Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
T15. CONCEPTES MÈDICS BÀSICS, POSICIO ANATOMICA ESTANDARD, DIRECCIONS…
T15. CONCEPTES MÈDICS BÀSICS
TERMINOLOGIA MÈDICA
DEFINICIONS IMPORTANTS I BÀSIQUES
EDAT
NEN/A
ENTRE 1 I 18 ANYS
ADULT/A
.>18
LACTANT
DE 4 SETMANES A 1 ANY
NADÓ O NOUNAT
DE 0 A 4 SETMANES
CLASSIFICACIÓ DEL PACIENT
PACIENT EN MORT CLÍNICA O APARENT, O MORT BIOLÒGICA O REAL
MORT CLÌNICA
S'ATURA L'OXIGENACIÓ FINS QUE EL CERVELL PATEIX LESION)S IRREVERSIBLES (DESEMBOCA A UNA
MORT BIOLÒGICA
)
NOMÉS EL PERSONAL MÈDIC (
METGES/SES)
PODEN CONFIRMAR LA MORT (
NO BOMBERS
)
PACIENT GREU
LESIONS MAJORS QUE PODEN
PODEN SUPOSAR UN RISC VITAL
POT SER
ESTABLE O INESTABLE
ESTABLE
NO ESTÀ COMPROMESA LA SUPERVIVÈNCIA PERÒ SI PODEN HAVER SEQÜELES SI EL TRACTAMENT NO ÉS CORRECTE
INESTALBE O CRÍTIC
NECESSITA ASSISTÈNCIA IMMEDIATA
SUPERVIVÈNCIA COMPROMÈSA
PACIENT LLEU
NO RISC VITAL
ANATOMIA I FISIOLOGIA
ANATOMIA
HUMANA
FORMA I ESTRUCTURA
DEL COS HUMÀ
ANATOMIA TOPOGRÀFICA
ANALITZA PER REGIONS EL COS HUMÀ
FISIOLOGIA
HUMANA
FUNCIONS
DELS DIFERENTS ÒRGANS I SISTEMES
EL COS HUMÀ
NIVELLS D'ORGANITZACIÓ
NIVELL TEIXIT
CONJUNT DE CÈL·LULES QUE COMPLEIXEN UNA MATEIXA FUNCIÓ
NIVELL D'ÒRGAN
CONJUNTS DE TEIXITS QUE JUNTS FAN UNA FUNCIÓ CONCRETA
NIVELL CEL·LULAR
CÈL·LULES
NIVELL D'APARELL O SISTEMES
ÒRGANS RELACIONATS ENTRE SI AMB FUNCIÓ COMÚ
SISTEMA CARDIOVASCULAR
TRANSPORT DE NUTRIENTS
ELIMINACIÓ
SUBSTÀNCIES DE
REBUIG
COR, VASOS SANGUINIS (ARTÈRIES, VENES I CAPIL·LARS) I SANG
REGULACIÓ
PRESSIÓ I FLUX SANGUINI
SISTEMA MUSCULOESQUELÈTIC
OSSOS, ARTICULACIONS, MÚSCULS, TENDONS I LLIGAMENTS
SOSTENIMENT I
MOVIMENT
DE L'ORGANISME
SISTEMA NERVIÓS
ENCÈFAL (CERVELL), MEDUL·LA ESPINAL I NERVIS PERIFÈRICS
CONTROL DE LES ACTIVITATS DEL COS HUMÀ
APARELL RESPIRATORI
INTERCANVI DE GASOS
APRORTA OXIGEN
ELIMINA DIOXID DE CARBONI
REGULA L'EQUILIBRI
ÀCID-BASE
FOSES NASALS, FARINGE, LARINGE, TRÀQUEA, BRONQUIS I PULMONS
APARELL URINARI
ELIMINACIÓ DELS PRODUCTES DE
REBUIG
DE LA SANG
REGULACIÓ DE L'EQUILIBR
I ELECTROLÍTIC I ÀCID- BASE
RONYONS, URÈTERS, URETRA I BUFETA URINÀRIA
APARELL DIGESTIU
CAPTACIÓ I ABSORCIÓ
D'ALIMENTS
ELIMINACIÓ
DE PRODUCTES DE REBUIG
BOCA, DENTS, GLÀNDULES SALIVALS, FARINGE, ESÒFAG, ESTÓMAC, INTESTÍ, FETGE, VESÍCULA BILIAR, PÀNCREES I APÈNDIX CECAL
SISTEMA ENDOCRÍ
ENCARREGAT LA
SECRECIÓ D'HORMONES
AL TORRENT SANGUINI
TIROIDE, PARATIROIDES, SUPRARENALS, PÀNCREES, TIM I HIPÒFISI
SISTEMA TEGUMENTARI
PROTECCIÓ
DEL COS
REGULACIÓ DE LA
TEMPERATURA
PELL, PÈL, GLÀNDULES SUDORÍPARES
APARELL REPODUCTOR
FEMENÍ
OVARIS, ÚTER, TROMPES DE FAL·LOPI, VAGINA I MAMELLES
SECRECIÓ D'HORMONES SEXUALS
MASCULÍ
TESTICLES, EPIDÍDIM, CONDUCTES EFERENTS I EJACULADORS, URETRA, VESÍCULES SEMINALS, PRÒSTATA I PENIS
SISTEMA IMMUNITARI
REPOSICIÓ DE LÍQUIDS I PROTEÏNES A LA SANG
PROTEGIR I DEFENSAR
MEDUL·LA ÒSSIA, TIM, GANGLIS LIMFÀTICS I MELSA
NIVELL QUÍMIC
ÀTOMS I MOLÈCULES
NIVELL D'ORGANISME
COORDINACIÓ DELS DIFERENTS SISTEMES I APARELLS
CARACTERÍSTIQUES DE L'ORGANISME
HOMEÒSTASI
PROCÉS DINÀMIC QUE BUSCA
