Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
JOAN FUSTER (Diccionari per a ociosos) 1964 - Coggle Diagram
JOAN FUSTER (Diccionari per a ociosos) 1964
BLOCS TEMÀTICS
Assaig humanistic:
Vol reflexionar sobre gran varietat de temes (cultura, història...)
Crítica i història literaria:
Estudis i articñes sobre el segle d'Or, l'edat moderna, La Renaixença...
Assaig cívic i polític:
Interpreta, reflexiona i divulga la història dels valencias, amb voluntat de generar polèmica
Aforismes:
Proposició breu i sovint enginyosa que enuncia una norma científica, filosófica o moral sense argumentar-la
L'ASSAIG FUSTERIÀ
Forma més natural d'expressió, escriptura lliure i flexible. Combina des de la brevetat d'un aforisme fins a extensos articles d'opinió.
To de provisionalitat i reflexió.
L'AFORISME
Tenen un propòsit moral o poden mostrar un to irreverent i irònic.
CONTEXT HISTÒRIC I CULTURAL
Durant la postguerra va patir una forta censura que va limitar la llibertat d'expressió i la reflezió ideològica i va dificultar el seu desenvolupament. Als anys 50 i 60 viu un renaixement gràcies a l'obertura cultural i económica.
L'AASSAIG COM A GÈNERE LITERARI
Gènere híbrid entre la literatura, filosofía i la divulgació, tracta diversos temes de manera subjectiva i sense estructura tancada.
Convida a la reflexió i dirigit a un públic general.
Pot presentarse en fiversos formats: artícles, diaris personals, epístoles o divagacions.
EVOLUCIÓ DE L'ASSAIG DEPRÉS DE FUSTER
A partir dels anys 70 i 80 apareixen noves àrees com l'assaig cívic, sociolingüística i la crítica cultural. Ara troven un nou espai en la premsa digital i els blogs.
AUTORS POSTERIORS
Joan Francesc Mira
Toni Mollà
Montserrat Roig
AUTORS CONTEMPORANIS
Josep Ferrater Mora
Jaume Vicens Vives
Josep Pla
L'ASSAIG LITERARI
Predomina la dimensió estètica i subjectiva. Busca una expressió més lliure i personal, es diferència en el seu estíl ja que permet més creativitat, ironia i ús de recursos litraris.
CARACTERÍSTIQUES GENERALS
To personal i subjectiu
Expressa la seua visió particular sobre un tema
Carácter persuasiu
Intenta convèncer o incitar el lector a reflexionar
Breu i fragmentari
Divisió en fragments autònoms
Actitud crítica i escepticisme
postura escèptica davant les veritats absolutes
Voluntat de creació literària
busca una expressió acurada i estètica
Caràcter provisional
Reflexions obertes i revisables
Estructura argumentativa:
No és una exposició sistemàtica
CARACTERÍSTIQUES FORMALS
Discurs fragmentat i dinàmic:
Trenca la linealitat del text, parèntesis, digressions, interrogacions retòriques i exclamacions
Interacció amb el lector:
Conversa amb un lector imaginari
Ús abundant de connectors:
Connectors lògics i discursius
Predomini de l'estil directe:
Cites i referències a altres autors
Heterogeneitat lengüística:
Es mesclen registres cults i col.loquials, expressions informals, cites literàries i tenicismes.
Presència de la ironia i la paradoxa:
Estratègia persuasiva de l'autor
L'ESTIL DE JOAN FUSTER
SUBJECTIVITAT I IRNONIA
Perspectiva personal, to irònic i escèptic amb humor subtil.
ÚS DE LA MODALITAT CONVERSACIONAL:
To pròxim a la parla col.loquial, ritme d'una conversa, expressions del llenguatge oral
ÚS D'INCISOS I MARUQES GRÀFIQUES:
Abuda de parèntesis, comentaris sarcàstics , sensació d¡improvisació
FLEXIBILITAT DEL LLENGUATGE:
Registre culte i informal, juga en diferents estíls
INTERTEXTUALITAT I HIPERTEXTUALITAT:
Referències a altres autors, Montaigne, Josep Pla, introdueix cites explícites o al.ludeix a idees d'altres escriptors
ÚS DE L'AFORISME:
Fa servir amb freqüencia l'aforisme per condensar idees, poden ser reflexius, provocadors o irònics.
ESTRUCTURA
Organtzat com a un diccionari, cada entrada correspón a una paraula clau que donen peu a un assaig breu on Fuster reflexiona.
TÍTOLS
COVARDIA:
La covardia com un tret compartit per tots els éssers humans
ESCEPTICISME
: Defensa de l'escepticisme com a actitd filosòfica
CADIRA
: Reflexió sobre la comoditat i el plaer
LECTURA:
La lectura com una manera de continuar vivint
RELLOTGE:
Com la tecnologia ha canviat la percepció del temps
XENOFÓBIA:
La construcció de la identitat pròpia del temps
GENT:
Relativitat del terme "gent"
SER:
Ens imaginem distintis de com som per sobreviure (Aforisme)