Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
U.6-LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL - Coggle Diagram
U.6-LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
6.1- INTRODUCCIÓ:
Rev. industrial:
Gran Bretanya 1750-1830.
Antic règim / E. Moderna:
Estaments i desigualtats (Societat)
Mon. absoluta (Politica)
Agraria (Economia)
Baixa productivitat (Economia)
Tallers i artesans (Economia)
Època Contemporània:
Classes socials (Societat)
Igualtat (Societat)
Mon. parlamentaria (Política)
República (Política)
Industrial i sectors serveis (Economia)
Alta productivitat (Economia)
Fabriques, maquines i treballadors (Economia)
6.2- ASPECTES TECNOLÒGICS, DEMOCRÀTICS I AGRARIS:
Definició i cronologia:
Mitjans S. XVIII. Proces de transformacio tecnologica, económica i social, es va expandir durant el S. XIX. Rev Industrial té dues fases, la primera comença al 1732 amb carbó als alts forns i acaba al 1864 amb la producció de la electricitat i acaba al 1903/1910.
Pq a Gran Bretanya?
Estabilitat economica; Sistema estable que protegia el comerç i propietat privada.
Bon mercat interior; Estava ben connectat.
Recursos naturals; Ferro i carbó en abundancia.
Gran imperi colonial; Accés a materials primaris a preu baix i gran mercat.
Revolució demogràfica:
Reducció de la mortalitat; millora de sanitat, higiene i alimentació
Augment de la natalitat; millores econòmiques i matrimonis més joves
Revolució agrària:
Nous metodes i tecniques agricoles
Mecanització de les tasques agrícoles (segadores, sembradores) i la introducció a nous conreus.
Màquina de vapor:
Funcionament; Transformen energía térmica del vapor de aigua en energia mecànica, pot moure altres màquines.
Font d’energia: Font de energia era el carbo.
Aplicació a la industria textil;
1700, 2p, eines tradicionals, 1 peça
1785, 2p, telar mecanic, 60 rotllos
PRIMERAS FABRIQUES:
Abans on es treballava i com?
Producció de manera artesanal amb el control de gremis.
Definició de fàbriques:
Lloc on es fabriquen productes utilitzant màquines i treballadors. Els materials primaris es transformen en productes manufacturats, es fan en grans quantitats.
Que va implicar la aparició de les fàbriques:
Va implicar el augment de la producció en sèrie, que va comportar un increment de la productivitat i una reducció de costos.
Revolució de transports i el comerç:
Qui i quan?
Va ser l’enginyer George Stephenson al 1830
Que implica respecte el comerç?
Va augmentar la seguretat en els viatges. Disminuir el preu i el temps de trajecte. Donan a l’industralitaxacio en nombrosos països
Cronologia expansió per altres països:
Bèlgica:
Principis S XIX
França:
Segona meitat del segle XIX
Alemanya:
A partir del 1850
España:
Finals XIX - inici XX
UEA
Va agafar impuls al 1850
6.3- CONSEQÜÈNCIES SOCIALS DE LA REVOLUCIÓ:
6.3.1- SOCIETAT DE CLASES:
Nou criteri per interpretar les classes socials i la riqueza.
Classes socials més importants a partir de la revolució industrial;
Burgesia:
Propietaris fàbriques, grup dirigent, palaus luxosos, temps lliure a l'òpera, hípica o casino, imitat per els demés.