L'EQUILIBRI
DELS PROCESSOS CORPORALS
COMPOSICIÓ QUÍMICA
CORPORAL
CARBONI (18.5%)
HIDROGEN (9.5%)
NITROGEN (3.2%)
OXIGEN (65%)
ALTRES
CALCI, POTASSI, CLOR, FÒSFOR, SODI, MAGNÈSI
CONTÉ UN 65% D'AIGUA
PROCESSOS VITALS BÀSICS
METABOLISME
CATABOLISME
TRENCAR MOLÈCULES
ANABOLISME
CONSTRUCCIÓ DE MOLÈCULES
TERMES TOPOGRÀFICS EN ANATOMIA
REGIONS DEL COS
REGIÓ TROÀCICA
COR, PULMONS, TRÀQUEA, BRONQUIS, ESÒFAG, TIM I CONDUCTE TORÀCIC
REGIÓ ABDOMINAL
ÒRGANS DE L'APARELL DIGESTIU, ÒRGANS DE L'APARELL GENITAL, MELSA I GLÀNDULES SUPRARENALS
ES DIVIDEIX EN
9 REGIONS
MESOGASTRI O ZONA UMBILICAL
FLANC EQUERRE
FLANC DRET
FOSA ILÍACA DRETA
HIPOCONDRI ESQUERRE
HIPOGASTRI
EPIGASTRI
FOSSA ILÍACA ESQUERRA
HIPOCONDRI DRET
ES DIVIDEIX EN
QUADRANTS
QUADRANT SUPERIOR ESQUERRA
MELSA, ESTÓMAC, AORTA, PÀNCREES, CÒLON TRANSVERS
QUADRANT INFERIOR DRET
CÒLON ASCENDENT, ARTÈRIA ILÍACA, CÒLON CEC, APÈNDIX
QUADRANT SUPERIOR DRET
APÈNDIX XIFOIDE, FETGE, VESÍCULA BILIAR, RONYÓ DRET, DUODÈ
QUADRANT INFERIOR ESQUERRA
CÒLON DESCENDENT I SIGMOIDES, BUFETA, SÍMFISIS DEL PUBIS
REGIÓ CERVICAL/ESPINAL
LARINGE, TRÀQUEA, ESÒFAG, TIROIDE, PARATIROIDES
EXTREMITATS
SUPERIORS
BRAÇOS, AVANTBRAÇOS I MANS
INFERIORS
CUIXES, CAMES I PEUS
REGIÓ CRANIAL
CERVELL
,
CEREBEL
, ÒRGANS DELS SENTITS (
ULLS, ORELLES, NAS I BOCA
), PARTS DE L'APARELL RESPIRATORI (
BOCA, NAS
) I DE L'APARELL DIGESTIU (
BOCA
)
CAVITATS CORPORALS
ESPAI DELIMITAT QUE PROTEGEIX, SEPARA I SUSTENTA ELS ÒRGANS INTERNS
ELS ÒRGANS VITALS ESTAN EN DUES GRANS CAVITATS
DORSAL
CRANIAL
ENCÈFAL, VASOS I NERVIS
ESPINAL / VERTEBRAL
COLUMNA VERTEBRAL I MEDUL·LA ESPINAL
VENTRAL
ABDOMINAL
(SOTA EL DIAFRAGMA)
ESTÓMAC, FETGE, MELSA, PÀNCREES I INTESTINS
PELVIANA
(PART INFERIOR DE L'ABDOMEN)
PART DE L'
INTESTÍ GROS
I
ÒRGANS DE REPRODUCCIÓ
TORÀCICA
(PART SUPERIOR DEL DIAFRAGMA)
PLEURALS ESQUERRA I DRETA
(RECOBREIXEN ELS PULMONS) DIVIDIDES PEL
MEDIASTÍ
(UNA MEMBRANA CENTRAL) I LA
PERICÀRDICA
(PROTEGEIX EL COR)
DIRECCIONS ANATÒMIQUES
POSICIONAR UNA PART DEL COS RESPECTE A UN ALTRE
CRANIAL, SUPERIOR O CEFÀLICA
ZONA SUPERIOR D'UN PUNT
TÒRAX ÉS SUPERIOR A L'ABDOMEN
CAUDAL O INFERIOR
ZONA INFERIOR D'UN PUNT
CAMES SÓN
INFERIORS
A L'ABDOMEN
SUPERFICIAL O PERIFÈRICA
MÉS EXTERIOR
PELL ÉS SUPERFICIAL RESPECTE A LES COSTELLES
PROFUNDA O CENTRAL
MÉS INTERNA
LATERAL
(ESQUERRA O DRETA)
ALLUNYAT DE LA LÍNIA MITJANA DEL COS
ORELLES
MEDIAL
PROPER A LA LÍNEA MITJANA (COS, ORGAN O CAVITAT)
COR RESPECTE ALS PULMONS
PROXIMAL
MÉS PROXIM AL TRONC
GENOLL ÉS PROXIMAL EN RELACIÓ AL PEU
DISTAL
MÉS ALLUNYADA LA TRONC
CANELL ÉS DISTAL RESPECTE A L'ESPATLLA
ANTERIOR O VENTRAL
PART FRONTAL DEL COS
ROTULA
POSTERIOR O DORSAL
PART DEL DARRERA DEL COS
CLATELL
HOMOLATERAL
DOS ELEMENTS QUE ES TROBEN AL MATEIX COSTAT
CONTRALATERAL
DOS ELEMENTS QUE ES TROBEN EN COSTATS OPOSATS
PLANS I EIXOS ANATÒMICS
A PARTIR DE LA POSICIÓ ANATÒMICA ESTÀNDARD ENS PERMET LOCALITZAR ÒRGANS
PLA
ANATÒMIC
SUPERFÍCIE IMAGINÀRIA QUE TRAVESSA EL COS
PLA HORITZONTAL O TRANSVERSAL
DIVIDEIX EN:
INFERIOR
1 more item...
