Va néixer a Palma de Mallorca l'any 1232 i va morir el 1316 amb 84 anys, va tenir una vida molt llarga per a la seva època. Ell era el fill de Ramon Amat Llull i d'Isabel d'Erill, una família barcelonina acomodada que devia acompanyar el rei Jaume I durant la conquesta de Mallorca. El seu pare va ser un escriptor polifacètic, filòsof i activista religiós.
El 1280, Llull va començar una nova etapa com a missioner.
El 1287 va marxar cap a Roma per aconseguir suport per fer les reformes que predicava, i també va visitar París, on va llegir publicament la seva Art a la Sorbona. Després s'envá anar a Xipre, Armenia i Jerusalem.
L'any 1293, va ser empresonat i condemnat a mor en Tunis, pena que li va ser commutada finalment per l'expulsió.
El 1302 a Xipre, un criat i un clergue li van intentar emmetzinar-lo.
I per últim, avans de la seva mort, el 1307, a Bejaïa, debatent amb el muftí de la ciutat, cosa que va provocar aldarulls populars, va ser colpejat i apedregat.