Please enable JavaScript.
Coggle requires JavaScript to display documents.
Evolució i morfologia de les ciutats espanyoles - Coggle Diagram
Evolució i morfologia de les ciutats espanyoles
La xarxa urbana és el resultat d'una evolució histórica que ha donat lloc a ciutats amb arees diferenciades i diferents traçats urbans.
Evolució de la ciutat
La majoria de les ciutats espanyoles van ser fundades en l'Edat Antiga i en l'Edat Mitjana. Des d'aleshores, han patit grans canvis.
Etapes de l'evolució urbana
Ciutat tindustrial
(segle xx i part del segle xx)
Amb la industrializació del segle xix, es van enderrocar les muralles me-dievals per a ampliar la ciutat. Es van construir els eixamples (barris resi-dencials burgesos) i els barris industrials i obrers.
Ciutat postindustrial
(a partir del 1960)
Les ciutats van créixer cap als afores amb els polígons industrials i les arees residencials. L'augment dels mitjans de transport, especialment el cotxe, va obligar a remodelar o construir amplis carrers i avingudes. Les extenses perifèries arriben a unir-se amb municipis veins i formen aglomeracions urbanes.
Ciutat preindustrial
(des de la seua fundació fins a la industrializació del segle xx)
El seu emplaçament correspon al centre historic actual. Els nuclis medievals es van envoltar de muralles. En l'Edat Moderna van créixer més enllà de les muralles, van començar a dotar-se d'infraestructures (il-luminació, clavegue-ram, etc.) i a engalanar-se amb palaus majors.
Morfologia urbana: el plànol urbà
Radiocéntric
— Es va desenvolupar en ciutats medievals, a partir d'una plaça, cas-
tell o catedral.
— També pot respondre a una planificació urbanística.
— Els carrers es disposen radialment i concèntricament partint d'un punt (una plaça), que correspon al centre de la ciutat.
Lineal
— S'origina a l'entor d'un riu, carrer o avinguda principal; a partir d'aci s'organitzen els carrers a banda i banda.
— Es característic de les ciutats que es van fundar o van créixer a l'entorn del Camí de Sant Jaume, com Burgos i Logronyo.
Ortogonal
— És un planol ordenat i regular, format per carrers rectes i paral-lels que es tallen en angle recte i originen illes rectangulars o quadrades.
— Es va desenvolupar en els eixamples de les grans ciutats.
— Es el resultat d'espais planificats de nova urbanització.
Irregular
— Està condicionat pel relleu del terreny, com un pujol o un riu, on naix
i creix la ciutat.
— Correspon al centre historic de la ciutat, sobretot de l'época medieval.
— Els carrers, estrets i sinuosos, tenen un traçat irregular; es disposen de manera anarquica, sense orde ni planificació.