Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
RODOLF SIRERA (El verí del Teatre) 1978 - Coggle Diagram
RODOLF SIRERA (El verí del Teatre) 1978
CONTEXT PREVI
Intent de renovació:
A partir de 1946 l'Agrupació Dramàtica de Barcelona impulsaren un teatre més connectat an les corrents literaries contemporànies.
Moviments valencians:
Participa en el "Manifest del Teatre Valencià" reclamant un teatre actual que combinara tradició històrica i la normalització del llenguatge
Prohibició i desconnexió cultural:
Teatre en català prohibit en escenaris profesionals, desconnectat de les innovacions del teatre europeu
CONTEXT POSTERIOR 1980
Nous dramaturgs:
Apareixen autors com Sergi Belbel, Lluïsa Cunillé...
Paper integral de l'autor:
Dramaturgs sovint dirigien i actuaven en les seues propies obres.
Diversificació del teatre:
Teatre recupera importància seguint la tendència europea.
CONTEXT COETANI 1978
Innovacions escèniques:
Va introduir dansa, importància del cos, imatges, espais escènics polivalents...
Autors detacats:
Josep Lluís Sirera, Manuel Molins, Josep Maria i Jornet
Consolidació del teatre independent:
Es consolida aquest moviment, forta càrrega social i política, fa servir una llengua depurada sense vulgarismes ni castellanismes i es un teatre compromés.
OBRA EN LA TRAJECTÒRIA DE L'AUTOR
*1978-1985:CONSCIÈNCIA DE L'AUTOR I GESTIÓ CULTURAL:
Amb la democràcia comença una carrera en solitari, destaca per la diversitat de propostes.
El verí del teatre
1986-1994:ETAPA DE SOLIDESA:
Escriu amb el seu germà i torna al teatre històric.
Trilogia de les ciutats
1969-1977:ETAPA DE TEATRE INDEPENDENT:
Context de lluita contra el franquisme, obres sobre el passat gistóric i valència.
A partir de 1999: AUDIOVISUALS I DIVERSITAT TEATRAL:
Durant cinc anys es dedica a escriure guions d'audiovisuals, teatre amb propostes diverses per connectar en el públic.
CARACTERÍSTIQUES DEL SEU TEATRE
Teatre dins del teatre
Creació artística i compromís
Temàtiques recurrents:
Intel.lectual, la societat, poder, xoc entre realitat i ficció
Història valenciana
Teatre valencià culte i compromés
TEMÀTICA
Jerarquies socials i abús de poder:
Abús de poder de les classes dominants sobre les més vulnerables, analitza la crueltat de les estrctures socials, i l'us pervers del poder.
Transgressió ètica:
Planteja preguntes sobre els límits morals del coneixement i l'art.
Metateatre i relació entre art i realitat:
Reflexiona sobre els límits etre la ficció i la realitat
ESTRUTURA
Gabriel interpreta un monóleg i descobreix qu eha sigut enverinat
Marquès ofereix un antídot si interpreta de nou amb més intensitat
El criat es revela com el Marqués
El Marquès administra més verí a Gabriel
Gabriel arriba al palau i espera l'amfitrió
PERSONATGES
EL MARQUÈS
Anònim i es definix per seu títol nobiliari
Al principi es presenta disfressat com un criat, després revela la seua veritable identitat.
Crueltat extrema i curiositat intel.lectual desmesurada
És manipulador, fred, brillant i utilitza el seu poder per dominar i sotmetre Gabriel.
GRABIEL DE BEAUMONT
Actor amb nom propi
Orgullós del seu ofici i conscient del seu lloc subordinat
Arrogant en el criat
Manipulat i despersonalitzat pel Marquès.
RELACIÓ ENTRE ELS PERSONATGES
Formen un contrast clar:
poderós/submís, aristòcrata/comediant, botxí/víctima
L'oposició reforça les reflexions de l'obra sobre poder, jerarquía social i transgressió
ESPAI I TEMPS
TEMPS
Durada de l'acció:
Una hora aprox. desemvolpada en temps real.
Referents temporals:
sis campanades d'un rellotge llunyà
ESPAI
Macroespai:
París, segle XVIII, abans de la Rev.Francesa
Microespai:
Sala de rebre d'un palau rococó
METATEATRE
Reflexió sobre la interpretació:
Marquès defensant que l'actor ha de viure el que representa
Trangressió teatral:
Tetatre dins del teatre:
Marquès autor, director i espectador, i gabriel interpreta un paper dins de l'obra