Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

10.12. Noucentisme - Coggle Diagram

- - - - Havia arribat a Barcelona el 1915 convidat per Francesc Cambó
      - Jardins van atorgar al paisatge de Barcelona i a certs entorns mediterranis de Catalunya un caràcter singular, fins llavors sense precedents, que no seria continuat fins als parcs del nou urbanisme democràtic dels anys vuitanta.
        
        Jardins de Montjuïc és una de les herències més importants de l’Exposició del 1929
        
        Constitueix la culminació de l’esforç arquitectònic, urbà i paisatgístic dels anys vint per convertir Barcelona en una moderna metròpoli mediterrània.
    - - La seva visió de la Barcelona futura incloïa gratacels refulgents i grans avingudes a diverses altures.
      - Aquest i altres articles + els del poeta J. V. Foix publicats entre el 1933 i el 1936 al diari La Publicitat (que el 1971 foren aplegats en el volum Mots i maons o a cascú el seu) i la revista AC. Documentos de Actividad Contemporánea (1931-37) constitueixen els textos crítics més valuosos sobre arquitectura produïts durant els anys trenta a Catalunya.
- - - - D’Ors va plantejar una interpretació personal dins la qual la categoria del barroc (i també del gòtic i del Modernisme) sempre estava contrapuntejada per la categoria de la serena composició classicista.
    - - Aquesta nova arquitectura, que a Catalunya tendeix al protoracionalisme, mediterranisme i neobrunelleschisme, sintonitzava amb el que succeïa a l’arquitectura de diversos països europeus.
  - - - Des de l’avinguda Gaudí –que uneix visualment la Sagrada Família de Gaudí amb l’Hospital de Sant Pau de Domènech i Montaner–, fins al traçat perimetral i sinuós dels actuals cinturons de ronda, són pervivències de les directrius de Jaussely.
  - - - S’hi van construir edificis alts d’expressió noucentista i influència de l’Escola de Chicago, amb la voluntat de configurar una mena de centre de negocis com Wall Street a Nova York.
      - Es van aprofitar per fer al mateix temps tota la infraestructura de la línia de metro.
      - La construcció d’aquest eix qualificat per la gran pantalla d’alts edificis va tenir el preu de destruir una part de la ciutat antiga i de crear, alhora, una barrera de divisió que va portar la degradació a la seva esquena.
- - - - Juntament amb Jaume Torres
      - Va tendir senzillament a l’academicisme i l’eclecticisme
        
        Eduard Ferrés i Puig (1872-1928), amb una prolífica obra d’un noucentisme fortament eclecticista, entre la qual destaca l’hotel Ritz de Barcelona (1919).
        
        Enric Sagnier i Villavecchia (1858-1931)
        
        Al final del segle XIX i al principi del segle XX havia realitzat moltíssimes obres a Barcelona, tant cases a la trama de l’Eixample com edificis representatius.
        
        Va mantenir i desenvolupar el seu eclecticisme decimonònic fins a una obra plenament inserida en el moment noucentista, la seu central de la Caixa de Pensions a la Via Laietana (1917).
- - - - Obra entre noucentista, art déco i racionalista, que significa la culminació moderna de la llarga tradició d’arquitectura industrial a Catalunya.
      - Una de les més precioses obres protoracionalistes de Catalunya
      - Edificació que parteix de la cantonada, de delicada composició simètrica, amb un acurat disseny interior del vestíbul i de l’escala d’accés on està instal·lada una escultura femenina d’Esteve Monegal, precisament el propietari de la casa Myrurgia
      - Estructura d’acer i coberta en forma de dent de serra.
  - - - Primer exemple d’edifici barceloní amb certes característiques de gratacel
      - Bateries d’ascensors, la importància del lobby, les mitgeres que s’eleven per sobre dels edificis adjacents i la preciosa solució de formes singulars i esglaonades dels jardins i pavellons que coronen l’edifici.
      - Programa mixt d’habitatges i oficines que es reflecteix en la composició de la façana
      - A partir de la remodelació d’Ignasi Sànchez-Domènech (1989), s’hi troben els serveis de la Conselleria de Justícia de la Generalitat de Catalunya.