MECANISMES DE TRANSMISSIÓ DE MOVIMENT
Estudi cinemàtic i dinàmic
mecanisme =components mòbils de màquines vinculats per transmetre F i mov.
Trans. directa
arbre: peça que trasmet mov. circular i moment / parell motor (esforç de torsió, flexió, cisallament)
eix: peça que hi giren altres peces (=suport esforços flexió i cisallament)
semieix arbre que trans. mov diferencial a les rodes (estan a un eix que fa suport)
unió arbre+element giratori
entalla i claveta
arbre estriats
Acobliments: unir 2 eixos/arbres alineats sense modificar la vel. ni mov.
rígid
flexible
mòbil
Junta universal
unir amb peces rígides fixades amb caragols (brides o cadenes)
unir amb junta elàstica de goma/cautxú que permet certa tolerància
separació entre pexes variable: ús de maneguet qe permet el desplaçament lateral (Arbre) i la trans. parell motor
per transmetre un moment torçor motor entre dos peces rotatòries de peces no alineades. Per la unió: creuera i forquilles.
Limitadors de parell: trans. directa d'un arbre a un altre limitant el moment torçor / parell trans per evitar el trencament de la màquina.
disc de fricció:
s'acobla entre arbre-politja que trans. el moment: a través de la rosca es pot ajustar el disc, roda i arbre.
passador cisellable:
entremig de l'arbre i roda fent que el passador estigui calibrat per aguantar un determinat esforç de cisallament.
Mecanismes articulats
4 barres articulades
4 barres unides amb articulacions
gir complet = manetes
oscil·len = balancins
mecanismes biela-maneta
trans. mov. circular en mov. rectilini (i al invers)
maneta acoblada al extrem de la biela
altre extrem fix una altra peça, pistó (es mou endevat-endarrere)
en posició més allunyada del centre de gir: PMS
en posició més allunyada del centre de gir: PMI
Transmisió elements flexibles
unió quan s'ha de transmetre el mov. d'un eix a un altre allunyat.
trans. per corretja
2 poltjes unides per una corretja.
trans. per cadena
Treballa amb distàncies llargues però la corretja pot relliscar; funcionament silenciós; absorb xocs en a trans.; poc manteniment
trans. entre rodes dentades unides per cadena
no lliscament; treballa amb distàncies llargues i trans. grans esforços; límit de velocitat
Càlcul vel. Relació de transmissió:
w1·R1 = w2·R2
w2/w1 = R1/R2
w1·D1 = w2·D2
w2/w1 = D1/D2
w2/w1 = M1/M2
trans. engranatges
engranatges = mecanismes de trans. de mov. circular amb rodes dentades
roda connectada a l'aparell motor (empeny) =roda motriu
roda empesa = roda conduïda
roda petita = pinyó
roda gran = corona
TIPUS
rectes
helicoidals
cònics
interiors
pinyó cremaiera
cargol sense fi
trans. mov entre 2 eixos que es tallen
trans. mov. rotatori entre eixos paral·lels aprop (vel. gir baixa)
trans. mov. otatoris paral·lels o perpendiculars
dents a l'interior en contacte amb l'altre engranatge
cremallera que engrana amb un pinyó per trans. mov circular en rectilini (o invers)
acoblament entre una rosca i un engranatge que treballen amb eixos que es creuen als 90º. Pateixen de desgast, el mov. en un sentit i serveix com a mesura de seguretat.
CARACTERÍSTIQUES GEOMÈTRIQUES
Diàmetre primitiu: Diàmetre circum. de dues rodes amb dents de ficció amb la mateixa relació de trans.
MODUL(mm): m=Dp/z
PAS: p=m·π
ALTURA CAP DENT(mm): h1=m
ALTURA PEU DENT(mm): h2=m·1,25
GRUIX DENT(mm): p/2
DISTÀNCIA ENTRE EIXOS: C=1/2 · (Dp1+Dp2)
DIÀMETRE EXTERIOR: De=Dp+2·m
DIÀMETRE INTERIOR: Di=Dp-2,5·m
Diàmetre base: Diàmetre circum.el qual es generen els perfils envolvents de la dent.
