Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

EL PAS DE L'EDAT MITJANA A L'EDAT ANTIGA - Coggle Diagram

- - - - CRISIS DEMOGRÀFIQUES
        
        Provoquen guerres, també epidèmies, com la pesta negra.
      - CRISIS ECONÒMIQUES
        
        Causen que el comerç estigui aturat, això fa que els patricis marxin de les ciutats als camps i l'economia es ruralitza. Això provoca que els esclaus esdevinguin colons.
      - CRISIS POLÍTIQUES
        
        Lluites pel poder, això provoquen guerres civils entre els defensors de cada emperador, tots aquests aspectes provoquen un caos en la ciutat, inseguretat, bandits i saltejasors de camins.
  - - - CRISITIANISME
        
        Igualtat (tots són fills de deu)
        
        Les persones bones i humils, pobres, que pateixen tindran recompensa, anant al cel després de la seva mort.
        En canvi els rics, avariciosos, materialistes aniran al infern.
        
        Monoteista
      - SOCIETAT I RELIGIÓ ROMANA
        
        Politeista
        
        Negen l'existencia de l'infern
        
        Societat esclavista
    - - En la seva aparició posa en dubte moltes idees en els quals es basa la religió i la societat romana.
    - - EDAT ANTIGA: comença el 3000 a.C i acaba amb la caiguda de l'imperi romà el 476 a.c
      - EDAT MITJANA: comença amb la caiguda del imperi romà el 476 a.C i acaba amb el descobriment d'Amèrica el 1942.
    - - La societat i religió romana, era politeista, fins que un dia va aparèixer Jesús i va afirmar que tot era fals, i que ell predicava la religió monoteista. Als inicis quan algunes persones van decidir convertir-se al cristianisme els executaven al amfiteatre, davant de tot el poble, d'aquesta manera tothom sabia les conseqüències de convertir-se a cristià. Van perseguir a molta gent i Jesús va ser crucificat.
    - - L'any 313 d.C l'emperador Constantí va dir que tant la religió cristiana com la romana eren permeses, és a dir, llibertat religiosa: LLEI- Edicte de Milà.
      - L'any 380 d.C l'emperador Teodosi diu que l'única religió permesa es el cristianisme. LLEI- Edicte de Tassalònica.
  - - - Quan arriben ( imperi romà d'Occident), es queden fascinats i adopten la religió (cristianisme) i la llengua (llatí).
        
        Pobles MOLT romanitzats
        
        Es parla molt el llatí (llengües barberes + llatí (més abundant)) = Llengües Romàniques:
        
        Gallec
        
        Francès
        
        Castellà
        
        Romanès
        
        Portuguès
        
        Italià
        
        Català
        
        Pobles POC romanitzats
        
        Es parla poc el llatí (llengües barberes (més abundant) + llatí)
        
        Alemany
        
        Anglès
      - Van crear noves lleis i van barrejar-les amb les dels romans.
      - Ataquen l'imperi romà d'occident, que els hi queda més aprop i s'originen pobles que lluiten entre ells:
        
        Gots
        
        Saxons
        
        Visigots- Península Ibèrica
        
        Huns
        
        Alamans
        
        Atiles
        
        Sueus
      - ELS FRANCS
        
        Vivien a França, el seu emperador era Carlemany, anaven conquerint moltes terres, els van anar dividint en comptats i decidien comptes per vigilar els comptats.
    - - Al entrar, els visigots fan un pacte anomenat foedus amb l'emperador, aquest tractava de respectar-se els uns als altres, però a canvi de la seva hospitalitat, si hi anava algun altre poble germànic els defensarien. Finalment els Visigots van tracionar aquest pacte i van conquerir la península Ibèrica.
- - - - Xarxa de funcionaris
        
        Molt extensa, especialitzats i amb gran formació intel·lectual.
      - Cas diplomàtic
        
        S'ocupava d'establir relacions amb altres pobles/ territoris.
      - Basileu
        
        Dirigeix l'exercit i l'administració, cap religiós. En tots els territoris hi havia vigents les mateixes lleis recollides en el codi de Justinià.
      - Exercit poderos
        
        Defensava les fronteres i garantia l'ordre dins del territori.
  - - - En el segle VII, els visigots van expulsar als bizentins del sud de la Península Ibèrica.
      - Durant els segles VII i VIII els musulmans van conquerir la costa Mediterrània de l'Àfrica, Síria i Palestina.
      - En el segle VI, els llombards van expulsar als bizentins del Nord i el centre de la Península Ibèrica.
      - Amb el pas del temps, bona part del territori passa als turcs, a principis dels segles XV, l'imperi Bizantí estava reduït al territori de la ciutat Constantinoble. El 1453, després d'un llarg segle, els turcs sota el consentiment de Mehmet II, van conquerir la capital i l'imperi Bizantí va desapareixer.
- - - - Colors blaus, vermells, daurats.
      - Figures molt esirades i poc proporcionades
      - Pintures religioses, temàtica poc variada
      - Ulls de les figures molt grans
      - S'utilitza mosaic
    - - Pocs decorats per fora i molt per dins
      - Decoració mosaics
      - Colors daurats, blaus i grocs
      - Ús d'arcs de mig punt
      - Ús de cúpules
      - Pilars i columnes a vegades
      - Formes geomètriques
      - Ús de totxo
- - - - Segons la població, la causa de l'epidèmia eren supersticions, pensaments que els homes i les dones havien comés pecats i deu s'havia enfadat, per tant pensaven que era d'origen diví.
    - - Origen geològic (moviments sísmics, terratrèmols, erupcions que contaminaven l'aire i provocaven la malaltia,...).
      - Origen de cossos d'animals morts, que desprenien vapor que contamina l'aire i provoca la malaltia- zoonosi.
      - Origen astrològic (planetes, eclipses, pas de cometes, ...).
  - - - Forma de malaltia més corrent
    - - Contagi per les vies respiratòries, no deixava supervivents
    - - El contagi passava per la sang, no deixava supervivents i era la més virulenta
- - - - Natalitat -
      - Mortalitat infantil +, falta d'aliments
      - Mortalitat +
        
        Homes al front
      - Inseguretat ciutats
      - Invasions constants
      - Art preromànic
      - Pobresa
- - - - El senyor feudal tocava una espatlla al vassall amb l'espasa, després l'altre i li entregava un sac de sorra, el feu, que simbolitzava les terres que dirigiria pròximament, això s'anomenava investidura i es celebrava a la torre de l'homenatge.
- - - - Dins dels monjos hi havia ordres → persones franciscans (tenien unes creences), els dominics i benedictins. A les monges hi havia clarisses (= franciscanes). Eren mendicants (demanaven almoïnes). Dins de les monges, algunes eren monges de clausura. → Les monges no podien veure a ningú (només a les altres monges del convent) i a la monja superior. Això es va crear a l’edat mitjana i encara s’utilitza. Cada grup (ordre religiós) de monjos i monges tenia unes normes, s’anomenaven “regla”.