Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

1.1 Recerca i tractament de la información - Coggle Diagram

- - - - fonts d’informació que poden ajudar a formar-se GRUPS D´ÀMBIT DE TREBALL CORRECTES FARA FALTE AJUDA PREVIA COM SON
        
        Aquest son alguns exemples
        
        • Entitats empresarials i gremis: grups d’empreses que vetllen pels interessos comuns i per l’optimització de recursos.
        
        • Organismes d’iniciativa empresarial: entitats que ofereixen coneixement, formació i ajuts, entre d’altres.
        
        • Clústers: grups d’empreses i institucions d’un mateix territori i entorn a un mateix àmbit que comparteixen característiques i es complementen.
        
        • Portals estadístics: portals públics o privats que ofereixen dades i estudis sobre els diferents àmbits empresarials.
        
        • Les trobades amb persones expertes han d’estar prèviament treballades, amb preguntes pensades per descriure l’àmbit però també per identificar el problema o problemes més rellevants que ha d’encarar el sector.
  - - - RECALCAR !!!
        
        De res serveix tenir idees si no són validades abans d’aterrar-les. Cal identificar a quins problemes i necessitats han de donar resposta.
    - - problema preguntes importants
        
        • Quin és exactament el problema?: aquesta pregunta ha de permetre detallar el problema, fugint d’un problema genèric.
        
        • Aquest problema afecta un nombre considerable de persones i/o empreses?: és important que el problema afecti un nombre considerable de persones i/o empreses; del contrari, no sortirà a compte posar en marxa un producte o servei nou.
        
        • Podem aconseguir informació per comprendre’l i analitzar-lo adequadament?: cal poder obtenir la informació de manera senzilla.
        
        • La competència dóna solució a aquest problema?: cal saber si algú ja ha intentat resoldre’l sense èxit per analitzar com i què ha s’fet.
        
        • Aquest problema ens motiva?: si és un problema motivador, la persona que desenvolupi la idea podrà oferir el millor de si mateixa.
        
        • És realista resoldre nosaltres aquest problema?: cal que sigui factible resoldre el problema per no generar frustració.
  - - - Brainstorming: Generación libre de ideas sin juicio previo, fomentado la interacción grupal.
      - 6 sombreros para pensar: Análisis de un problema desde diferentes perspectivas (datos, crítica, emociones, optimismo, creatividad, control).
      - SCAMPER: Mejora de productos o servicios a través de preguntas que impulsan la innovación (sustituir, combinar, adaptar, modificar, etc.).
- - - - Necessitats. Philip Kotler defineix la necessitat com “una sensació de carència d’alguna cosa, un estat fisiològic o psicològic”. Fa referència als requeriments humans bàsics, de protecció, socials, d’estima, d’autorealització, etc. com alimentar-se, vestir-se, moure’s, divertir-se i aprendre.
        
        Desitjos. El desig va més enllà de la pròpia necessitat, és més específic. És la forma com una persona expressa la manera de satisfer la seva necessitat. El màrqueting juga un paper molt important en la canalització d’aquests desitjos.
        
        Demandes. Reconeguda la necessitat i canalitzat el desig, es concreta la demanda en base a dos factors: els estímuls del màrqueting i la capacitat de compra o pagament.
    - - Béns peribles: no duradors i tangibles. Es consumeixen en pocs dies o amb pocs usos. Generalment son comprats amb freqüència i es troben fàcilment. Exemples: un xampú o una cervesa.
        
        Béns duradors: no es desgasten ràpidament i són tangibles. Estan sotmesos a períodes d’ús perllongats. Generalment requereixen un servei de venda més personalitzat. Exemples: una rentadora o un jersei.
        
        Serveis: no duradors i intangibles. Solen exigir gran control de qualitat, credibilitat i adaptabilitat. Exemples: un massatge o un tallat de cabell.
      - Segons els hàbits de compra,
        
        CLASSIFICACIÓ
        
        Segons els hàbits de compra, els productes es poden classificar en:
        
        • Béns de conveniència: es compren amb certa regularitat, de manera immediata i amb un mínim esforç en la comparació i la compra. Abans de la seva adquisició els compradors no els sotmeten a grans períodes de reflexió o comparació. Exemples: unes galetes o una pasta de dents.
        
        – Béns d’ús comú: articles de conveniència que els consumidors compren amb certa regularitat. Exemple: un bric de llet.
        
        – Béns d’impuls: es compren sense plantejar-se ni buscar-se prèviament. Solen estar ubicats en zones estratègiques; un dels llocs més habituals són les zones de pagament, on els compradors s’esperen per pagar. Exemple: un paquet de xiclets.
        
        – Béns d’emergència: es compren quan sorgeix una necessitat sobtada. Exemple: un paraigües.
        
        • Béns de compra de comparació: se solen comprar en relació amb la seva idoneïtat, qualitat, preu o estil. Exemples: un moble o un electrodomèstic.
        
        • Béns no buscats: son aquells que es desconeixen o no hi ha intenció de comprar. En aquest cas la publicitat o l’esforç de venda ha de ser major. Exemples: una assegurança de vida, el primer telèfon intel·ligent.
    - - Quan es planeja el llançament d’un producte, el responsable de màrqueting ha de tenir en compte els tres nivells (vegeu la figura 1.1): producte bàsic, producte real i producte augmentat.
        
        Producte real està relacionat amb la manera com es presenta i amb les seves característiques bàsiques. EXEMPLE KH7 PRODUCTS REALS TENEN COMPETENCIA AMB PRODUCTES SIMILARS
        
        Producte augmentat és allò que fa que el producte superi les expectatives del consumidor.
        
        incluye una serie de servicios, funciones o características adicionales que agregan valor. EJEMPLO UN RELOJ INTELIGENTE QUE TE DICE EL TIEMPO
        
        Producte bàsic fa referència al producte essencial, a la funció bàsica. EXEMPLE PINZAS DE LA ROPA
    - - Els productes i els serveis tenen característiques que els diferencien. El producte és tangible (es pot veure i tocar), es pot emmagatzemar i no requereix la presència del consumidor per ser produït. El servei és intangible (no es pot tocar), és inseparable (no es pot separar la producció del consum), és variable (depèn de qui l’ofereix) i no es pot conservar ni emmagatzemar.
        
        Poden no ser purs ecxemple un producte de masatjes que amb ell inclou producte amb servei o al reves