Recta i angle de pressió RECTA= recta normal al punt primitiu enetre els dos costats de les dents de contacte. ANGLE=el formen la recta de pressió i la particular que passa pel punt primitiu
CÀLCUL VEL. I RELACIÓ DE TRANS.
w1·z1=w2·z2
(m/s) v= (w·m·z·10^-3)/2
rosca o cargol = vis sense fi (1-2 filets que s'adapta ales dents de l'engranatge)
Lleves i excèntriques
mecansimes que trans mov. circular a rectilini que no poden fer la conversió inversa
lleva de placa: lleva+seguidor(que es impulsat)+molla
trans. mov. rosques
(m/s) v=(w·p·10^-3)/2π
Mecanisme de regulació i intermitents
Regulador de Watt
Mecanismes inermitants
en màquines de vapor per regular l'accés de vapor del cilindre. Vel. gir augmenta / disminueix F centrífuga --> pujen o baixen boles connectades a la vàlvula
creu malta
carraques
maneta que gira i d'una roda conduïda. Maneta 1 volta=part conduïda avança una posició i s'atura
permeten a un arbre trans. mov. circular o mov a un altre arbre, roda o politja només en un sentit de gir
carraca de cadell: variant que funciona amb una roda dentada i un cadell
funcions que un tornavís o alicates no poden fer
TRENS DE MECANISMES
són combinacions de mecanismes en el que un element és impulsat per un mecanisme que impulsa el següent
s'usen quan hi ha un motor que gira a una vel. constant i es vol treballar amb una vel. diferent o quan es vol canviar els sentit de girs i distàncies
rodes conductores o impulsores: reben mov. per l'arbre i trans. per perifèria
CÀLCUL VEOCITATS I RELACIÓ TRANS.
i= (D engranatges que impulsen) / (D engranatges impulsades)
rodes intermèdies o paràsites: reben mov. per la perifèria i trans. per la perifèria
rodes conduïdes o impulsades: reben mov. per la perifèria i trans. per l'arbre
caixes de canvi de marxes i reductors
obtenir dif. relacions de moment-velocitat entre l'entrada i sortida de una trans.
canvi marxes bicicleta
canvi marxes automòbils i altres màquines
i1-2= (w2/w1) = (n2/n1) = (M1/M2)
marxes + politges o engranatges
canvi automàtic
variador continu
variar relació de trans. sense que intervenció de l'usuari
trans. per corretja entre 2 politges que varien el seu diàmetre
reductors
tren de mecanismes per reduir la w de manera notable, augmentant el parell entre 1-2 arbres
EMBRAGATGES, FRENS I ALTRES MECANISMES
Embragatges
relació de transmisió: relació entre vel. sortida-entrada.
mecanisme que permet connectar-desconnectar a voluntat o automàticament un dispositiu amb un altre que és el conduït
fricció
de dents
hidràulics
centrífugs
trans. el mov. a través d'una superfície que per Ff connecta el dispositiu motriu amb el conduït.
embragatges de disc
molles que mantenen el disc connectat al eix condit, premut entre 2 superfícies connectades a l'arbre motriu
embragatge cònic
arbre motriu i conduït duen 2 rodes còniques que pot acoblar o descoblar la trans.
connexió a través de rodes dentades encarades frontalment. esforços elevats.
trans. de mov. a través d'un líquid
arbre motriu te unes masses connectades a les molles que quan augmenta w, les masses es separen i es connecten a través de superfícies de fricció
frens
dispositius que pereten desaccelerar i aturar-lo (mecanisme o màquina)
frens mecànics
de cinta
una cinta recoberta d'un material resistent al desgast abraça exteriorment la roda, llavors s'atura el moviment
de tambor
dues sabates (recobertes de ferodo), són accionades per una lleva que les separa i les obliga a fer pressió contra la part interior
de disc
frena un disc solidari el qual dues pastilles de la mordassa exerceixen pressió
frens elèctrics
ús per grans càrregues durant temps prolongat
forta atracció entre el disc metàl·lic i els electroimants fixos i obliga al disc a reduir la velocitat