Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ALEMANYA - Coggle Diagram
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL ALEMANYA
CONSEQÜÈNCIES
La societat de les classes
Clsses mitjanes
Classes baixes o populars
Classes altes
El naixement del moviment obrer
Noves ideologies
Internacionals obreres
Primeres manifestacions
Ludisme
Sindicalisme
La població i les ciutats
Expansió demogràfica i migracions
Ciutat industrial
CAUSES
Jaciments de carbó
Regions
Saar-1750
Importància per a les indústries locals
Utilitzat pel desenvolupament regional
Proximitat al mercat francès
Rellevància estratègica durant els conflictes amb França
Silèsia Superior-1780
Ubicació estratègica prop de Praga i Viena
Crucial pel creixement de la indústria siderúrgica
Rica en carbó de coc
Ruhr (1740-1760)
Reserves de carbó mineral
Cor industrial d'Alemanya
Suport a la indústria pesada
Eifel-1760
Carbó d’ús local
Menor desenvolupament a les anteriors
Suport a la industrialització prussiana
Clau per a la unificació econòmica i militar de Prússia
Expansió ferroviària
Impuls de la construcció de xarxes ferroviàries
Consolidació de zones urbanes
Revolució demogràfica
Millores en la sanitat i l'higiene (1750-1800)
Desenvolupament vacunes-1750
Vacuna contra la verola (Edward Jenner)-1796
Primeres campanyes d'higiene pública (1830-1840)
Avanç de l'agricultura i millora de les condicions alimentàries
Canvis en les tècniques agrícoles (1750-1800)
Tancament de terres comunes
Ús de fertilitzants
Rotació de cultius
Augment de la producció d'aliments (1800-1850)
Millora condicions de vida
Reducció de la mortalitat
Desenvolupament de la indústria i urbanització
Inici industrialització, després de les guerres napoleòniques (1815-1850)
Augment de demanda de mà d'obra a les ciutats industrials
Creació fàbriques-1850
Creixement de la població urbana
Increment densitat demogràfica
Leipzig
Dresden
Berlín
Massiva migració de la població rural a les ciutats
Emigració treballadors rurals a les ciutats
Mentalitat capitalista
Inicis tardans
Alemanya va començar a industrialitzar-se més tard-1800
Introducció del capitalisme industrial
Modernització prussiana (1810-1820)
Influència del liberalisme econòmic
Idees de Adam Smith-1776
Dissolució dels gremis i sistemes feudals
Lliure mercat
Èmfasi en la innovació tècnica
Inversió en educació tècnica
Desenvolupament de la indústria mecànica
Desenvolupament de fàbriques tèxtils i tallers metal·lúrgics (1820-1840)
Acumulació de capital
Bases per a grans inversions en infraestructures industrials
fàbriques
vies fèrries
mines de carbó
Auge dels bancs comercials
Facilitació del finançament industrial
Nacionalisme econòmic
Víncul entre
progrés industrial
construcció d’una nació forta i unificada
Ex: Zollverein-1834
Revolució agrícola
Desfeudació (1780-1800)
Alemanya dominada per un sistema feudal
Camperols obligats a treballar per als senyors feudals
Reformes de Stein i Hardenberg-1807
Influx d'idees modernes
rotació de cultius
milloraven la fertilitat de la terra
mecanització-1820
trilladora mecànica
arada de metall
Reformes de Prússia
Junkers (aristòcrates terratinents)
grans extensions de terres
Nous mercats
Zollverein-1834
avenços més importants per als mercats alemanys
eliminació d'aranzels i barreres comercials
ampliació la demanda interna.
Urbanització i demanda interna
Augment de població
Leipzig
Hamburg
Essen
treballadors industrials
generació demanda sostinguda
Nous sectors productius
Producció tèxtil
Saxònia (Dresden)
Siderúrgia
regió del Ruhr
centre per a la producció de ferro i acer
Mercats internacionals
Comerç amb Europa
Exportació productes manufacturats
Ferro
Acer
Tèxtils
Amèrica i Asia-1850
Productes industrials i químiques
Ⅰ REV. INDUSTRIAL
Primeres fabriques
1784-Industria textil ( Cromford Textile Factory)
1796-Industria siderúrgica (Königshütte Eisenhütte)
Fonts d'energia
Energia hidráulica i eólica
Carbó
Revolució del transports
1807-Vaixells de vapor
1835-Ferrocarril
Primer Ferrocarril entre
Fürth
Nuremberg
Conseqüencies nous mitjans de transport
Conseqüència económica
Conseqüència social-1839
Línia ferroviària Leipzig-Dresden
Conseqüència politica
Conseqüència ambiental (1830-1850)
Desforestació per obtenir fusta
Contaminació atmosfèrica
Alteració dels ecosistemes locals
Conseqüència cultural
Reducció d'aïllament de comunitats rurals
Transformació de la percepció del temps i l’espai-1845
Viatges abans
Dies
Viatges ara
Hores
Fomentacó del turisme domèstic-1840
Berlín
Dresden
Munich
ⅠⅠ REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Noves indústries
1857-Indústria química
1880-Indústria elèctrica
Indústria siderúrgica
1856-Proces Bessemer
1865-Proces Siemens-Martin
1859-Industria petrolera
Avenços en transports i comunicacions
Transports
Combustió interna
1886-Karl Benz
1908-Producció en massa
Ford model T
Comunicacions
1876-Telefón
1890/1901-Radio
Noves fonts d'energia
Petroli
Electricitat
Noves formes de treball
1908-Fordisme
Henry Ford
Producció en cadena
Taylorisme
Frederick Taylor
Sist. organització científica
Grans empreses i la nova banca
Concentracions de grans empreses
Sectors:
Electricitat
1902-General Electric (GE)
Thomas Edison
Petroli
1870-Standard Oil
John D. Rockefeller
Siderúrgia
1892-Carnegie Steel Company
Andrew Carnegie
1811-Krupp
Friedrich Krupp
Automotriu
1903-Ford Motor Company
Henry Ford
Tecnologia i telecomunicacións
1847-Siemens
1911-IBM
Begudes
1886-Coca-Cola
John Stith Pemberton
Química
1802-DuPont
Éleuthère Irénée du Pont
Farmacs
1863-Bayer
Grans bancs
Deutsche Bank