Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

La diversitat d'essers vius - Coggle Diagram

- - - - Eucariotes, multicel·lulars
        
        organitzats en teixits.
        
        Simetría bilateral o radial.
        
        Emmagatzemen glucogen o greixos com a reserva energètica.
        
        Heteròtrofs per ingestió.
        
        Reproducció sexual.
        
        Tenen capacitat de desplaçament.
    - - Autòtrofs fotosintètics pluricel·lulars.
      - Classificació
        
        Div. Pteridófitos: Plantes vasculars sense llavors. Licopodis, equisets, falgueres.
        
        Div. Gimnospermes: Plantes amb llavors al descobert. Cicas, Ginkgo, coníferes.
        
        Div. Briòfits: Organització talofítica, sense autèntics òrgans. Molses i hepàtiques.
        
        Div. Angiospermes: Plantes amb llavors tancades en un fruit (amb flors).
    - - Eucariòtics heteròtrofs, la majoria sapròfits
        
        Formats per una massa de filaments (hifes) anomenada miceli. Les cèl·lules tenen paret cel·lular de quitina.
        
        Segreguen enzims digestius que digerixen matèria orgànica, i absorbixen el suc resultant.
        
        Tenen reproducció asexual per espores, i sexual per fusió d’hifes.
        
        Classificació
        
        Div. Zigomicets: Fongs descomponedors, viuen en el sòl o sobre matèria viva. Floridura del pa.
        
        Div. Ascomicets: Produïxen espores sexuals en l’interior de sacs anomenats asques (ascas en castellá). Múrgola, trufa.
        
        Div. Quitridiomicets: Aquàtics, amb espores mòbils per flagells.
        
        Div. Basidiomicets: Produïxen espores en estructures anomenats basidis (bolets). Boletus, Amanita.
    - - Eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, d’ambients humits. Autòtrofs o heteròtrofs.
      - 3 grups
        
        Algues (autòtrofes)
        
        Algues I
        
        Algues II
        
        Algues III
        
        Algues brunes: Pluricel·lulars de grans mides.
        
        Algues verdes: Unicel·lulars o pluricel·lulars. Possiblement siguen els avantpassats de les plantes terrestres.
        
        Euglenòfits: d’aigua dolça, unicel·lulars amb flagell, fotosintètics facultatius.
        
        Algues vermelles: Pluricel·lulars amb pigments rojos.
        
        Dinoflagelats: Aquàtics, amb dos flagells, alguns fabriquen toxines.
        
        Diatomees: Algues unicel·lulars amb closques silícies de formes simètriques.
        
        Protozous (heteròtrofs)
        
        Sarcodins: Per mitjà de pseudòpodes. Ameba
        
        Esporozous: Sense mitjans de locomoció. Paràsits.
        
        Flagel·lats: es desplacen per mitjà de flagells. Trypanosoma (malaltía de la son)
        
        Ciliats: Per cilis. Paramecium.
        
        Floridures (filamentosos, sapròfits o paràsits)
  - - - 2 grans grups
        
        Eubacteris
        
        Designa els procariotes clàssics o bacteris per diferenciar-los dels arqueobacteris
        
        Grups:
        
        Bacteris verds: Fotoautòtrofs, no generen oxigen.
        
        Proteobacteris: Alguns són patògens, com Legionella o Vibrio cholerae.
        
        Bacteris Gram-positius: Heteròtrofs. Lactobacillus (fabricació d’àcid làctic), Streptomyces (antibiòtics), Mycobacterium (tuberculosi), Clostridium (botulisme)
        
        Espiroquetes: Forma de llevataps. Treponema pallidum (sífilis)
        
        Clamidias: Paràsits intracel·lulars. Chlamydia (ETS)
        
        Cianobacteris: Fotosintètiqus, generen oxigen. Molts fixen el N atmosfèric.
        
        Arqueobacteris
        
        Organismes extremòfils, metabolismes poc habituals.
        
        Grups:
        
        Metanógens: En zones pantanoses o en tub digestiu d’animals.
        
        Termoacidòfils: En ambients àcids i molt calents (fonts termals sulfuroses)
        
        Halòfils: En aigües hipersalines.