seu punt decoratiu més àlgid en l’àmbit internacional molt pocs anys després.
    - - Escrit teòric publicat a "La Renaixença"
      - Anunciava l’arribada del Modernisme.
      - Arquitectura moderna nacional que tingués en compte la gran diversitat de climes, lleis i costums d’Espanya, proposant "dos tipos distints d’arquitectura nacional"
        
        Un que tal volta podria aplicarse al mitgdia y centre d’Espanya
        
        De Toledo a Andalusia se seguiria la tradició àrab
        
        Part oriental
        
        A Aragó i Catalunya, la romànica i ogival.
      - Tots els monuments de la història tenen valor, proposava que «venerem y estudiem assiduament lo passat»
      - D’aquest manifest arrenca la historiografia modernista, basada en l’estudi i la revaloració de l’arquitectura medieval catalana
        
        1886: Primer volum de la Historia General del Arte
        
        Inici de la tasca de recerca i reivindicació de l’art medieval català
        
        Col·laboració de Josep Puig i Cadafalch
        
        Continuador de la gran aportació historiogràfica iniciada per Domènech i Montaner
        
        Recerques dins de l’Institut d’Estudis Catalans
        
        L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18)
        
        Col·laboració d’Antoni de Falguera i Josep Goday
        
        Pròleg
        
        3 more items...
        
        L'obra suposa la major contribució historiogràfica per al coneixement i divulgació de l'arquitectura i la historia de l'art del país.
        
        Va començar a elaborar-la durant la seva época d'estudiant [...] cercant publicacions perdudes als arxius dels pobles més llunyans
        
        Manual sobre el mètode que s'ha de seguir en tota investigació històrica perquè sigui científica.
        
        Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch són els màxims representants de la historiografia positivista i nacionalista a Catalunya, aplicada a l’arquitectura.
        
        Enric Jardí (1975). Puig i Cadafalch, arquitecte, politic i historiador de l'art. Barcelona, Editorial Ariel, p. 201.
        
        Van col·laborar sovint altres arquitectes, entusiasmats també amb la idea de formar un cos teòric i histo riogràfic de les manifestacions artístiques catalanes que tinguès un ressó mes enllà de les fronteres establertes i adquirís un caràcter universal.
        
        Rigor científic
        
        Segell d'originalitat a l'art català dels anys foscos de l'edat mitjana, omplint un buit en la historia de l'arquitectura europea
        
        En el segon volum aprofundeix més en l'estudi dels monuments romànics i gòtics
        
        L'art medieval és tractat no sols des del punt de vista historicoartístic, sinó també des del constructiu, amb la reproducció de plànols i d'elements arquitectònics.
        
        En el tercer volum, afegeix un epíleg sobre els corrents arquitectònics contemporanis, classificant-los segons dues tendències principals
        
        La que se ha enamorado de los nuevos recursos constructivos
        
        1 more item...
        
        La que se ha dejado deslumbrar por los nuevos conocimientos históricos y arqueológicos
        
        2 more items...
      - Defensava les tradicions del passat i convidava a cercar el millor de cadascun dels estils passats per trobar un estil nacional de futur
        
        Eclecticisme
        
        El món de la decoració vuitcentista és una suma de recreacions d’estils passats, tant en el camp del moble, com en el de les arts aplicades a l’arquitectura, la joieria, etc.