Classe mitjana:
Profesor, metges, advocats… esforç i estudi per asendir, donava estabilitat a la societat
Clase obrera o proletariat:
Condicions treball pèssimes, llargues jornades, habitatge petit i compartit a les ciutats pagats per alquileres, grup més nombrós i desfavorits, només tenen la seva capacitat per treballar i cobrar
6.3.2- CONDICIONS CLASSE OBRERA:
Societat de Classes:
Nou criteri per entendre la societat: la riquesa
Classes Socials Principals:
Burgesia:
Propietaris de fàbriques, grup dirigent, palaus luxosos, temps lliure a l’òpera, hípica o casino
Classe Mitjana:
Professors, metges, advocats; mitjançant l’estudi i esforç podien ascendir socialment, donaven estabilitat
Classe Obrera o Proletariat:
Condicions laborals pèssimes, jornades llargues, habitatges petits i compartits, sense propietats, només el seu treball
Condicions de la Classe Obrera:
Treball extrem en mines i fàbriques
Morts a les mines (exemples):
Explosions de gas: 12 menors de 13 anys, 21 entre 13-18, 43 adults
Despreniments: 23 infants, 20 joves, 55 adults
Asfíxies, ofegaments, caigudes: en totes les edats
Cap protecció contra riscos
Horaris a les fàbriques:
Exemple: Dormir de 22:00 a 4:00, 30 min per esmorzar, treball de 5:30 a 12:00, 1h per dinar, treball de 14:00 a 20:00
Quasi 13 hores diàries, amb mínims descansos
Esgotament físic i mental constant
Testimonis Contemporanis:
Dr. Ward: Fàbriques de cotó escalfades, plenes de pols, provocaven marejos als 10 minuts
Betty Harris: Als 12 anys arrossegava vagons de carbó amb una corretja, 1 hora per menjar pa i mantega sense beure res
Conclusió:
Accidents mortals, jornades interminables, falta de ventilació i alimentació deficient. Avui dia existeixen normes laborals, regulació del treball infantil i mesures de seguretat. Cal defensar els drets laborals.
6.3.3- APARICIO MOVIMENT OBRER:
A partir d’inicis del S. XIX a GB els obrers van començar a organitzar-se i actuar per millorar les seves condicions.
Ludisme (oviment obrer a Anglaterra, principalment entre 1811 i 1816, que protestava contra la introducció de màquines a les fàbriques, especialment en la indústria tèxtil)
Societats d’ajuda mútua (
organització voluntària que té com a objectiu proporcionar assistència, suport o beneficis als seus membres davant diverses dificultats o situacions adverses)
Sindicats (és una associació integrada per treballadors en defensa i promoció dels seus interessos laborals, davant l'ocupador amb el qual estan relacionats amb un contracte, les cambres patronals, o l'Estat.)
Cartisme (Moviment polític social que en els començaments del segle XIX defensava les aspiracions dels treballadors anglesos a reformes democràtiques i al sufragi universal.)
Ideologies obreres (marxisme i anarquisme) (són corrents de pensament i moviments socials que van sorgir principalment durant el segle XIX com a resposta a les condicions d’explotació i desigualtat generades pel capitalisme industrial. Dues de les més importants són el marxisme i l’anarquisme. )
IDEOLOGIES:
Liberalisme/Capitalisme:
S. XVIII - Actualitat (cronologia)
Il·lustrat A.Smith (pensador que l’originen)
Drets i llibertats, societat de classe (ideas socials)
Separació de poders, constitució (Idees polítiques)
Prop privada, estat intervé poc a l’economia, EX: llei oferta - demanda (ideas econòmiques)
Burgesia (Clase social beneficiada)
Comunisme/Marxisme:
S. XIX- XX (cronologia)
K. Marx (pensador que l’originen)
Igualtat social i econòmica, NO classes socials (ideas socials)
1 unic partit dirigit per obrers que acumulen el poder (Idees polítiques)
NO prop privada, L’estat interve a l’economia (ideas econòmiques)
Clase obrera, pagesos (Clase social beneficiada)
Anarquisme:
S. XIX - XX (cronologia)
M. Bakunin (pensador que l’originen)
Igualtat social i economica, NO clases socials (ideas socials)
NO hi ha estat, No hania autoritat, democracia directa (Idees polítiques)
NO prop privada, Tots es de tots (ideas econòmiques)
Clase obrera, pagesos (Clase social beneficiada)