SUPERIOR
1 more item...
PLA SAGITAL
(MEITAT IGUAL) I
PARASAGITAL
(MEITATS DIFERENTS)
DIVIDEIX EN:
ESQUERRA
1 more item...
DRETA
1 more item...
PLA FRONTAL O CORONAL
DIVIDEIX EN:
ANTERIOR / VENTRAL
1 more item...
POSTERIOR / DORSAL
1 more item...
EIX
ANATÒMIC
ÉS PERPENDICULAR AL PLA ANATÒMIC I COMPARTEIX DOS PLANS
EIX ESQUERRA/DRETA
TRAVESSA LA CINTURA D'UN CANTÓ A L'ALTRE
EIX ANTEROPOSTERIOR / DORSO VENTRAL
VA DE DAVANT AL DARRERA
EIX CRANIOCAUDAL
VA DEL CAP ALS PEUS
POSICIONS ANATÒMIQUES
POSICIÓ ANATÒMICA ESTÀNDARD
CAP I ULLS MIRANT ENDAVANT
EXTREMITATS SUPERIORS AMB PALMELLS ENDAVANT I POLZES CAP A FORA
PEUS PARAL·LELS I JUNTS
PERSONA DRETA
POSICIÓ ANATÒMICA
ERECTA O EN BIPEDESTACIÓ
PERSONA
DRETA
POSICIÓ ANATÒMICA
DECÚBIT SUPÍ
ESQUENA A TERRA
S
UPÍ-E
S
QUENA
POSICIÓ ANATÒMICA
DECÚBIT PRONO
PANXA A TERRA (EN CREMADES O OBJECTES CLAVATS A L'ESQUENA)
P
RONO-
P
ÀNXA
POSICIÓ ANATÒMICA
DECÚBIT LATERAL
UN COSTAT A TERRA (EMBARASSADES LATERAL ESQUERRA)
POSICIÓ ANATÒMICA
SEMIPRONA O SIMS
ENTRE LATERAL I PRONO (
COM EN MAL DE PANXA)
POSICIÓ ANATÒMICA
SEMIASSEGUDA O DE FOWLER
DECÚBIT SUPÍ A
45º
(INSUFICIENCIA PULMONAR)
POSICIÓ ANATÒMICA
SEMIFOWLER
DECÚBIT SUPÍ A
30º
POSICIÓ ANATÒMICA
TRENDELENBURG
DECÚBIT SUPÍ EN SUPERFÍCIE PLANA
I EXTREMITATS INFERIORS MÉS ALTES
QUE EL CAP (HIPOTENCIÓ / ANTIXOC)
POSICIÓ ANATÒMICA
TRENDELENBURG INVERTIT
DECÚBIT SUPÍ EN SUPERFÍCIE PLANA
I EXTREMITATS INFERIORS MÉS BAIXES
QUE EL CAP (TRAUMATISMES CRANIOENCEFÀLICS O HIPERTENSIÓ INTRACRANIAL)
POSICIÓ ANATÒMICA
FETAL
DECÚBIT LATERAL AMB
COLUMNA FLEXIONADA ENDAVANT I GENOLLS FLEXIONATS
POSICIÓ ANATÒMICA
GINECOLÒGICA
MOVIMENTS ARTICULARS
ROTACIÓ LATERAL O EXTERNA
MOVIMENT ROTATORI QUE S'ALLUNYA DE LA LÍNIA MITJANA DEL COS
ROTACIÓ MEDIAL O INTERNA
MOVIMENT ROTATORI QUE S'APROPA A LA LÍNIA MITJANA DEL COS
FLEXIÓ
MOVIMENT EN DOBLEGAR UNA PART DEL COS
EXTENSIÓ
MOVIMENT EN ESTRIAR UNA PART DEL COS
ABDUCCIÓ
MOVIMENT LATERAL SEPARANT-SE DE LA LÍNIA MITJANA DEL COS
ADDUCCIÓ
MOVIMENT LATERAL EN DIRECCIÓ A LA LÍNIA MITJANA DEL COS
PRONACIÓ MA
SUPINACIÓ MÀ
ROTACIÓ DE L'AVANTBRAÇ AMB EL PALMAR CAP A DALT
APARELL RESPIRATORI
FUNCIÓ
CAPTAR I TRANSPORTAR
OXIGEN
A LES CÈL·LULES I EXPULSAR EL
DIÒXID DE CARBONI
ANATOMIA
DE L'APARELL RESPIRATORI
ESTRUCTURES CONDUCTORES
(VIES RESPIRATÒRIES)
FARINGE
EPIGLOTIS
EVITA ENTRADA D'ALIMENTS A LA LARINGE
FUNCIÓ
PERMET ENTRADA D'ALIMENTS A L'ESÒFAG I AIRE ALS PULMONS
UNS 14 cm DES DE LA BASE DEL CRANI FINS A L'ESÒFAG
LARINGE
CONTE LA
GLOTIS
(ON HI HA LES CORDES VOCALS)
ÒRGAN DE LA FONACIÓ
FUNCIÓ
DEIXAR PASSAR L'AIRE CAP A LA TRÀQUEA
