Please enable JavaScript.

Coggle requires JavaScript to display documents.

FITXAS 16-17 :orange_book: MORFOLOGIA I ESTRUCTURA URBANES I EVOLUCIÓ I…

- - - - Els carrers i la disposició dels edificis són desordenats, no respo-nen a cap planificació. Els carrers són estrets i sinuosos, de traçat irregular, alguns inclús sense eixida. És un planol característic dels nuclis antics de les ciutats d'origen medieval (cristianes i musulmanes), que creixien dins d'un recinte emmurallat, i també de barris de rapid desenvolupament i sense planificació. El plànol irregular, en origen, tenia una funció defensiva.
    - - Està ordenat a partir d'una sèrie de vies que arranquen d'un mateix punt central (per exemple, una plaça) i es prolonguen de forma radial. Estes vies estan tallades perpendicularment per altres de concentriques. Este tipus de planol permet l'accés ràpid al centre de la ciutat per les vies radials. S'adapta a topografies complicades. La major dificultat és la comunicació entre els diferents punts de la perifèria de la ciutat, ja que és necessari passar pel centre. Alguns exemples de ciutats amb planols radioconcèntrics són la ciutat de Palmanova (Italia) o París (amb centre en la plaça de Charles de Gaulle).
    - - Es un planol clarament ordenat, en el qual els carrers són rectilinis, es disposen de forma paral-lela i es creen formant angles rectes.Les cases s'agrupen en illes rectangulars o quadrades. El seu origen es troba en les ciutats gregues i romanes, i posteriorment es va uti-litzar este model en els eixamples de moltes ciutats al segle xix. Per a facilitar la connectivitat entre els extrems de la ciutat, solen estar tra-vessats per alguna via en diagonal. El barri de Manhattan, a Nova York; Brasília, capital del Brasil, o l'Eixample barceloní en són bons exemples.
- - - - La morfologia urbana és la forma que tenen les ciutats: el traçat dels seus carrers, la configuració dels edificis, la distribució dels eixos de comunicació, de les zones verdes, etc. Tot això reflecteix la seua evolució histórica. A més, està condicionada pel seu emplaçament, és a dir, per l'espai sobre el qual s'assenta. El traçat de tots els elements de la ciutat i la seua manera d'organitzar-se en l'espai es representen graficament en el planol urbà.
      - Característiques
        
        Ortogonal
        
        — És un plànol ordenat i regular, format per carrers rectes i para-lels que es tallen en angle recte i originen illes rectangulars o quadrades.
        
        — És el resultat d'espais planificats de nova urbanització.
        
        — Es va desenvolupar en els eixamples de les grans ciutats.
        
        Irregular:
        
        — Els carrers, estrets i sinuosos, tenen un traçat irregular; es disposen de manera anarquica, sense orde ni planificació.
        
        — Està condicionat pel relleu del terreny, com un pujol o un riu, on naix i creix la ciutat.
        
        — Correspon al centre historic de la ciutat, sobretot de l'època medieval.
        
        Lineal
        
        — S'origina a l'entorn d'un riu, carrer o avinguda principal; a partir d'ací s'organitzen els carrers a banda i banda.
        
        .
        — Es característic de les ciutats que es van fundar o van créixer a l'entorn del Camí de Sant Jaume, com Burgos i Logronyo.
        
        Radiocèntric
        
        — Els carrers es disposen radialment i concèntricament partint d'un punt (una plaça), que correspon al centre de la ciutat.
        
        — Es va desenvolupar en ciutats medievals, a partir d'una plaça, castell o catedral.
        
        — També pot respondre a una planificació urbanística.