Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

Els efectes de la Segona Guerra Mundial - Coggle Diagram

- - - - 1.Difusió d’ideals democràtics
        
        La IIGM va transformar la mentailtat dels pobles colonials.
        
        Els seus amos s’havien vist en la necessitat de recórrer a ells, per aconseguir-ho va fer servir la propaganda de guerra.
        
        Propaganda de guerra: va consisitir en explicar com de maligne era la dictadura dels nazis i dels japonesos, i com de justa era la llibertat defensada pels aliats.
        
        Els supervivients de la guerra van presenciar molts homes matant i morint per la llibertat i la democràcia. Això va fer creure que la justícia és tenir aquestes llibertats, i que no es poden perdre.
        
        La justícia és innegociable i just es gaudir de llibertat i democràcia
        
        Totes les potències colonials que van participar a la guerra van reclutar solodats de les seves colonies. Els dos casos més destacats per la quantitat i les posteriors repercussions van ser: els soldats indis, reclutats per l’exèrcit britànic, i els soldats marroquins i algerians, reclutats per l’exèrcit francès.
        
        Aquest no era el pla inicial, però els opressors del món havien ensenyat a milions de soldats a ser partidaris de la llibertat.
        
        1 more item...
      - 2.El fi del mite de la invencibilitat de l’home
        blanc
        
        Una font del poder colonialista era la connvició que els oprimits havien interioritzats que els seus amos eren invencibles.
        
        Les colònies van ser conquerides amb molta força militar, i els habitants van patir moltes humiliacions i escoltaven discursos racistes que justificaven el poder dels colonitzadors.
        
        La IIGM canvia aquests fets, ja no només per la derrota dels nazis i els italians, gent blanca, sinó que havien pogut observar la derrota i humiliaci´lo dels seus dominats durant el transcurs de la guerra.
        
        França fou conquerida pels nazis. La rendició britànica a Singapur, blancs derrotats per asiàtics.
        
        A partir d'aquest momenta, la crença dels coloitzats sobre que l'home blanc era invencible va despareixer.
      - 3.Decadència de les potències colonials
        
        A principis del segle XX, unes poques metòpolis dominaven els seus imperis colonials. Però les guerres mundials van debilitar la seva economia i, per tant, el seu poder polític i militar va caure.
        
        Gran Bretanya--> propietària del major i
        més important imperi colonial del món. La IIGM porta a la Gran Bretanya a la bancarrota total fent així que al final de la guerra no tingues els recursos necesaris per matenir el seu immens imperi.
        
        Si Gran Bretanya tenia problemes per mantenir les colònies, encara més en tenien altres imperis que ja havien perdut territoris abans o durant les guerres mundials (Alemanya, Turquia, Itàlia, Japó), o que estaven arruïnats (Espanya, Portugal), o fins i tot que havien estat ocupats (França, Bèlgica, Països Baixos, Dinamarca).
        
        Després de la Segona Guerra Mundial, les potències colonials ja eren massa febles com per a poder conservar els seus dominis.
      - 4.Condemna mundial de l’imperialisme
        
        El nacionalisme de competència (xovinisme) servia per a obtenir unitat nacional. Aquesta unitat nacional, en realitat, era la submissió dels treballadors als capitalistes. Aquesta submissió, no obstant això, era inconscient i amagada per la ideologia imperialista.
        
        Això és justament el que la Segona Guerra Mundial
        capgirà.*
        
        La propaganda de guerra que defensava la democràcia va influir en com la gent veia el colonialisme. Això és perquè la manca de llibertats i l'opressió que es criticaven de les dictadures s'assemblaven molt a la situació del colonialisme, fent que l'opinió pública es tornés més en contra.
        
        Les persones que s’havien conscienciat gràcies a la Segona Guerra Mundial del valor de la llibertat, substituïren el xovinisme imperialista per l’anticolonialisme.
        
        Coherent: els antifeixistes es fessin també
        anticolonialistes.
        
        I aquests valors es difongueren ràpidament.
        
        1 more item...
        
        Les potències colonials havien pogut utilitzar el seu poder gràcies al vist-i-plau i el suport popular.*
      - 5.Auge de les superpotències
        
        La Segona Guerra Mundial va posar el poder del món en mans de dos països que no estaven d'acord amb el repartiment colonial fet a la Conferència de Berlín de 1885.
        
        La Unió Soviètica tenia grans territoris a Àsia, però amb poca població no russa a Sibèria i sense una forta identitat nacional a l'Àsia Central. La relació amb aquests pobles no era de tipus colonial tradicional, ja que la riquesa no anava cap a Rússia. Per això, la Unió Soviètica no es veia ni era vista com un estat colonialista. A més, la seva ideologia contra el capitalisme i l'imperialisme la portava a donar suport a l'anticolonialisme.
        
        Per si fos poc, la descolonització va començar al mateix temps que la Guerra Freda, on els països colonials estaven amb els Estats Units. Així, qualsevol alliberament de colònies debilitava el bloc occidental, cosa que la Unió Soviètica veia bé per canviar l'equilibri de poder. Per això, l'URSS va donar suport als moviments anticolonials per afeblir els seus rivals de la Guerra Freda.
        
        El fet que la Unió Soviètica es fes una superpotència el 1945 va permetre que les colònies que volien independitzar-se rebessin molta ajuda política, diplomàtica, econòmica, tecnològica i militar.
        
        Els Estats Units tampoc eren vistos com a potència colonial. No van participar en el repartiment de colònies a Àfrica i Àsia. A Amèrica, controlaven els estats, però com que eren teòricament independents, no es percebia com a colonialisme.
        
        Pel que fa a les illes d'Àsia i Oceania, sí que tenien colònies, però el 1945 van reaccionar ràpidament per la pressió anticolonialista de la seva opinió pública i per la imatge de defensors de la llibertat que volien projectar després de la Segona Guerra Mundial. Fins i tot durant la guerra, van prometre alliberar Filipines dels japonesos, malgrat que abans ells mateixos les havien dominat. Quan van tornar el 1944, es van presentar com a alliberadors i el 1946 van crear un estat independent a Filipines.
        
        Els altres dominis dels Estats Units al Pacífic eren tan petites que no es consideraven nacions. Només Hawaii va ser una excepció, ja que va deixar de ser colònia i es va convertir en un estat més dels EUA.
        
        El 1945, els EUA i l'URSS es presentaven sense passat colonial. Però la nova força dels EUA topava amb l'antic ordre colonial, que donava l'exclusiva d'explotació a les metròpolis, ara dependents dels EUA. Com a país capitalista amb interès a explotar, els EUA necessitaven la descolonització per accedir a aquest mercat, tot i que això anava contra els seus aliats colonials.
        
        1 more item...