CONNECTA LA FARINGE AMB LA TRÀQUEA
BOCA
CONNECTA AMB LA FARINGE
ENTRADA D'AIRE
DIRECTE
SENSE HUMITEJAR, ESCALFAR NI FILTRAR
FOSSES NASALS
DUES CAVITATS SOBRE LA BOCA
FUNCIÓ
HUMITEJAR, ESCALFAR I FILTRAR
L'AIRE I ELIMINAR PARTÍCULES A TRAVES DE LA
MUCOSA
CONNECTEN AMB LA FARINGE
TRÀQUEA
DAVANT L'ESÒFAG
FUNCIÓ
IMPEDIR EL PAS DE
PARTÍCULES
A TRAVES DE
MUCOSA
UNS 12 cm I 2 cm DE DIÀMETRE
BRONQUIS
DOS CONDUCTES QUE ES BIFURQUEN I PENETREN ALS PULMONS ON ES RAMIFIQUEN
ESTRUCTURES D'INTERCANVI
(INTERCANVI DE GASOS)
PULMONS
FORMATS PER:
BRONQUÍOLS
RAMIFICACIONS
DELS BRONQUIS QUE FINALITZEN EN ELS
SÀCULS PULMONARS
QUE ESTAN FORMATS PER AGRUPACIONS D
'ALVÈOLS PULMONARS
ALVÈOLS PULMONARS
EN ELS
CAPIL·LARS
SANGUINIS DELS ALVÈOLS ÉS ON ES PRODUEIX L
'INTERCANVI DE GASOS
NI HA 300 MILIONS PER PULMÓ
CONSTITUÏT
PER:
FOSSES NASALS, FARINGE, LARINGE, TRÀQUEA, BRONQUIS I PULMONS
FISIOLOGIA
DE L'APARELL RESPIRATORI
HI HA DOS TIPUS DE RESPIRACIÓ
RESPIRACIÓ INTERNA (TISSULAR)
ÉS L'INTERCANVI DE GASOS ENTRE LA SANG I LES CÈL·LULES
RESPIRACIÓ EXTERNA (PULMONAR)
ÉS L'INTERCANVI DE GASOS ENTRE LA SANG I ELS ALVÈOLS PULMONARS
INSPIRACIÓ
ENTRADA
OXIGEN
EL
DIAFRAGMA ES CONTRAU
I S'EXPANDEIXEN ELS PULMONS. ALHORA LA
CAIXA TORÀCICA S'EXPANDEIX
EXPIRACIÓ
SORTIDA DE
DIÒXID DE CARBONI
EL
DIAFRAGMA ES RELAXA
I ES COMPRIMEIXEN ELS PULMONS. ALHORA LA
CAIXA TORÀCICA ES CONTRAU
FENOMEN
INVOLUNTARI
EL
SISTEMA NERVIÓS ACTIVA
LA RESPIRACIÓ EN FUNCIÓ DELS NIVELLS DE
DIÒXID DE CARBONI EN LA SANG
SISTEMA CARDIOVASCULAR
CONSTIUÏT PER
VASOS SANGUINIS
FUNCIÓ
DISTRIBUIR
LA SANG EN UN
CIRCUIT TANCAT
ARTÈRIES
DEL COR ALS ÒRGANS
PRESSIÓ ELEVADA
JA QUE ÉS IMPULSADA PEL VENTRICLE
A MÉS DISTÀNCIA MENYS DIÀMETRE FIS A CONVERTIR-SE EN
ARTERIOLES
LA SEVA MUSCULATURA POT
DILATAR-SE
VASODILATACIÓ
CONTRAURE'S
VASOCONSTRICCIÓ
LES MÉS IMPORTANTS SÓN
ARTÈRIA SUBCLÀVIA
ARTÈRIA AXILAR
ARTÈRIES CORONÀRIES
ARTERIA MESÈNTRICA
ARTÈRIA ILÍACA
ARTÈRIA FEMORAL
ARTÈRIA TIBIAL POSTERIOR
ARTÈRIA TIBIAL ANTERIOR
ARTÈRIA CUBITAL
ARTÈRIA RADIAL
ARTERIA RENAL
ARTÈRIA HEPÀTICA
ARTÈRIA BROQUIAL
ARTÈRIA CROSSA AÒRTICA
ARTÈRIA CARÒTIDA
VENES
LES
VÈNULES
SÓN ELS VASOS MÉS PRIMS
SÓN
MÉS PRIMES
QUE LES ARTÈRIES
ADAPTEN EL DIÀMETRE EN FUNCIÓ DEL CABAL
DELS ÒRGANS AL COR
LES MÉS IMPORTANTS SÓN
VENA JUGULAR
VENA FEMORAL
VENA ILÍACA
CAVA INFERIOR
VENA SAFENA
CAVA SUPERIOR
COR
SIUTAT
EN EL
TÒRAX
, ENTRE ELS
PULMONS
I PROTEGIT PER L
'ESTÈRNUM I LA COLUMNA
. SOBRE EL
DIAFRAGMA
FUNCIÓ
BOMBEJA
LA SANG DONAN-LI PRESSIÓ
BATEC CARDÍAC
MOVIMENT INVOLUNTARI GENERAT PEL
NÒDUL SINUSAL
DOS MOVIMENTS
SÍSTOLE
