Dels palaus privats i edificis públics de gran espectacularitat, com el Palau de la Música, es passà al disseny de parcs, jardins, biblioteques i escoles promoguts per la Mancomunitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona dins d’una concepció més urbana i arquitectònica, didàctica i civilitzadora, global i sintètica.
Aquesta nova arquitectura, que a Catalunya tendeix al protoracionalisme, mediterranisme i neobrunelleschisme, sintonitzava amb el que succeïa a l’arquitectura de diversos països europeus.