EL COR ES
CONTRAU
I BOMBA LA SANG A LES ARTÈRIES
DIÀSTOLE
EL COR ES
DILATA
AFAVORINT L'ENTRADA DE SANG DE LES VENES
PER ADAPTAR-LO A LES NECESSITATS DE L'ORGANISME EL POT:
ACCELERAR
SISTEMA
SIMPÀTIC
RALENTIR
SISTEMA
PARASIMPÀTIC
TÉ
4 CAVITATS
DRETA
AURÍCULA
REP LA SANG RICA EN
DIÒXID DE CARBONI
A TRAVÉS DE LA
VENA CAVA
VENTRICLE
S'ENVIA LA SANG AMB
DIÒXID DE CARBONI
ALS
PULMONS
A TRAVÉS DE L
'ARTÈRIA PULMONAR
ESQUERRA
AURÍCULA
REP LA SANG RICA EN
OXIGEN
A TRAVÉS DE LA
VENA PULMONAR
VENTRICLE
S'ENVIA LA SANG AMB
OXIGEN
A
L'ORGANISME
A TRAVÉS DE L
'ARTÈRIA AORTA
SANG
LÍQUID ESPÈS VERMELL
FORMAT PER
LEUCÒCITS
(GLÒBULS BLANCS)
PROTEGEIXEN
L'ORGANISME D'INFECCIONS
ERITRÒCITS
(GLÒBULS VERMELLS)
ERIC EL ROJO
PORTEN
L'HEMOGLOBINA
PROTEÏNA QUE
CAPTA LES MOLÈCULES D'OXIGEN
ALS PULMONS
TROMBÒCITS
(PLAQUETES)
INICIEN EL COÀGUL
PLASMA
SOLUCIÓ VISCOSA GROGA AMB UN 92% D'AIGUA
FUNCIÓ
TRANSPORTAR
OXIGEN I NUTRIENTS
ALS ÒRGANS I ELIMINAR ELS RESIDUS
CIRCULACIÓ SANGUÍNIA
2 CIRCUITS
CIRCULACIÓ MAJOR (CIRCUIT GENERAL)
LA SANG
TRANSPORTA NUTRIENTS I OXIGEN
A LES CÈL·LULES
CIRCULACIÓ
COR-COS
RECULL ELS RESIDUS I DIÒXID DE CARBONI
CIRCULACIÓ MENOR (CIRCUIT PULMONAR)
ES PRODUEIX
L'HEMATÒSI
PROCÉS EN QUÈ ELS PULMONS
ABSORBEIXEN L'OXIGEN I EXPULSEN EL DIÒXID DE CARBONI
CIRCULACIÓ
COR-PULMONS
APARELL LOCOMOTOR
ES DIVIDEIX EN 2 SISTEMES
SISTEMA MUSCULAR
ANATOMIA DEL SISTEMA MUSCULAR
COMPOST PER MÉS DE 600 MÚSCULS
ES DIVIDEIXEN EN 3 TIUPS
MÚSCUL LLIS
EN PARETS D'
ÒRGANS BUITS
(
ESTÓMAC INTESTINS
)
ESTAN CONTROLATS PEL
SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM
(MOVIMENTS INVOLUNTARIS)
MÚSCUL ESQUELÈTIC
(MOVIMENTS VOLUNTARIS)
S'UNEIXEN ALS OSSOS MITJANÇANT
TENDONS
FORMAT PER 3 CAPES
3 more items...
MÚSCUL CARDÍAC
ÉS ESTRIAT I INVOLUNTARI
FORMA EL
COR
MIOCARDI
1 more item...
RESPONSABLE DE LA
CONTRACCIÓ RÍTMICA
MOLT
RESISTENT
JA QUE TÉ MOLTES
MITOCÒNDRIES
ELS MÚSCULS ES PODEN
CLASSIFICAR
DE DIFERENTS FORMES
EN FUNCIÓ DE
L'ACCIÓ EN GRUP
ANTAGONISTES
AQUELLS QUE ES RELAXEN I S'ALLARGUEN PER FER EL MOVIMENT
TREBALLEN EN DIRECCIÓ OPOSADA A L'AGONISTA
CONTROLEN EL MOVIMENT DE L'ARTICULACIÓ
EN L'EXEMPLE ANTERIOR L'ANTAGONISTA SERIA EL TRÍCEPS BRAQUIAL
S'ALLARGA I ES RELAXA PERQUÈ EL BICEPS AIXEQUI EL PES
1 more item...
AGONISTES
ES
CONTRAUEN
PER PRODUIR EL MOVIMENT DESITJAT
SON ES PRINCIPALS MÚSCULS QUE
GENEREN LA FORÇA
PER FER L'ACCIÓ
EN UNA FLEXIÓ DE BÍCEPS, EL BÍCEPS BRAQUIAL SERÀ EL MÚSCUL AGONISTA
ÉS EL QUE ES CONTRAU PER AIXECAR PES
1 more item...
SINÈRGICS
IMMOBILITZEN LES ARICULACIONS VEÏNES
S'ANOMENEN
ESTABILITZADORS
1 more item...
SEGONS LA
FORMA I LA DISPOSICIÓ
MULTIPENNIFORMES
LES FIBRES SURTEN, A LA VEGADA, DE TENDONS DIFERENTS
DELTOIDES
1 more item...
BIPENNIFORMES
FORMA DE PLOMA/NEIXEN DEL CENTRE DEL TENDÓ
RECTE FEMORAL
1 more item...
DIGÀSTRICS
AMB DOS VENTRES MUSCULARS UNITS PER UN COS FIBRÓS INTERMEDI
UNIPENNIFORMES
FORMA DE MITJA PLOMA/NEIXEN DEL LATERAL D'UN TENDÓ
EXTENSOR DELS DITS DEL PEU
1 more item...
POLIGÀSTRICS
DIVERSOS VENTRES MUSCULARS RECOBERTS PER UNA FÀSCIA
RECTES DE L'ABDOMEN
1 more item...
FUSIFORMES O ALLARGATS
ESTRETS ALS EXTREMS
BÍCEPS O TRÍCEPS
1 more item...
BÍCEPS
UN EXTREM DINS L'OS
AMPLES
DORSAL
TRÍCEPS
UN EXTREM S'INSEREIX DINS L'OS I L'ALTRE ES DIVIDEIX EN TRES A L'INSERIR-SE A L'OS
TRÍCEPS BRAQUIAL
1 more item...
CURTS
FACIALS I CRANIALS
QUÀDRICEPS
IGUAL QUE ELS ALTRES DOS PER O AMB QUATRE TENDONS INVERTITS
QUÀDRICEPS FEMORAL
1 more item...
PLANS
PECTORALS
EN FUNCIÓ DE LA SEVA
LOCALITZACIÓ
SUPERFICIALS
PROFUNDS
SEGONS
POSSIBILITAT DE MOVIMENT
PRONADOR
GIRA CAP A L'INTERIOR EN L'EIX VERTICAL
SUPINADOR
GIRA CAP A L'EXTERIOR EN L'EIX VERTICAL
ABDUCTOR
MOVIMENT LATERAL
SEPARANT-SE
DE LA LÍNIA MITJANA DEL COS
ADDUCTOR
MOVIMENT LATERAL
APROPANT-SE
A LA LÍNIA MITJANA DEL COS
EXTENSOR
ESTÉN
UN MEMBRE A TRAVÉS D'UNA ARTICULACIÓ
FLEXOR
FLEXIONA
UN MEMBRE A TRAVÉS D'UNA ARTICULACIÓ
CARACTERÍSTIQUES DELS MÚSCULS
EXTENSIBILITAT
ELASTICITAT
EXCITABILITAT
RECEPCIÓ I RESPOSTA A ESTÍMULS NERVIOSOS A TRAVÉS DELS NERVIS MOTORS
IRRITABILITAT
EL MÚSCUL RESPON A UN ESTÍMUL
CONTRACTILITAT
ES POT CONTRAURE
SISTEMA ESQUELÈTIC
ANATOMIA DEL SISTEMA ESQUELÈTIC
ES DIVIDEIX EN DOS PARTS
ESQUELET APENDICULAR
EXTREMITATS
FUNCIÓ
MOVIMENT I SUPORT
ESQUELET AXIAL O CENTRAL
CRANI, COLUMNA I CAIXA TORÀCICA
FUNCIÓ
SUPORT I PROTECCIÓ
D'ÒRGANS
L'ESQUELET HUMÀ ADULT TÉ
206 OSSOS
CAIXA TORÀCICA
25 OSSOS
12 PARELLS DE COSTELLES
1 ESTÈRNUM
COLUMNA VERTEBRAL
26 OSSOS
ES DIVIDEIXEN EN 3 SEGMENTS
DORSAL
12
VÈRTEBRES (D1-D12)
1 more item...
CERVICAL
7
VÈRTEBRES (C1-C7)
1 more item...
LUMBAR
5
VÈRTEBRES
1 more item...
1 SACRE
1 CÒCCIX
EXTREMITATS SUPERIORS
64 OSSOS
(MANS INCLOSES)
AVANTBRAÇ
CÚBIT, RADI I CARP
BRAÇ
HÚMER
MÀ
5 METACARPIANS
5 DITS AMB 3 FALANGES
(EXCEPTE EL POLZE 2)
ESPATLLA
ESCÀPULA O OMÒPLAT
CRANI
29 OSSOS
ELS MÉS IMPORTANTS SÓN:
2 PARIETALS
2 TEMPORALS
1 OCCIPITAL
1 FRONTAL
PART DE LA CARA
2 ZIGOMÀTICS
1 more item...
2 MAXIL·LARS SUPERIORS
1 more item...
1 MAXIL·LAR INFERIOR
1 more item...
EXTREMITATS INFERIORS
62 OSSOS
(PEUS INCLOSOS)
PELVIS
2 COXALS
FORMATS PER LA FUSIÓ DE 3 OSSOS
1 more item...
EXTREMITATS INFERIORS
DIVIDIDA EN:
TARS
1 more item...
CAMA
3 more items...
PEU
2 more items...
CUIXA
1 more item...
FORMAT PER
MÚSCULS
TEIXITS QUE ES CONTRAUEN I RELAXEN
CAUSEN EL MOVIMENT
ARTICULACIONS
ZONES DE
CONNEXIÓ
ENTRE
2 O MÉS
OSSOS
FORMADES PER
MENISC
LLIGAMENTS
CÀPSULA SINOVIAL
LUBRICA I NODREIX EL CARTÍLAG
CARES CARTILAGINOSES
DELS OSSOS
TENDONS
TEIXITS QUE
CONNECTEN ELS MÚSCULS AMB ELS OSSOS
OSSOS
ESTRUCTURA BÀSICA
DÓNA SUPORT
PERMET ELS MOVIMENTS
LLIGAMENTS
TEIXITS QUE
CONNECTEN ELS OSSOS ENTRE SI
DONEN
ESTABILITAT
A LES ARTICULACIONS
FUNCIONS PRINCIPALS
PROTEGEIX
ELS ÒRGANS INTERNS
SUBSENTA
EL COS
EXECUTA EL MOVIMENT
FISIOLOGIA DE L'APARELL LOCOMOTOR
ENS PERMET EL MOVIMENT
INCLOU ELS SEGÜENTS
PROCESSOS
NUTRICIÓ ÒSSIA
COM CALCI I VITAMINA D
EQUILIBRI
EL SISTEMA VESTIBULAR DE L'OÏDA INTERNA
REGENERACIÓ TISSULAR
DESPRÉS D'UNA LESIÓ EL COS COMENÇA UN PROCÉS DE RECUPERACIÓ
MOVIMENT ARTICULAR
GRÀCIES A L'ARTICULACIÓ ENTRE DOS O MÉS OSSOS
LUBRICADES PEL LÍQUID SINOVIAL
CONTRACCIÓ MUSCULAR
GRÀCIES A L'ALLIBERACIÓ D'ENERGIA QUÍMICA
SISTEMA NERVIÓS
FORMAT PER
CENTENARS DE MILIONS DE
CÈL·LULES NERVIOSES
FUNCIONS
REGULA LES FUNCIONS VITALS DE L'ORGANISME
CONTROLAR ELS
ACTES VOLUNTARIS
(
CAMINAR
),
INVOLUNTARIS
(
BATEC DEL COR)
I DE
REFLEXOS DE L'ORGANISME
ANATOMIA DEL SISTEMA NERVIÓS
ESTRUCTURA ANATÒMICA DEL SISTEMA NERVIÓS
SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (SNC)
RECOBERT PER
MENINGES
SÓN 3 CAPES PROTECTORES (DE DINS A FORA)
ARACNOIDES
PIAMÀTER
DURAMÀTER
LIQUID CEFALORRAQUIDI (LCR)
UBICAT ENTRE L'ARACNOIDE I LA PIAMÀTER
PROTEGEIX I NODREIX
LES CÈL·LULES DEL SNC I LES
DEPURA
FORMAT PER
MEDUL·LA ESPINAL
CONTÉ
REFLEXOS INCORPORATS
RESPOSTES AUTOMÀTIQUES ALS ESTÍMULS
1 more item...
FUNCIONS
TRANSMETRE LES
SENYALS NERVIOSES DEL CERVELL AL COS
CONTROLAR LES FUNCIONS BÀSIQUES
CONTROLAR LES
RESPOSTES REFLEXES
EL
LÍQUID CEFALORRAQUID
I (LCR)
PROTEGEIX
LA MEDUL·LA
UBICADA
CANAL VERTEBRAL
DES DE LA
BASE DEL BULB RAQUIDI
FINS A LA VÈRTEBRA LUMBAR 2
. DES D'AQUÍ SURT EL
FILUM TERMINALE
FINS A LA BASE DEL
CÒCCIX
. S'ANOMENA
CUA DE CAVALL
1 more item...
FORMADA PER TEIXITS I ESTRUCTURES
NERVIS ESPINALS
31 PARELLS DE NERVIS
5 more items...
CADASCUN CONTROLA UNA ZONA MOLT ESPECÍFICA (
DERMATOMA
)
1 more item...
CONNECTEN
AMB ELS
NERVIS PERIFÈRICS
PER CONTROLAR MOVIMENT I FUNCIONS CORPORALS
1 more item...
MIELINA
AILLANT
DELS AXONS
1 more item...
ARRELS NERVIOSES
EXTENSIONS NERVI
S ESPINALS PART SUPERIOR I INFERIOR DE LA MEDUL·LA
1 more item...
CONNECTEN AMB ELS NERVIS PERIFÈRICS
1 more item...
CORDÓ NERVIÓS
COMPONENT
PRINCIPAL
DE LA MEDUL·LA
1 more item...
TEIXIT CONNECTIU
MATERIAL PROTECTOR
DE LA MEDUL·LA ESPINAL
1 more item...
ENCÈFAL
DIENCÈFAL
HIPOTÀLEM
SITUAT
SOTA EL TÀLEM
1 more item...
FUNCIONS
3 more items...
TÀLEM
SITUAT
ENTRE ELS HEMISFERIS
CEREBRALS
1 more item...
SI PRODUEIXEN LES
RESPOSTES EMOCIONALS
1 more item...
CEREBEL
DIVIDIT PER
DOS HEMISFERIS
UNITS PER LA PART CENTRAL (
VERMIS
)
PART
POSTERIOR
DEL CERVELL
FUNCIONS
MANTENIR LA
POSTURA I EQUILIBRI
1 more item...
COORDINAR ELS
MOVIMENTS VOLUNTARIS
1 more item...
CALCULAR EL TEMPS NECESSARI PER FER ELS
MOVIMENTS
(ACCELERAR I FRENAR)
1 more item...
TRONC DE L'ENCÈFAL
BULB RAQUIDI
CENTRE DE LES
FUNCIONS VEGETATIVES
1 more item...
CENTRE NEURONAL DE LA
RESPIRACIÓ I RITME CARDÍAC
1 more item...
PROTUBERÀNCIA
ENLLAÇ NEURONAL ENTRE EL BULB RAQUIDI I EL CERVELL
1 more item...
MESENCÈFAL
FUNCIÓ
1 more item...
CERVELL
ES DIVIDEIX EN 2 HEMISFERIS
UNITS PEL CENTRE AMB UN COS CALLÓS
1 more item...
PART SUPERFICIAL RECOBERTA PER UNA
ESFORÇA CEREBRAL O CÓRTEX
1 more item...
CADA HEMISFERI ES DIVIDEIX EN
4 LÒBULS
LÒBUL TEMPORAL
1 more item...
LÒBUL PARIETAL
1 more item...
LÒBUL OCCIPITAL
1 more item...
LÒBUL FRONTAL
1 more item...
SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC (SNP)
FORMAT PER
NERVIS
CONNECTEN EL SNC AMB DIFERENTS PARTS DEL COS
CONSTITUÏTS PER
FEIXOS D'AXONS NEURONALS LLARGS
QUE PERMETEN EL PAS
D'ESTÍMULS
ELÈCTRICS DEL
SNC ALS ÒRGANS
I A L'INREVÉS
ES CLASSIFIQUEN SEGONS
PER LA SEVA FUNCIÓ
NERVIS SENSITIUS
1 more item...
NERVIS MOTORS
1 more item...
NERVIS MIXTOS
1 more item...
ON ES DISTRIBUEIXEN
NERVIS ESPINALS
4 more items...
NERVIS CRANIALS
3 more items...
COORDINEN ELS SEUS ACTES
NERVIS DEL SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC (VOLUNTARIS
)
1 more item...
NERVIS DEL SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU/AUTÒNOM (INVOLUNTARIS)
1 more item...
LA
NEURONA
SÓN
CÈL·LULES
ESPECIALITZADES EN LA
FORMACIÓ I PROPAGACIÓ D'IMPULSOS NERVIOSOS
MOLT
SENSIBLES
A LA
MANCA D'OXIGEN
SI S
'INTERROMP L'APORTACIÓ DE SANG
AL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL (
SNC
) DURANT 3-5' POT TENIR
LESIONS IRREVERSIBLES
ESTRUCTURA
COS NEURONAL O SOMA
ÉS ON HI HA EL
NUCLI
CEL·LULAR
DENDRITES
RAMIFICACIONS
QUE
CAPTEN ELS ESTÍMULS
I ELS TRANSMETEN A LA RESTA DE LA NEURONA
AXÓ
PROLONGACIÓ
DE NEURONA ON ES
TRANSMET L'IMPULS ELÈCTRIC
COBERTA D'UNA SUBSTÀNCIA LIPOPROTEICA
(BEINA DE MIELINA
)
AUGMENTA LA VELOCITAT
DE TRANSMISSIÓ
BOTONS TERMINALS
ES TROBEN A LA PART
FINAL DE L'AXÓ
S'ENCARREGUEN DE
TRASPASSAR L'IMPULS CAP A DENDRITES
D'ALTES NEURONES
SINAPSI
CONNEXIÓ ENTRE NEURONES
(ENTRE EL BOTÓ TERMINAL I LA DENDRITA)
EN UN TALL TRANSVERSAL DEL CERVELL O MEDUL·LA PODEM OBSERVAR 3 ESTRUCTURES DIFERENTS
SUBSTÀNCIA BLANCA
AGLOMERACIÓ D'AXONS
SUBSTÀNCIA GRIS
AGLOMERACIÓ DE
COSSOS NEURONALS
FORMACIÓ RETICULAR
MESCLA
DE LES DUES SUBSTÀNCIES AMB MÚLTIPLES
SINAPSIS
S'ENCARREGA DE
CONTROLAR LA VIGÍLIA I LA SON
1 more item...
COORDINAR FUNCIONS VEGETATIVES O AUTÒNOMES
1 more item...
CONTROL DE LA POSICIÓ CORPORAL I ACTIVITAT HORMONAL
1 more item...
CONTROL DE LES EMOCIONS I RITME BIOLÒGIC
1 more item...
FISIOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS
EL SISTEMA NERVIÓS EN L'ÀMBIT FUNCIONAL EL DIFERENCIEM EN DOS SISTEMES
SISTEMA NERVIÓS VEGETATIU O AUTÒNOM (SNV)
CONTROLA LES
FUNCIONS INVOLUNTÀRIES
RESPIRACIÓ
DIFERENCIEM
SNV PARASIMPÀTIC
S'ENCARREGA DE
FRENAR
EL SISTEMA
SEROTONINA
SNV SIMPÀTIC
S'ENCARREGA
D'ACCELERAR
EL SISTEMA (ESTRÈS O PERILL)
ADRENALINA
SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC (SNS)
CONTROLA LES
FUNCIONS VOLUNTÀRIES
DONAR LA MÀ
FUNCIONS BÀSIQUES
INTEGRAR
ELS SENYALS REBUTS I VALORAR SI S'HA DE PRENDRE ALGUNA DECISIÓ
REBRE
SENYALS QUÍMICS I ELÈCTRICS
COMUNICAR/ENVIAR
L'INFORMACIÓ A LES CÈL·LULES DIANA
